Vés al contingut

Eleccions legislatives gregues de juny de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives gregues de juny de 2023
 ← 2023 Modifica el valor a WikidataGrècia Modifica el valor a Wikidata
Data25 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives gregues Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Parlament Hel·lènic Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat9.813.595 Modifica el valor a Wikidata
5.273.699
   53,74٪
Punt percentual 7,2
Nombre de vots vàlids5.215.207    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
ΝΔ
2.115.322   40,56٪
Punt percentual 0,23
Parlamentari 146 → 158 Nombre d'escons 12
Coalició de l'Esquerra Radical
930.013   17,83٪
Punt percentual 2,24
Parlamentari 71 → 47 Nombre d'escons 24
PASOK - Moviment pel Canvi
617.487   11,84٪
Punt percentual 0,38
Parlamentari 41 → 32 Nombre d'escons 9
Partit Comunista de Grècia
401.224   7,69٪
Punt percentual 0,46
Parlamentari 26 → 21 Nombre d'escons 5
? ? ?
Espartans
243.922   4,68٪
Parlamentari 12
? ? ?
Solució Grega
231.491   4,44٪
Punt percentual 0,01
Parlamentari 16 → 12 Nombre d'escons 4
Victòria
193.124   3,7٪
Punt percentual 0,78
Parlamentari 0 → 10 Nombre d'escons 10
Curs de Llibertat
165.523   3,17٪
Punt percentual 0,28
Parlamentari 0 → 8 Nombre d'escons 8

Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions legislatives gregues de juny de 2023 es van celebrar el 25 de juny de 2023 per escollir els 300 membres del Parlament Hel·lènic.[1]

Antecedents

[modifica]

Les eleccions es van celebrar de manera anticipada per decisió del primer ministre Kiriakos Mitsotakis, després que les eleccions del maig no otorguessin la majoria a cap formació política, malgrat els avenços de Nova Democràcia (ND).[2] A diferència de les anteriors, les de juny recuperaren el sistema de bonificació a la majoria per facilitar la victòria d'una formació.

Sistema electoral

[modifica]

Tots els votants estan obligats a votar, sent el registre automàtic i la votació obligatòria.[3] No obstant això, cap de les sancions o sancions legalment vigents[4] s'han aplicat mai.[5]

Es distribueixen 250 escons sobre la base de la representació proporcional, amb un llindar del 3% requerit per a l'entrada al Parlament. 12 escons cobreixen tot el país i s'elegen en funció dels vots nacionals dels partits, i 238 diputats en 56 circumscripcions. Els vots en blanc i no vàlids, així com els vots emesos per als partits que no superin el llindar del 3%, són ignorats per a l'assignació de escons. Es concedeixen 50 escons addicionals com a bonificació a la majoria al partit que guanya una majoria simples, amb coalicions en aquest sentit que no es compten com a partit global, sinó que tenen els seus vots comptats per a cada partit de la coalició, d'acord amb la llei electoral.[6] La majoria parlamentària s'aconsegueix per un partit o coalició de partits que ocupen almenys la meitat més un (151 de 300) dels escons totals.

Enquestes

[modifica]

Resultats

[modifica]
←
Eleccions legislatives gregues de juny de 2023
Partit Vots % Escons +/– Govern
Nova Democràcia (ND) 2.115.322 40,56
158 / 300
Augment 12 Govern
Coalició de l'Esquerra Radical (SÍRIZA) 930.013 17,83
47 / 300
Disminució 24 Oposició
PASOK - Moviment pel Canvi (PASOK) 617.487 11,84
32 / 300
Disminució 9 Oposició
Partit Comunista de Grècia (KKE) 401.224 7,69
21 / 300
Disminució 5 Oposició
Espartans 243.922 4,68
12 / 300
Nou Oposició
Solució Grega (EL) 231.491 4,44
12 / 300
Disminució 4 Oposició
Moviment Patriòtic Democràtic – Victòria (NIKI) 193.124 3,70
10 / 300
Augment10 Oposició
Curs de Llibertat (PE) 165.523 3,17
8 / 300
Augment8 Oposició
Front Europeu de la Desobediència Realista (MeRA25) 130.378 2,50 0 Extraparlamentari
Força Patriòtica (PD) 25.858 0,50 0 Nou Extraparlamentari
Veu de la Raó 22.347 0,50 0 Nou Extraparlamentari
Verds Ecologistes - Unitat Verda (PE) 21.188 0,41 0 Extraparlamentari
Moviment EY 17.181 0,33 0 Nou Extraparlamentari
Front de l'Esquerra Anticapitalista Grega (ANTARSYA) 15.887 0,30 0 Extraparlamentari
Verd i violeta 15.725 0,30 0 Nou Extraparlamentari
Alè de Democràcia (AD) 14.781 0,28 0 Extraparlamentari
Unió de Centristes (EK) 14.286 0,27 0 Extraparlamentari
Moviment dels Pobres (KF) 13.652 0,26 0 Extraparlamentari
Partit Comunista de Grècia (marxista-leninista) (KKE-ML) 9.420 0,18 0 Extraparlamentari
Assemblea de Grecs (ES) 6.408 0,12 0 Extraparlamentari
Partit Comunista Marxista-Leninista de Grècia (M-L KKE) 4.250 0,08 0 Extraparlamentari
Front Nacional (EM) 2.965 0,06 0 Extraparlamentari
Organització de Comunistes Internacionalistes de Grècia (OKDE) 1.374 0,03 0 Extraparlamentari
Organització per la Reconstrucció del KKE (ΟΑΚΚΕ) 1.104 0,02 0 Extraparlamentari
Visió del Renaixement de Grècia 132 0,00 0 Nou Extraparlamentari
Moviment Panathinaikos (Panki) 122 0,00 0 Extraparlamentari
Hel·lenisme digital en el seu conjunt 23 0,00 0 Extraparlamentari
Partit Popular Europeu 17 0,00 0 Extraparlamentari
Partit Republicà de Grècia – TRAMP 3 0,00 0 Extraparlamentari
Ecologistes Grecs 0 0,00 0 Extraparlamentari
Independents 0 0,00 0 = Extraparlamentari
Vots vàlids 5.215.207 98,89 300 =
Vots en blanc 26.273 0,50 Participació:
' 53,74%
Disminució7,2
Vots nuls 32.219 0,61
Total 5.273.699 100,00
Cens 9.813.595

Conseqüències

[modifica]
Nova Democràcia encapçalada per Kiriakos Mitsotakis aconsegueix la majoria absoluta

Nova Democràcia va obtenir el 41% dels vots, cosa que li va permetre obtenir 50 escons addicionals i una posició molt més estable per formar un nou govern amb majoria absoluta encapçalat per Kiriakos Mitsotakis.[7]

La Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) va obtenir gairebé el 18% dels vots i 47 diputats, el seu pitjor resultat d'ençà 2012, quan va iniciar el seu meteòric ascens trencant l'escenari polític grec i Alexis Tsipras va dimitir com a líder de la coalició,[8] que es va fragmentar amb l'escissió de diversos diputats que van formar Nova Esquerra[9] i uns altres que van fundar el Moviment per la Democràcia.[10]

De la baixada en vot de Syriza se'n va beneficiar el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), que malgrat reduir suports s'aproparia encara més a recuperar la segona posició (de 30 escons de diferència a 15), com el nou partit Curs de Llibertat, que ja a les darreres eleccions es va quedar a les portes del llindar del 3%. Com ells, entrarien els partits d'extrema dreta Espartans i Victòria, que sumarien, conjuntament amb Solució Grega, 34 escons en el Parlament.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Smith, Helena «Senior judge to lead Greek caretaker government until fresh June election» (en anglès). The Guardian, 24-05-2023. ISSN: 0261-3077.
  2. ↑ «Greek voters face new election in June as New Democracy seeks majority» (en anglès), 21-05-2023. [Consulta: 18 febrer 2024].
  3. ↑ «Constitution of Greece». Parlament Grec. [Consulta: 5 novembre 2011]. «Article 51, Clause 5: The exercise of the right to vote is compulsory»
  4. ↑ «Προεδρικό Διάταγμα 96/2007» (en grec). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 juny 2025].
  5. ↑ «Υποχρεωτική η ψήφος αλλά "παγωμένες" οι κυρώσεις» (en grec). Eleftherotypia. Arxivat de l'original el 2013-02-17. [Consulta: 29 juny 2025].
  6. ↑ Difford, Dylan. «Greece changes electoral law, then changes it back» (en anglès). Electoral Reform Society, 21 abril 2023. [Consulta: 29 juny 2025].
  7. ↑ «El conservador Mitsotakis guanya amb majoria absoluta a Grècia i tornarà a governar». [Consulta: 26 juny 2023].
  8. ↑ «Alexis Tsipras dimiteix com a líder de Syriza després de la derrota a les eleccions gregues». Vilaweb, 29 juny 2023. [Consulta: 24 desembre 2025].
  9. ↑ «After Quitting SYRIZA, Greek Leftist MPs Launch New Party» (en anglès). Balkan Insight, 05-12-2023.
  10. ↑ «Kasselakis announces new political movement after exiting SYRIZA» (en anglès). eKathimerini, 09-11-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  11. ↑ Smith, Helena «Greek voters propel new far-right Spartans group into parliament» (en anglès). The Guardian, 26-06-2023. ISSN: 0261-3077.