Vés al contingut

El octavo infierno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl octavo infierno
El octavo infierno, cárcel de mujeres Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRené Mugica Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticGermen Gelpi Modifica el valor a Wikidata
ProduccióSergio Kogan
GuióAriel Cortazzo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Milena
Dissenyador de soMiguel Babuini
Jorge Castronuovo
FotografiaRicardo Younis
MuntatgeAtilio Rinaldi
Antonio Ripoll
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0193358 Letterboxd: el-octavo-infierno-carcel-de-mujeres TMDB.org: 566499 Modifica el valor a Wikidata

El octavo infierno, cárcel de mujeres també coneguda com a Sacrificio de una madre és una pel·lícula argentina dirigida per René Mugica sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Ariel Cortazzo que es va estrenar el 20 d'agost de 1964 i que va tenir com a protagonistes Rosita Quintana, Leonardo Favio, Lautaro Murúa, Bárbara Mujica i María Vaner. Està basada en un assalt ocorregut a l'Aeroport d'Ezeiza en el qual van morir diverses persones.

Sinopsi

[modifica]

Una dona tracta de provar la innocència del seu fill, un xofer de taxi acusat d'assassinat.

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

La crònica de Clarín deia que hi havia "qualitat en un film de gran interès...gens comú en el nostre mitjà...Aquí existeix una encomiable preocupació: no exagerar" mentre que a La Prensa s'opinava que "el director ...no demostra major imaginació per a una altra cosa que no siguin els cops". Manrupe i Portela apunten que la pel·lícula "ofereix alguns punts d'interès per a una revisió, com la seva postura crítica frentea la burocràcia de la justícia i el seu bon tractament d'ús moments d'acció".

Fernando Peña va escriure que:

« "la pèrdua d'aquest film resulta especialment lamentable perquè va ser un dels títols millor rebuts de Mugica. Va haver-hi elogis fins i tot en les pàgines de Tiempo de cine, on el crític Antonio A. Salgado havia lapidat cadascun dels films anteriors del realitzador; "La part inicial és la més reeixida. Allí reapareix una constantede René Mugica: la narració enèrgica de fets en els quals existeixen sentiments exaltats i encara lluites físiques".[1] »

Va participar en la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1964.[2]

Referències

[modifica]
  1. Fernando Peña: René Mugica pág. 28 Centro Editor de América Latina Buenos Aires 1993. ISBN 950-25-3164-7
  2. Pel·lícules a la selecció de 1964 al web del Festival

Bibliografia

[modifica]
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 429. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

[modifica]