Partit Comunista de Grècia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista de Grècia
(el) Κομμουνιστικό Κόμμα Ελλάδας
Logo of the Communist Party of Greece.svg Flag of the Communist Party of Greece (1940s).svg
Dades
Tipus partit comunista i partit polític
Ideologia política comunisme, marxisme-leninisme, conservadorisme social i euroescepticisme
Alineació política extrema esquerra
Història
Creació 4 novembre 1918
Activitat
Membre de III Internacional (abril 1920)
Organització i govern
Seu 
Presidència Dimitris Koutsoumpas (2013–)
Secretari general Dimitris Koutsoumpas
Òrgan de premsa Rizospastis Tradueix
Joventuts Communist Youth of Greece Tradueix

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Partit Comunista de Grècia (en grec: Κομμουνιστικό Κόμμα Ελλάδας, KKE) és un partit polític grec d'ideologia comunista fundat el 1918 com a SEKE (Σοσιαλιστικό Εργατικό Κόμμα Ελλάδας) per Abraham Benaroya.

Primers anys[modifica]

El primer Comitè central era format per N. Dimitratos, D. Ligdopoulos, M. Sideris, Arvanitis i Kokkinos. Després del seu Segon Congrés, el SEKE decidí unir-se a la Tercera Internacional i es transformà en SEKE-K. El seu nou Comitè Central serà compost per N. i P. Dimitratos, Y. Kordatos, G. Doumas i M. Sideris. S'oposà fortament a la participació grega en la guerra grecoturca (1919-1922) i impulsà la fundació de la Confederació General Grega de Treballadors (ΓΣΕΕ). Després del Tercer Congrés extraordinari de 1924, el SEKE-K esdevindrà KKE i adoptarà el marxisme-leninisme i el centralisme democràtic.

El Partit Comunista de Grècia fou interdit, llevat alguns curts períodes, fins al 1974. La proclamació de la dictadura de Metaxas l'agost de 1936 va provocar que el KKE passés a la clandestinitat fins que començà la Segona Guerra Mundial. Endemés, uns 440 comunistes grecs s'allistaren en les Brigades Internacionals durant la guerra civil espanyola. El 1934 també decidí donar suport a l'autodeterminació dels eslaus de Macedònia, donant suport l'Organització Revolucionària Interior Macedònia i l'Organització Revolucionària Interior Tràcia.

Resistència[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, el principal moviment de resistència, el Front d'Alliberament Nacional (EAM) estava controlada pel KKE. Algunes zones no ocupades pels alemanys o italians foren administrades pel EAM. Allà, tot i el pes dels comunistes, les idees socialistes no van ser-hi imposades. No hi va haver cap reforma agrària ni de propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Només es va crear una mena d'auto-administració, però és part de la tradició grega des de l'època otomana a la majoria dels darrers temps, on es malfia de l'autoritat central. Aquest autogovern local van trobar un terreny fèrtil justificat en el context de la guerra, on el poder central va pertànyer a l'ocupant, però anava en contra de la centralització comunista El KKE mantenia una posició relativament ambigua durant la Segona Guerra Mundial.

Guerra Civil[modifica]

Com que jugà un rol molt important en la resistència al feixisme i al nazisme, el KKE, no podia acceptar el retorn d'un règim monàrquic protegit pel Regne Unit i els Estats Units, atès que el govern monàrquic havia passat la guerra a l'exili, allunyat de la realitat del país. De la mateixa manera, els aliats occidentals no podien acceptar un poderós Partit Comunista de Grècia. Pensem, a més, que a la Conferència de Teheran, Churchill i Stalin havien intercanviat Polònia per Grècia: una per al bloc soviètic, i l'altra per al bloc occidental. Això podria desembocar en la guerra civil grega. Molts comunistes es van refugiar en els països del bloc de l'Est.

La repressió contra el KKE, no es va aturar amb el fi de la Guerra Civil Grega. Milers dels seus membres i dirigents van ser torturats o simplement assassinats, i Nicos Beloyannis, un dels seus líders, fou detingut i executat en 1952.

Divisió del partit[modifica]

Durant la dictadura dels coronels, el KKE, es va dividir en dos. Alguns trobaren a la repressió comunista de la Primavera de Praga massa violenta, es van unir a la línia eurocomunista del Partit Comunista Italià i van prendre el nom de Partit Comunista de Grècia (interior) ("ΚΚΕ εσωτερικού") mentre que els seguidors de Moscou s'anomenaren KKE de l'exterior.

L'any 1974, Konstandinos Karamanlís va legalitzar el Partit Comunista Grec. Es va unir a la Unió Democràtica de l'Esquerra (Ενιαία Δημοκρατική Αριστερά, EDA) que l'havia donat suport durant la interdicció. El KKE va obtenir des de llavors, i fins a 1989 al voltant del 10% dels vots. Des de les eleccions legislatives gregues de 1993, el KKE va caure al 6%, restant el tercer partit al Parlament grec.

L'any 1989, el KKE, es va unir a la majoria de l'esquerra, Συνασπισμός της Αριστεράς και της Προόδου. El Sinaspismós va ser el començament d'una reconciliació entre el KKE i KKE Interior. El fet que el Sinaspismós va decidir formar govern amb Nova Democràcia, per tal d'impedir que el PASOK d'Andreas Papandreou es mantingués al poder va ser mal interpretat pels seus electors i va perdre vots a les següents eleccions. Posteriorment ha recuperat posicions i a les eleccions legislatives gregues de 2007 va obtenir 22 escons al Parlament Hel·lènic, un dels millors resultats de la seva història.

Llista de Primers Secretaris i Secretaris Generals[modifica]

  1. Nikolaos Dimitratos (novembre 1918-)
  2. Yannis Kordatos (febrer 1922-)
  3. Nikolaos Sargologos (novembre 1922-)
  4. Thomas Apostolidis (setembre 1923-)
  5. Pandelis Pouliopoulos (desembre 1924-)
  6. Eleutherios Stavridis (1924-1926)
  7. Pastias Giatsopoulos (setembre 1926-)
  8. Andronikos Haitas (març 1927-)
  9. Nikolaos Zachariadis (1931/36)
  10. Andreas Tsipas (juliol 1941 - setembre 1941)
  11. Georgios Siantos (gener 1942 - 1945)
  12. Nikolaos Zachariadis (1945 - 1956)
  13. Apostolos Grozos (1956)
  14. Konstandinos Koligiannis (1956 - 1972)
  15. Charilaos Florakis (1972 - 1989)
  16. Grigoris Farakos (1989 - 1991)
  17. Aleka Papariga (1991 - 2013 )
  18. Dimitris Kutsumbas (2013 - )

Resultats electorals del partit[modifica]

[1]

Pòster del KKE a Atenes
Resultats des de 1926
Any Elecció Vots % Escons
1926
Parlament
41.982
4,37%
10
1928
Parlament
1,4%
0
1932
Parlament
58.223
4,97%
10
1933
Parlament
4,5%
0
1935
Parlament
9,59%
0
1936
Parlament
5,8%
15
1974
Parlament
464.787
9,47%
8
1977
Parlament
480.272
9,36%
11
1981
Parlament
620.302
10,93%
13
1985
Parlament
629.525
9,1%
12
Juny 1989
Parlament
855.944
13,1%
28
Juny 1989
Parlament europeu
936.175
14,30%
4
Novembre 1989
Parlament
734.611
11,0%
21
1990
Parlament
677.059
10,3%
19
1993
Parlament
313.087
4,5%
9
1994
Parlament europeu
410.741
6,29%
2
1996
Parlament
380.167
5,61%
11
1999
Parlament europeu
557.365
8,67%
3
2000
Parlament
379.517
5,53%
11
2004
Parlament
436.573
5,9%
12
2004
Parlament europeu
580.396
9,48%
3
2007
Parlament
583.815
8,15%
22
2009
Parlament
517.154
7,5%
21
maig de 2012
Parlament
536.105
8,5%
26
juny de 2012
Parlament
277.179
4,50%
12
gener de 2015
Parlament
338.138
5,5%
15
setembre de 2015
Parlament
301.632
5,6%
15
2019[2]
Parlament
299.592
5,3%
15

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista de Grècia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nordsieck, Wolfram. «Greece», 2019.
  2. «Gir a la dreta de Grècia que dóna la majoria absoluta a Nova Democràcia». Vilaweb, 08-07-2019.