Els Perses
Πέρσαι  | |
|---|---|
| Tipus | obra dramàtica |
| Autor | Èsquil |
| Llengua | grec antic |
| Gènere | tragèdia grega |
| Lloc de la narració | Susa |
| Personatges | |
| Personatges | Atossa, Xerxes I de Pèrsia i Darios I el Gran |
| Estrena | |
| Estrena | 472 aC |
| Teatre | Antiga Atenes |
| Altres | |
| Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 49m |
Els perses (en grec, Πέρσαι, Persai, llatinitzat com Persae) és una tragèdia de l'antiga Grècia escrita el 472 aC per Èsquil. Està ambientada en la batalla de Salamina, una batalla de les guerres mèdiques.[1] És l'obra teatral més antiga que es conserva, i també destaca per ser l'única tragèdia grega conservada basada en fets contemporanis.[2]
Es va compondre el 472 aC amb unes altres tres obres que no han sobreviscut, però que probablement estaven relacionades també amb les Guerres Mèdiques. La primera obra, Fineu, es dedicava aparentment a la figura mitològica de Fineu, qui va ajudar Jàson i els argonautes a arribar a Àsia. Els perses en seria la segona part, i narra els fets històrics de la Batalla de Salamina del 480 aC. Èsquil va participar en aquella batalla, i és probable que el públic d'Atenes que va veure la representació per primer cop també hi hagués participat o se n'hagués vist afectat directament. Glauc Potnieu, la tercera obra, sembla que tenia com a argument la batalla de Platea del 479 aC, i la quarta i darrera obra era un drama satíric relacionat amb Prometeu.
Personatges
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Smyth, H.W.. Aeschylus: Agamemnon, Libation-Bearers, Eumenides, Fragments. Harvard University Press, 1930, p. 453–454. ISBN 0-674-99161-3.
- ↑ Taxidou (2004, 99).
Bibliografia
[modifica]- Banham, Martin, ed. 1998. The Cambridge Guide to Theatre. Cambridge: Cambridge UP. ISBN 0-521-43437-8.
- Barrett, David, trans. 1964. The Frogs. By Aristophanes. In The Wasps / The Poet and the Women / The Frogs. London: Penguin, 1986. 147–212. ISBN 0-14-044152-2.
- Broadhead, H.D. 2009. The Persae of Aeschylus. Cambridge.
- Favorini, Attilio. 2003. "History, Collective Memory, and Aeschylus' Persians." Theatre Journal 55:1 (March): 99–111.
- Garvie, A.F. 2009 Aeschylus Persae. Oxford.
- Hall, Edith. 1991. Inventing the Barbarian: Greek Self-definition through Tragedy. Oxford Classical Monographs ser. Oxford: Clarendon. ISBN 0-19-814780-5.
- ---. 1996. Aeschylus Persians: Text and Commentary. Warminster: Aris & Phillips. ISBN 0-85668-597-6.
- Harrison, Thomas. 2000. The Emptiness of Asia: Aeschylus' Persians and the History of the Fifth Century. London: Gerald Duckworth. ISBN 0-7156-2968-9.
- Lesky, Albin et al. 1996. A History of Greek Literature. Hackett. ISBN 0-87220-350-6.
- McLaughlin, Ellen. 2005. The Greek Plays. New York: Theatre Communications Group. ISBN 978-1-55936-240-5.
- Muller, K.O. 1858. History of the Literature of Ancient Greece: To the Period of Isocrates. Trans. George C. Lewis. Longmans, Green & Co.
- Munn, Mark H. 2000. The School of History: Athens in the Age of Socrates. Berkeley: U of California P. ISBN 0-520-23685-8.
- Podlecki, A.J. 1986. "Polis and Monarchy in Early Greek Tragedy." In Greek Tragedy and Political Theory. Ed. Peter Euben. New ed. Berkeley: U of California P, 1992. ISBN 0-520-05584-5.
- Raphael, Frederic, and Kenneth McLeish, trans. 1991. Plays: One. By Aeschylus. Ed. J. Michael Walton. Methuen Classical Greek Dramatists ser. London: Methuen, 1998. ISBN 0-413-65190-8.
- Segal, Charles. Euripides and the Poetics of Sorrow: Art, Gender and Commemoration in Alcestis, Hippolytus and Hecuba. Durham: Duke UP. ISBN 0-8223-1360-X.
- Taxidou, Olga. 2004. Tragedy, Modernity and Mourning. Edinburgh: Edinburgh UP. ISBN 0-7486-1987-9.
