Vés al contingut

El pianista (novel·la)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEl pianista
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorManuel Vázquez Montalbán Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata, 1985 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Seix i Barral Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines472 Modifica el valor a Wikidata

El pianista és una novel·la de Manuel Vázquez Montalbán del 1985 editada per Editorial Seix i Barral, la primera de la trilogia que ell mateix va anomenar ètica de la resistència juntament amb Galíndez (1990) i Autobiografía del general Franco (1992), i que gira al voltant de la memòria i l'oblit, tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu. El 1998 Mario Gas en va fer una versió cinematogràfica. El 2005 se'n va fer una versió teatral protagonitzada per Juan Diego en al que es planteja el conflicte de l'artista, el seu paper a la societat i el desafiament moral que provoca tot aquell que vol ser conseqüent amb les seves idees.[1]

Argument

[modifica]

La novel·la gira sobre dos personatges que han pres actituds contraposades durant la guerra civil espanyola: el pianista Albert Rosell, que va veure trucada la carrera pel seu compromís republicà, i Luis Doria, que es va posar de part dels guanyadors. Dividida en tres parts, les dues primeres passen al Raval i la tercera a París. Comença en la dècada del 1980 amb l'entrada de Doria al bar o malviu tocant el piano Rosell li porten els records del seu esplendor i caiguda. Continua en la immediata postguerra i acaba a París abans de la guerra.

Comentaris

[modifica]

Ha estat la segona novel·la de Vázquez Montalbán traduïda al rus, i el 1989 ell mateix la va presentar a la Unió d'Escriptors de Moscou, posant a la venda uns 50.000 exemplars.[2]

Adaptació teatral

[modifica]

El 2005 se'n va fer un muntatge teatral dirigit per Xavier Albertí amb el texts seleccionats per Lluïsa Cunillé i Jordi Masó al piano, qui interpreta composicions de Ricard Lamote de Grignon, Josep Maria Ruera, Frederic Mompou, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, i protagonitzada per Juan Diego donant veu tant a Rosell com a Doria. Fou produïda per Barcelona Ad Libitum, vinculada a l'Agencia Literària Carme Balcells. Fou estrenada el 22 de juliol de 2005 al Mercat de les Flors dins del Festival Grec,[3] el 5 d'agost fou representada al Festival de Peralada, els dies 3, 4 i 5 de novembre es va representar al Festival de Otoño de Madrid, i el 4 de desembre al Teatre Auditori de Granollers.[4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]