Vés al contingut

Grecs Independents

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrecs Independents
Ανεξάρτητοι Έλληνες
LemaSom molts,
Som independents,
Som grecs
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia
Alineació políticaDreta[1][5]
País d'origenGrècia
Història
Separat deNova Democràcia[6]
Creació24 de febrer de 2012 (2012-02-24)
Activitat
Membre deConservadors i Reformistes Europeus Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaPanos Kammenos Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantPanos Kammenos
Parlament
18 / 300
Parlament Europeu
0 / 22
Regions[7]
0 / 725
Altres
ColorBlau i vermell

Grecs Independents (en grec, Ανεξάρτητοι Έλληνες, Anexartitoi Ellines, ANEL) va ser un partit polític grec de dreta i antiausteritat,[1] amb 18 diputats al Parlament Hel·lènic.

Història

[modifica]

El partit va ser creat el 24 de febrer de 2012 per Panos Kammenos, exdiputat del partit conservador Nova Democràcia[8] que havia estat expulsat del grup parlamentari del partit després de votar en contra del govern de coalició de Lukàs Papadimos en un vot de confiança. La declaració fundacional es va presentar l'11 de març.[9]

Al partit s'hi van sumar deus exdiputats de Nova Democràcia, com Elena Kunturà, Khristos Zoïs, Kostas Markópulos, Dimitris Stamatis, Spiros Galinós, Mika Iatridi, Maria Kól·lia-Tsarukhà, Panagiotis Melàs i Mikhalis Giannakis.[10] El partit minoritari d'esquerra antirescat Quadriga de la Ciutadania Panhel·lènica també va arribar a un acord de cooperació electoral amb els Grecs Independents, el 17 d'abril de 2012.[11]

Abans de les eleccions legislatives gregues de maig de 2012 va aplegar 11 diputats desertors, deu dels quals de Nova Democràcia i un del PASOK. En aquestes eleccions, el partit va aconseguir 33 diputats, encara que a les eleccions de juny del mateix any el seu nombre de representants es va reduir a 20.

A les dues eleccions legislatives de 2015, malgrat reduir-se el seu suport, van aconseguir ser una força decisiva per formar govern. En aquest sentit, van acceptar la creació d'una coalició amb Syriza,[12][13] amb el líder del partit Panos Kammenos com a Ministre de Defensa, un viceministre addicional i tres viceministres.

Al 2018 el partit va patir una crisi interna fruit de les negociacions del govern grec entorn la disputa sobre el nom de Macedònia, provocant nombroses expulsions o dimissions de càrrecs d'ANEL.[14][15][16] Finalment, el 13 de gener de 2019, el ministre de Defensa, Panos Kammenos, i els Grecs Independents es van retirar de la coalició després de l'acord sobre la disputa pel nom de Macedònia.

Poc temps després de la retirada del partit del govern de coalició, afeblits per la crisi interna, es dissoldria el seu grup parlamentari passant a ser membres independents.[17] A les eleccions europees de 2019, el partit obtindria només el 0.8% dels vots, perdent la representació i provocant alhora la decisió de no participar a les següents eleccions legislatives.[18] Des de llavors, el partit ha quedat essencialment inactiu, sense haver estat dissolt oficialment.[19]

Ideologia

[modifica]

Els Grecs Independents afirmaven no tenir cap vincle amb Nova Democràcia. Pel que fa a polítiques socials, s'oposaven a la immigració i el multiculturalisme i donaven suport a la repatriació dels immigrants il·legals, la prohibició dels habitatges okupades i el desenvolupament d'un sistema educatiu d'orientació cristiana ortodoxa.[20] En l'àmbit econòmic, el partit se centrava en el rebuig de l'acord de rescat entre Grècia, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional.[8] Kammenos reclamava un comitè permanent per sobre dels partits polítics i dotat de poders d'emergència i autoritat per aclarir els fets que van conduir a la crisi econòmica de Grècia. Advocava per un «despertar i una insurrecció nacional» i sostenia que Grècia havia estat víctima d'una «conspiració internacional».[9]

El partit també defensava llevar la immunitat dels ministres, parlamentaris i funcionaris contra l'enjudiciament i fer responsables els culpables de la crisi. Propugnava la protecció de la sobirania nacional, les reparacions de guerra per la invasió de Grècia per part de l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial, la cancel·lació del memoràndum que considerava il·legal, i per a la construcció d'una Grècia nova i diferent.[9]

El partit havia anunciat que començarien a treballar per la creació d'un Front Democràtic patriòtic amb l'objectiu de salvar «Grècia de l'allau neoliberal».[21]

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Líder Vots % Diputats +/- Govern
2012 (I) Panos Kammenos 671.324 10,6 (#4)
33 / 300
 Nou Oposició
2012 (II) 462.406 7,5 (#4)
20 / 300
 Disminució 13 Oposició
2015 (I) 293,683 7.5 (#4)
13 / 300
 Disminució 7 Coalició
2015 (II) 200,423 4.8 (#6)
10 / 300
 Disminució 3 Coalició
2019 No hi participen

Parlament Europeu

[modifica]
Parlament Europeu
Any Líder Vots % +/- Escons +/− Pos.
2014 Panos Kammenos 197,701 3.5% Nou
1 / 21
 Augment1 #7
2019 45,149 0.8% -2.7
0 / 21
 Disminució1 #15

Referèndums

[modifica]
Any Qüestió Posició Vots % Resultat
2015 Acceptació de l'acord econòmic de la Troika Suport al NO 3,558,450
61,31 / 100
 Victòria

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Venizelos draws battle lines for general elections». Ekathimerini, 15-03-2012.
  2. ↑ «LAOS questions poor showing in opinion polls». Ekathimerini, 22-03-2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Migration woes take centre stage ahead of Greek election». The New Age, 03-04-2012.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.parties-and-elections.de/greece.html
  5. ↑ Alkman, Granitsas «Dallara Says Debt Swap Is on Track». The Wall Street Journal, 04-03-2012.
  6. ↑ «Kammenos attracts another New Democracy breakaway». Athens News, 20-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-04-02 [Consulta: 2 gener 2014].
  7. ↑ Consellers de les Regions.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Ousted New Democracy MP starts own party». Ekathimerini, 24-02-2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Kammenos introduces Independent Greeks». Athens News, 11-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-14 [Consulta: 2 gener 2014].
  10. ↑ «Ten former ND MPs move with Kammenos». Capital, 14-03-2012.
  11. ↑ «Profile of parties running in May 6 Greek elections». ekathimerini.com, 03-05-2012.
  12. ↑ «Greece anti-bailout leader Tsipras made prime minister» (en anglès). BBC News, 26-01-2015.
  13. ↑ «SYRIZA chief confirms plan to form government with Independent Greeks | eKathimerini.com» (en anglès), 20-09-2015. [Consulta: 14 juliol 2025].
  14. ↑ Μπουρδάρας, Γιώργος. ««Ναι» από Δ. Καμμένο στην πρόταση δυσπιστίας – διεγράφη από την Κ.Ο. των ΑΝΕΛ» (en greek), 16-06-2018. [Consulta: 14 juliol 2025].
  15. ↑ «Ανεξαρτητοποιήθηκε από τους ΑΝΕΛ ο βουλευτής Γιώργος Λαζαρίδης» (en grec), 26-06-2018. [Consulta: 14 juliol 2025].
  16. ↑ tanea.gr. «Στελέχη αποχωρούν μαζικά από τους Ανεξάρτητους Ελληνες» (en grec), 17-06-2018. [Consulta: 14 juliol 2025].
  17. ↑ «Διεγράφη ο Παπαχριστόπουλος - Διαλύθηκε η ΚΟ των ΑΝΕΛ» (en grec), 08-02-2019. [Consulta: 14 juliol 2025].
  18. ↑ «Ανεξάρτητοι Ελληνες τέλος - Δεν κατεβαίνουν στις εκλογές» (en grec), 09-06-2019. [Consulta: 14 juliol 2025].
  19. ↑ IEFIMERIDA.GR, NEWSROOM. «ΟΙ ΑΝΕΛ... υπάρχουν ακόμη -Συνεδρίασαν υπό την προεδρία Καμμένου [εικόνες]» (en grec), 30-06-2020. [Consulta: 14 juliol 2025].
  20. ↑ «Η παρουσίαση του κόμματος ΑΝΕΞΑΡΤΗΤΟΙ ΕΛΛΗΝΕΣ από τον Πάνο Καμμένο στο Δίστομο στις 11 Μαρτίου 2012» (en grec). Grecs Independents. Arxivat de l'original el 28 de juny 2015. [Consulta: 3 gener 2014].
  21. ↑ «Independent Greeks respond to the scenarios for the collapse of the party with a founding congress». GRReporter.info, 21-12-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grecs_Independents&oldid=36144656»