El justicier de la nit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl justicier de la nit
Death Wish 3
Fitxa
Direcció Michael Winner
Protagonistes
Producció Menahem Golan
Yoram Globus
Guió Brian Garfield (personatges)
Don Jakoby com a "Michael Edmonds" (guió)
Música Mike Moran (guitarres elèctriques i sintetitzadors per Jimmy Page)
Fotografia John Stanier
Muntatge Arnold Crust
Productora The Cannon Group Tradueix
Distribuïdor Cannon Films
CBS/Paramount Television (Televisió)
Metro-Goldwyn-Mayer
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1985
Durada 92 minuts
Idioma original Anglès
Rodatge Nova York i Londres
Color en color
Pressupost 9–10 milions de dòlars[1]
Recaptació 16,116 milions (US)[2]
Descripció
Gènere acció
Lloc de la narració Nova York

IMDB: tt0089003 Filmaffinity: 461445 Allocine: 43398 Rottentomatoes: m/death_wish_3 Mojo: deathwish3 Allmovie: v12935 TCM: 23069 Metacritic: movie/death-wish-3
Modifica les dades a Wikidata

El justicier de la nit (títol original:Death Wish 3) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Winner, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català.[3]

Argument[modifica]

10 anys després dels esdeveniments del primer lliurament i alguns anys després del segon, Paul Kersey definitivament ha deixat les armes. Un dels seus amics, Charley, que ha conegut durant la guerra de Corea, li proposa anar a casa seva a Nova York. Un cop allà, Paul descobreix amb horror el cos de Charley jaient a terra, acabat d'agredir per una banda de trinxeraires en el seu pis. Alertat, la policia arriba al pis i detén Paul. A comissaria la presència de Kersey no passa pas desapercebuda pel comissari que el reconeix immediatament, en efecte aquest coneix el seu passat i les seves malifetes com a justicier 10 anys per abans als carrers de Nova York. A Kersey li proposen un tracte, a canvi del seu alliberament haurà de netejar els carrers d'un barri protegint una banda ultra violenta que terroritza el veïnat. Paul accepta i torna a agafar les armes un altre cop en una autèntica guerrilla i s'enfronta a tipus molt més perillosos que els que fa temps va combatre.[4]

Repartiment[modifica]

  • Charles Bronson: Paul Kersey
  • Deborah Raffin: Kathryn Davis
  • Ed Lauter: Richard S. Shriker
  • Martin Balsam: Bennett Cross
  • Gavan O'Herlihy: Manny Fraker
  • Kirk Taylor: Giggler
  • Alex Winter: Hermosa
  • Tony Spiridakis: Angel
  • Ricco Ross: el cubà
  • Tony Britts: Tulio
  • David Crean: Hector
  • Nelson Fernandez: Chaco
  • Alan Cooke: un punk
  • Bob Dysinger: un punk
  • Topo Grajeda: Garcia

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El rodatge s'ha desenvolupat a Londres i Nova York.
  • Iniciada l'any 1972 amb Chato l'apatxe i seguida per Fredament, sense motius personals o El Cercle negre, El justicier de la nit és la sisena i última col·laboració entre Charles Bronson i el director Michael Winner.
  • La pistola utilitzada per Bronson és una Wildey calibre .475 Wildey Magnum (12 mm). Concebuda en principi per la caça. Quan es va estrenar la pel·lícula el fabricant era a punt de tancar. Però l'entusiasme creat per la pel·lícula ha salvat Wildey de la fallida. A cada redifusió als EUA, la firma observa una explosió de les seves vendes.

Saga del justicier[modifica]

Referències[modifica]

  1. Andrew Yule, Hollywood a Go-Go: The True Story of the Cannon Film Empire, Sphere Books, 1987 p. 113 ISBN 0722193890
  2. «Death Wish 3 (1985)». Box Office Mojo. [Consulta: 5 juliol 2012].
  3. esadir.cat. El justicier de la nit (en català). esadir.cat. 
  4. «Death Wish 3». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]