Elefant africà de bosc
Loxodonta cyclotis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | en perill crític |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Proboscidea |
| Família | Elephantidae |
| Gènere | Loxodonta |
| Espècie | Loxodonta cyclotis (Matschie, 1900) Loxodonta cyclotis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Elephas cyclotes
|
| Protònim | Elephas cyclotes |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'elefant africà de bosc (Loxodonta cyclotis) és una espècie de proboscidi de la família dels elefàntids que habita les selves tropicals de l'Àfrica occidental i central. És una de les dues espècies vivents del gènere Loxodonta, juntament amb l'elefant africà de sabana (Loxodonta africana), i està adaptat a la vida en ambients forestals densos. Es diferencia de l'elefant de sabana per la seva mida generalment més petita, les orelles més arrodonides, els ullals més rectes i orientats cap avall, així com per diverses característiques genètiques i morfològiques.[1][2]
Té un paper ecològic fonamental en el manteniment dels ecosistemes forestals, especialment com a dispersor de llavors i modificador de la vegetació. En algunes zones de la conca del riu Congo, com el Dzanga Bai de la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, es poden observar concentracions importants d'elefants que acudeixen regularment a clarianes naturals riques en minerals.[3]
Durant bona part del segle xx fou considerat una subespècie de l'elefant africà. Tanmateix, els estudis genètics i morfològics publicats a partir de finals del segle xx van demostrar que constitueix una espècie diferenciada, una classificació àmpliament acceptada per la comunitat científica i adoptada pels principals organismes internacionals de conservació.[4][1]
Segons la Llista Vermella de la UICN, l'espècie està catalogada com a en perill crític (Critically Endangered), principalment a causa de la caça furtiva per obtenir-ne l'ivori i de la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat.[1]
Descripció
[modifica]L'elefant africà de bosc és la més petita de les dues espècies vivents del gènere Loxodonta, tot i que continua essent el mamífer terrestre més gran dels ecosistemes forestals africans. Els mascles adults poden assolir una alçada d'entre 2,4 i 3 metres a l'espatlla i un pes de fins a 5 tones, mentre que les femelles són lleugerament més petites.[2][1]
Presenta una constitució més compacta que la de l'elefant africà de sabana, amb les orelles més petites i arrodonides, adaptades a la vida entre la vegetació densa. El front és més arrodonit i el dors tendeix a ser més recte. Els ullals, presents tant en mascles com en femelles, són més prims, gairebé rectes i orientats cap avall, una característica que facilita el desplaçament pel bosc i l'excavació del sòl per accedir a sals minerals i altres nutrients.[2][4]
La pell és de color gris fosc i sovint apareix coberta de fang, que contribueix a protegir-la dels insectes i a regular la temperatura corporal. Com en la resta d'elefants, la trompa és un òrgan molt versàtil que utilitza per respirar, olorar, manipular objectes, alimentar-se, beure i comunicar-se amb altres individus.[2]
Taxonomia
[modifica]
Durant bona part del segle xx, l'elefant africà de bosc fou considerat una subespècie de l'elefant africà de sabana amb el nom de Loxodonta africana cyclotis. Aquesta classificació es basava principalment en les similituds anatòmiques entre les poblacions d'elefants africans, malgrat que ja s'havien descrit diferències en la mida, la forma dels ullals i altres característiques morfològiques.[4]
A partir de finals del segle xx, diversos estudis genètics van demostrar que les poblacions forestals i les de sabana havien evolucionat de manera independent durant un llarg període de temps i presentaven diferències comparables a les existents entre altres espècies del gènere Loxodonta. Un dels treballs més influents fou el publicat el 2001 per Alfred L. Roca i els seus col·laboradors, que aportava proves basades en ADN nuclear i mitocondrial a favor del reconeixement de dues espècies diferenciades.[4]
Actualment, la major part de la comunitat científica considera l'elefant africà de bosc una espècie independent, Loxodonta cyclotis, una classificació adoptada també per organismes internacionals com la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que des del 2021 avalua separadament l'estat de conservació de les dues espècies africanes d'elefant.[1]
Distribució i hàbitat
[modifica]
L'elefant africà de bosc viu a les selves tropicals humides de l'Àfrica occidental i central. La seva distribució actual s'estén des del sud-est de Nigèria i el Camerun fins a la conca del riu Congo, incloent poblacions a la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, el Gabon i Guinea Equatorial. També se'n conserven poblacions més petites i fragmentades en altres països de l'Àfrica occidental, com Costa d'Ivori, Ghana i Libèria. [1]
Habita principalment boscos tropicals densos de terres baixes, tant primaris com secundaris, així com boscos pantanosos, zones inundables i boscos de galeria. Encara que passa la major part del temps sota la coberta forestal, visita regularment clarianes naturals conegudes com a bais, on aflora sòl ric en minerals que complementa la seva dieta.[2][3]
Els bais
[modifica]Els bais són clarianes naturals situades dins la selva tropical on aflora sòl ric en minerals, especialment sals, que complementen la dieta dels grans mamífers. L'elefant africà de bosc visita regularment aquests indrets, sovint juntament amb altres espècies com el búfal africà de bosc, els bongos o els goril·les.[3]
A causa de la bona visibilitat que ofereixen aquestes clarianes, els bais han esdevingut llocs privilegiats per a l'estudi de l'ecologia i el comportament social de l'elefant africà de bosc. Entre els més coneguts hi ha el Dzanga Bai, a la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, que és objecte de seguiment científic des de fa dècades.[3]
Comportament
[modifica]
Durant molt de temps es va considerar que l'elefant africà de bosc era una espècie principalment solitària, una impressió condicionada per la dificultat d'observar-la dins la selva tropical. Els estudis realitzats durant les darreres dècades han demostrat, però, que manté una estructura social complexa, encara que generalment forma grups més petits que els de l'elefant africà de sabana.[3]
La unitat social bàsica està formada per una femella adulta i les seves cries, que poden romandre juntes durant diversos anys. Diverses d'aquestes unitats familiars poden coincidir temporalment en clarianes naturals o bais, on interactuen mentre s'alimenten o consumeixen sòls rics en minerals. Els mascles adults acostumen a portar una vida més solitària i només s'uneixen a les femelles durant el període reproductiu.[2][3]
Comunicació
[modifica]L'elefant africà de bosc es comunica mitjançant una combinació de vocalitzacions, contacte físic, senyals visuals i substàncies químiques. Una part important de les seves vocalitzacions correspon a infrasons de baixa freqüència, que poden propagar-se a través del bosc a llargues distàncies i permeten mantenir el contacte entre individus que no es poden veure a causa de la vegetació densa.[2]
A més de les vocalitzacions, utilitza la posició de les orelles, la trompa i el cos com a senyals visuals, així com el contacte físic entre mares i cries o entre individus d'un mateix grup. L'olfacte també té un paper essencial en el reconeixement dels altres elefants i en la detecció de l'estat reproductiu de les femelles.[2]
Organització social
[modifica]
Les femelles viuen en grups familiars estables formats habitualment per una femella adulta, les seves cries i els exemplars juvenils. Aquests grups són dirigits per una femella experimentada, que guia els desplaçaments i contribueix a la protecció dels individus més joves. Les cries romanen amb la seva mare durant diversos anys, període en què aprenen els comportaments necessaris per sobreviure al medi forestal.[2]
A diferència dels elefants africans de sabana, els grups familiars de l'elefant de bosc solen ser més reduïts, una adaptació relacionada amb la menor disponibilitat d'aliment i la dificultat de desplaçar-se per la vegetació densa. Tot i això, és habitual que diversos grups coincideixin temporalment en clarianes naturals riques en minerals, conegudes com a bais, on poden interactuar durant hores o fins i tot dies.[3]
Els mascles adults abandonen el grup familiar quan arriben a la maduresa sexual i passen a portar una vida principalment solitària, encara que poden formar associacions temporals amb altres mascles o reunir-se amb les femelles durant l'època reproductora.[2]
Alimentació
[modifica]
L'elefant africà de bosc és un animal herbívor amb una dieta molt variada, formada principalment per fruits, fulles, brots, escorça, arrels i altres parts de les plantes. Els fruits representen una part especialment important de la seva alimentació quan són disponibles, fet que converteix aquesta espècie en un dels principals dispersors de llavors de les selves de l'Àfrica central.[2]
Per complementar la seva dieta, visita regularment clarianes naturals i zones humides on consumeix sòls rics en minerals, especialment sodi, calci i altres nutrients escassos en la vegetació forestal. Aquest comportament és una de les característiques més conegudes de l'espècie i explica les concentracions d'elefants que es poden observar en indrets com el Dzanga Bai.[3]
Paper ecològic
[modifica]
L'elefant africà de bosc és considerat una espècie clau dels ecosistemes forestals de l'Àfrica central. A causa de la seva mida i dels seus hàbits alimentaris, exerceix una influència notable sobre l'estructura i la dinàmica de la selva, motiu pel qual sovint és descrit com un «enginyer de l'ecosistema».[1]
En alimentar-se de fruits, transporta les llavors a grans distàncies abans d'expulsar-les amb els excrements, fet que afavoreix la regeneració del bosc i la dispersió de nombroses espècies vegetals. Algunes plantes depenen en gran manera dels grans mamífers per dispersar les seves llavors, i la disminució de les poblacions d'elefants pot alterar la composició dels boscos tropicals.[2]
Els seus desplaçaments obren senders entre la vegetació densa que són utilitzats posteriorment per altres mamífers, mentre que l'arrencada de branques i petits arbres crea clarianes que afavoreixen el creixement de noves plantes. Aquest conjunt d'activitats contribueix a mantenir l'heterogeneïtat del bosc i incrementa la diversitat d'hàbitats disponibles per a moltes altres espècies.[1]
Reproducció
[modifica]
L'elefant africà de bosc presenta una taxa reproductiva baixa, característica comuna dels grans mamífers. Les femelles assoleixen la maduresa sexual aproximadament entre els 10 i els 12 anys, mentre que els mascles acostumen a reproduir-se més tard, quan han adquirit una mida i una posició social que els permet competir amb altres mascles.[2]
Després d'un període de gestació d'uns 22 mesos, el més llarg conegut entre els mamífers terrestres, neix habitualment una sola cria, que pesa al voltant dels 90–100 kg. Els parts bessons són molt poc freqüents. Durant els primers anys de vida, la cria depèn completament de la mare i és protegida també per altres femelles del grup familiar.[2]
L'interval entre dos parts consecutius acostuma a ser de cinc o sis anys, encara que pot variar segons la disponibilitat d'aliment i les condicions ambientals. Aquesta baixa taxa reproductiva fa que les poblacions es recuperin molt lentament després de patir una disminució important, fet que incrementa la vulnerabilitat de l'espècie davant la caça furtiva i la pèrdua d'hàbitat.[1]
Conservació
[modifica]Estat de conservació
[modifica]
L'elefant africà de bosc està classificat com a en perill crític (Critically Endangered, CR) a la Llista Vermella de la UICN. L'avaluació publicada el 2021 va separar per primera vegada l'estat de conservació de les dues espècies d'elefants africans i va concloure que les poblacions d'elefant de bosc havien experimentat un fort declivi durant les darreres dècades.[1]
Segons la UICN, la principal causa d'aquest descens ha estat la caça furtiva per obtenir ivori, especialment intensa a partir de la primera dècada del segle xxi. A aquesta amenaça s'hi afegeixen la destrucció i fragmentació de l'hàbitat com a conseqüència de l'expansió agrícola, l'explotació forestal, la construcció d'infraestructures i les activitats mineres.[1]
La combinació d'una elevada mortalitat i una taxa reproductiva baixa dificulta la recuperació de les poblacions. En moltes regions, els elefants de bosc han desaparegut de bona part de la seva àrea de distribució històrica i les poblacions supervivents es troben cada vegada més aïllades entre si.[1]
Amenaces
[modifica]
La caça furtiva per obtenir ivori continua sent la principal amenaça per a l'elefant africà de bosc. Tot i les restriccions imposades al comerç internacional d'ivori, la demanda existent en alguns mercats ha afavorit la persistència de xarxes il·legals de caça. Els grans ullals de l'espècie, de gran densitat i qualitat, han estat especialment apreciats per a la talla d'objectes d'ivori, fet que ha provocat una disminució molt important de les seves poblacions en diverses regions de l'Àfrica central. Entre 2002 i 2011 les poblacions van disminuir aproximadament un 62% segons un estudi publicat el 2013.[1]
La pèrdua i fragmentació de l'hàbitat constitueixen una altra amenaça important. L'expansió de l'agricultura, l'explotació forestal, la mineria i la construcció de noves pistes forestals redueixen l'extensió dels boscos tropicals i faciliten l'accés dels caçadors a zones que anteriorment eren molt poc accessibles.[1][3]
En algunes regions també es produeixen conflictes entre els elefants i les comunitats locals, especialment quan els animals entren en camps de conreu a la recerca d'aliment. Aquests conflictes poden provocar danys econòmics i, en ocasions, la mort d'exemplars com a represàlia.[1]
Àrees protegides
[modifica]La conservació de l'elefant africà de bosc depèn en gran manera de l'existència de grans àrees protegides que mantinguin extensions contínues de selva tropical. Moltes de les poblacions més importants de l'espècie es troben dins de parcs nacionals i reserves de la conca del Congo, on la limitació de les activitats humanes i els programes de vigilància contribueixen a reduir la caça furtiva.[1]
Entre els espais més destacats hi ha el Parc nacional Dzanga-Ndoki i la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, a la República Centreafricana, que formen part de la Trinacional de la Sangha, una àrea protegida transfronterera compartida amb el Parc nacional de Nouabalé-Ndoki (República del Congo) i el Parc nacional de Lobéké (Camerun). Aquest conjunt d'espais protegits constitueix un dels principals refugis de l'espècie i va ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 2012.[1][5]
A més de protegir l'hàbitat de l'elefant africà de bosc, aquests espais conserven una de les mostres més extenses de selva tropical d'Àfrica i acullen poblacions importants d'altres grans mamífers, com el goril·la occidental de plana, el ximpanzé comú i el búfal africà de bosc.[5][3]
Mesures de conservació
[modifica]
La conservació de l'elefant africà de bosc combina la protecció legal de l'espècie amb la preservació del seu hàbitat i la lluita contra la caça furtiva. El comerç internacional d'ivori està regulat per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), mentre que nombrosos països africans han reforçat la vigilància dels espais protegits i les actuacions contra les xarxes de caça il·legal.[1]
Diverses organitzacions internacionals i locals desenvolupen programes de seguiment científic, cens de poblacions i educació ambiental, així com iniciatives destinades a reduir els conflictes entre els elefants i les comunitats locals. Aquestes actuacions també contribueixen a millorar el coneixement sobre la biologia i l'ecologia d'una espècie que continua essent difícil d'estudiar a causa de l'entorn forestal on viu.[3]
La cooperació transfronterera és considerada un element clau per garantir la conservació de l'espècie, ja que moltes poblacions es desplacen entre diferents països. En aquest sentit, iniciatives com la Trinacional de la Sangha permeten coordinar les mesures de protecció entre el Camerun, la República Centreafricana i la República del Congo.[5][3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Gobush, Katharine S.; Edwards, Colin T. T.; Balfour, Donna; Wittemyer, George «Loxodonta cyclotis». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 2021, 2021, p. e.T181007989A204404464. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2021-1.RLTS.T181007989A204404464.en [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 «Loxodonta cyclotis (African forest elephant)». Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology. [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Forest Elephants». Wildlife Conservation Society. [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 3 4 Roca, Alfred L.; Georgiadis, Nicolas; Pecon-Slattery, Jill; O'Brien, Stephen J. «Genetic evidence for two species of elephant in Africa». Science, 293, 2001, p. 1473–1477. DOI: 10.1126/science.1059936. PMID: 11520983 [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 3 «Sangha Trinational». UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 juliol 2026].
Vegeu també
[modifica]
- Elefant africà de sabana
- Dzanga Bai
- Parc nacional Dzanga-Ndoki
- Reserva Especial de Dzanga-Sangha
- Trinacional de la Sangha
Espècies vivents de proboscidis ordenades per família | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Regne Animalia · Embrancament Chordata · Classe Mammalia · Infraclasse Eutheria · Superordre Afrotheria | |||||
| Elephantidae | |||||
