El jardí de l'alegria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl jardí de l'alegria
Saving Grace Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNigel Cole Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióXavier Marchand Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEve Stewart Modifica el valor a Wikidata
GuióCraig Ferguson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMark Russell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn de Borman Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCornualla Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc websaving-grace-movie.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0195234 Filmaffinity: 798997 Allocine: 26096 Rottentomatoes: m/1099492-saving_grace Letterboxd: saving-grace Mojo: savinggrace Allmovie: v186623 TCM: 452900 Metacritic: movie/saving-grace TV.com: movies/saving-grace TMDB.org: 2360 Modifica el valor a Wikidata

El jardí de l'alegria (títol original: Saving Grace) és una pel·lícula britànica de comèdia dirigida per Nigel Cole i estrenada el 2000. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Després de la mort inesperada del seu marit, Grace Trevethyn (Brenda Blethyn) ha de fer front a nombrosos deutes dissimulats i embargaments immobiliaris del seu difunt marit. Molt apreciada al voltant del port de pesca on viu, Port Isaac, Grace rep un suport de part dels habitants de la ciutat, sobretot de Nicky (Valerie Edmond), dona pescador i amiga de Matthew Stewart (Craig Ferguson) fidel amic de Grace, consumidor de cànnabis. També li dona suport el Dr Martin Bamford (Martin Clunes). Malgrat la seva voluntat d'ajudar Grace, cap dels habitants no troba una solució a la seva trista situació.

Finalment, la condició financera de Grace no li permet més pagar Matthew, però el jardiner insisteix fermament sobre el fet que continuarà ocupant-se de la seva propietat. No obstant això li demana a canvi d'ocupar-se d'algunes de les seves plantacions que fan de mal conrear, i ja que Grace té rellevants dons reconeguts pel poble en el domini de l'horticultura. Un vespre, examinant les plantes, Grace queda sorpresa en descobrir plantes de marihuana. Malgrat la seva primera impressió de disgust cap a les activitats de Matthew, decideix de portar una planta a casa seva, incapaç de deixar una planta malalta sense cura. En 24 hores, no només ha estat capaç de curar la planta sinó de fer-li créixer gemmes, amb gran sorpresa de Matthew.[2]

Repartiment[modifica]

  • Brenda Blethyn: Grace Trevethyn
  • Craig Ferguson: Matthew Stewart
  • Martin Clunes: Dr. Martin Bamford
  • Valerie Edmond: Nicky
  • Tchéky Karyo: Jacques Cavaller
  • Jamie Foreman: China MacFarlane
  • Bill Bailey: Vince
  • Diana Quick: Honey Chambers
  • Tristan Sturrock: Harvey
  • Phyllida Law: Margaret Sutton
  • Linda Kerr Scott: Diana Skinner
  • Leslie Phillips: Reverend Gerald Percy
  • Paul Brooke: Charlie
  • Ken Campbell: Sergent Alfred Mabely
  • Clive Merrison: Quentin Rhodes

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

  • Millor esperança (Festival de cinema de Múnic 2000) - Mark Crowdy
  • Tria del públic (Festival internacional de cinema noruec 2000) - Nigel Cole
  • Tria del públic (Festival de Cinema de Sundance) - Nigel Cole

Nominacions[modifica]

Crítica[modifica]

"Divertida (...) preciosa petitesa (...) Blethyn torna a deslligar la seva sorprenent capacitat per representar, amb malbarataments de malícia, el candor, la innocència i la distracció."[3]

Referències[modifica]

  1. «El jardí de l'alegria». esadir.cat.
  2. Scott, A. O. «FILM REVIEW; Codgers With Joints. Not the Achy Kind.» (en anglès). The New York Times, 04-08-2000. ISSN: 0362-4331.
  3. Fernández Santos, Ángel «El jardín de la alegría». El País.