Vés al contingut

Eleccions legislatives hongareses de 1990

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives hongareses de 1990
 ← 1985 Modifica el valor a WikidataHongria Modifica el valor a Wikidata 1994 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data25 març 1990 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives hongareses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat de l'Assemblea Nacional d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat7.824.110 Modifica el valor a Wikidata
5.093.119
   65,1٪
Punt percentual 28,53
Nombre de vots vàlids4.911.241    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
? ? ?
Fòrum Democràtic Hongarès
1.214.359   24,73٪
Parlamentari 164
Aliança dels Demòcrates Lliures
1.050.799   21,4٪
Parlamentari 92
? ? ?
FKgP
576.315   11,73٪
Parlamentari 44
? ? ?
MSzP
535.064   10,89٪
Parlamentari 34
Fidesz – Unió Cívica Hongaresa
439.649   8,95٪
Parlamentari 24
? ? ?
Partit Popular Democristià (Hongria)
317.278   6,46٪
Parlamentari 21
? ? ?
Agrarian Alliance (en) Tradueix
154.004   3,14٪
Parlamentari 1

Les eleccions legislatives hongareses de 1990 se celebraren el 25 de març i el 9 d'abril de 1990 per a renovar els 386 membres de l'Assemblea Nacional d'Hongria. La participació en la primera volta fou del 68,92%, i a la segona del 55,12%. El partit més votat fou el Fòrum Democràtic Hongarès i József Antall fou nomenat primer ministre d'Hongria.

Antecedents

[modifica]

A finals de 1988, els activistes del Partit Socialista Hongarès dels Treballadors (MSZMP) i la burocràcia, així intel·lectuals de Budapest, van augmentar la pressió per als canvis a la República Popular d'Hongria. Alguns d'aquests es van convertir en socialdemòcrates reformistes, mentre que d'altres van iniciar moviments que es van convertir en partits. Els joves liberals van formar la Federació de Joves Demòcrates (Fidesz); un nucli de l'anomenada Oposició Democràtica va formar l'Aliança dels Demòcrates Lliures (SZDSZ), i l'oposició nacional va establir el Fòrum Democràtic Hongarès (MDF).

El maig del 1989 el MSZMP va acceptar l'inici de negociacions per a la transició a un sistema multipartidista i la supressió de la clàusula constitucional que atorgava el monopoli del poder al MSZMP. A l'abril, el Consell de Ministres va declarar la seva independència del Comitè Central del partit. Al juny van començar les negociacions amb representants de partits opositors respecte de la possibilitat de celebrar comicis multipartidistes, canvis a l'estructura política i reformes econòmiques.[1]

Al XIV Congrés del MSZMP, celebrat l'octubre de 1989, els delegats van aprovar la dissolució del partit, adoptant com nou nom el Partit Socialista Hongarès (MSZP). Finalment, el 23 de octubre de 1989 es va proclamar la República d'Hongria, prèvies modificacions a la Constitució d'Hongria per part de l'Assemblea Nacional d'Hongria.[1]

Sistema electoral

[modifica]

Els 386 diputats de l'Assemblea Nacional d'Hongria s'elegiren mitjançant tres vies diferenciades on els electors disposaven d'un vot per a un candidat uninominal i un altre vot per a una llista regional.[2]

Els 176 diputats dels districtes uninominals s'elegiren mitjançant un sistema de dues voltes, en la que els escons quedaven assignats en primera volta si s'obtenia més del 50% dels vots sempre que la participació superés el 50%, i en cas contrari per majoria simple en una segona volta electoral a la que passaven els tres candidats més votats i qualsevol altre amb més del 15% de suport, amb un requisit de participació rebaixat al 25%.[2]

Els 152 escons s'assignaven per representació proporcional amb llista de partit en 20 districtes plurinominals repartits seguint el mètode d'Hondt amb un llindar electoral del 5% a escala nacional.[2]

Els 58 escons de la llista nacional o de compensació s'elegien de manera directa sumant els vots residuals (els vots obtinguts pels candidats eliminats a la primera volta dels districtes uninominals, els vots del candidat perdedor a la segona volta, i les restes de vots no utilitzades per a assignar escons a les llistes regionals) que acumulats es repartiren de manera proporcional entre les llistes nacionals dels partits que havien superat el llindar del 5%.[2]

Resultats

[modifica]
Partit Regional Uninominal Nacional Total
Vots % Escons Vots % Escons
Fòrum Democràtic Hongarès (MDF) 1.213.820 24.72 40 1.186.791 23.93 114 10
164 / 386
Aliança dels Demòcrates Lliures (SZDSZ) 1.050.440 21.40 34 1.082.965 21.84 35 23
93 / 386
Partit Independent de Petits Propietaris (FKgP) 576.256 11.74 16 529.299 10.67 11 17
44 / 386
Partit Socialista Hongarès (MSZP) 534.897 10.89 14 504.995 10.18 1 18
33 / 386
Fidesz-Unió Cívica Hongaresa (Fidesz) 439.448 8.95 10 235.611 4.75 1 12
23 / 386
Partit Popular Democristià (KDNP) 317.183 6.46 8 287.614 5.80 3 10
21 / 386
Aliança Agrària (AZ) 154.003 3.14 2 139.240 2.81 0 0
2 / 386
Altres 623.666 12.70 650.131 13.11
Independents 6 342.674 6.91 0 0
6 / 386
Vots vàlids 4.959.320 96.61 4.909.713 98.10
Vots en blanc/nuls 172.136 3.39 96.109 1.90
Total de vots 5.081.849 120 5.055.429 808.080 176 90 386
Votants registrats/participació 7.798.827 65.16 7.822.661 64.63

Conseqüències

[modifica]

El Partit Socialista Hongarès, l'antic partit comunista, va patir una derrota aclaparadora, guanyant només 33 escons per al quart lloc i el líder del Fòrum Democràtic Hongarès (MDF), József Antall, va esdevenir primer ministre en coalició amb el Partit Popular Democristià i el Partit Independent Cívic de Petits Propietaris i Treballadors Agraris, el primer govern des del final de la Segona Guerra Mundial sense participació comunista.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Sistemas políticos y electorales contemporáneos: Hungría (en castellà). México, D.F.: Instituto Federal Electoral, 2002, p. 19. ISBN 970-695-021-4.
  2. 1 2 3 4 Sistemas políticos y electorales contemporáneos: Hungría (en castellà). México, D.F.: Instituto Federal Electoral, 2002, p. 28-29. ISBN 970-695-021-4.

Enllaços externs

[modifica]
  • (anglès), (hongarès) Országos Választási Iroda (Oficina Electoral Nacional)