Els sots feréstecs
| (ca) Els sots feréstecs (es) Las cañadas indómitas (en) Dark Vales (gl) As valgadas bravas  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Raimon Casellas i Dou |
| Llengua | català |
| Publicació | 1901 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | narració |
| Moviment | modernisme català |
Els sots feréstecs (1901),[1] de Raimon Casellas, és considerada la primera novel·la llarga modernista.[1] Representa el fracàs de l'artista en el seu intent de transformar la societat, per la qual cosa enllaça amb la voluntat regeneracionista del moviment modernista.
Argument[modifica]
El protagonista, mossèn Llàtzer, encarna l'home superior, el Bé i l'Ideal, que s'enfronta a les multituds, el Mal i la Natura, encarnades per la Roda-soques. El personatge que inicia el llibre, l'Aleix de les Tòfones, simbolitza la degradació de les qualitats humanes. Mossèn Llàtzer és un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Sant Pau de Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia intentat reivindicar la memòria d'un filòsof del passat (potser Sibiuda o fins i tot Verdaguer, tot i que aquest darrer era encara viu en aquell moment; també es pot veure un cert paral·lelisme entre mossèn Llàtzer i mossèn Cinto). Hi va carregat de bones intencions, amb el propòsit de donar vida espiritual als pagesos, però de seguida xoca amb la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple, i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès de l'església, amb l'únic ajut, minso, dels majordoms de la rectoria, d'edat avançada. Tanmateix, no aconsegueix altra cosa que la mirada burleta dels camperols i que el titllin de ric.
Mentrestant, ha arribat a l'ermita de Puiggraciós, que fa d'hostal de camins de bast, la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos. Aleshores mossèn Llàtzer varia de tàctica i intenta fer-los canviar mostrant-s'hi sever, amenaçant-los amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa, però no és sinó un triomf aparent, perquè els pagesos el deixen sol i no van més a l'església. Mossèn Llàtzer cau abatut, i durant la seva malaltia la natura destrueix les millores de l'església, que tant li havien costat.
El seu calvari, però, encara no havia acabat: quan més enfonsat es troba, rep la petició de l'últim sagrament d'un fidel. Això li fa concebre esperances, i malgrat que està dèbil, és de nit i fa un temps de mil dimonis, es dirigeix a la casa del moribund, la més allunyada de la parròquia. Tot era una burla, i a la masia no hi ha cap persona que necessita l'extremunció. En el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic, que el manté en plena lucidesa mental, però sense moviments. El creuen mort, i mossèn Llàtzer ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant la seva vetlla.
Estil[modifica]
D'entre els aspectes remarcables de la novel·la cal ressaltar el llenguatge, fort, coent, farcit d'onomatopeies, repeticions i ruralismes; tot plegat intenta reflectir la situació de forta tensió entre els dos pols i la despersonalització, ignorància i bestialitat dels pagesos. Aquesta selecció de trets literaris, especialment del lèxic, va provocar la reacció contrària d'una part de la intel·lectualitat catalana, que van titllar el llenguatge "mascle" de barroer i curt de mires, i que va donar ocasió a la caricatura publicada al Cu-cut en què els pagesos de Montmany apedreguen Raimon Casellas.[2]
Simbolisme, naturalisme i realisme[modifica]
Els sots feréstecs, malgrat el seu fort caràcter simbòlic, té una base molt realista: hi ha llocs i masies perfectament identificables sobre el mapa; reflecteix una realitat històrica sobre peripècies d'alguns rectors anteriors de la parròquia, que Raimon Casellas devia conèixer prou bé arran de les seves estades infantils a la masia de l'Ullar (Uià, en la fonètica de la contrada), i alguns dels pagesos descrits corresponen a figures reals, per més que estiguin caricaturitzades.
Traduccions[modifica]
L'obra, traduïda al gallec l'any 2012 per Eduard del Castillo Velasco, sortí publicada amb el títol As valgadas bravas per l'editorial gallega Hugin e Munin.[3]
L'any 2013 fou traduïda al castellà, amb el títol de Las cañadas indómitas, per part d'Isabel Lacriz i Antonio Morales.[4]
L'any 2014 Alan Yates la va traduir a l'anglès amb el títol Dark Vales i fou editada per Eva Bosch.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Castellanos - 1983, pàg. 238
- ↑ «Caricatura Raimon Casellas». Cu-cut!, 26-03-1902. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Fitxa d'As valgadas bravas al web de l'editorial Hugin e Munin» (en gallec). Arxivat de l'original el 2017-09-07. [Consulta: 19 setembre 2014].
- ↑ * «‘Las cañadas indómitas', la primera traducció al castellà d'‘Els sots feréstecs'». El 9nou.cat, 09-05-2014 [Consulta: 17 setembre 2017].
Bibliografia[modifica]
- Estudis
- Castellanos i Vila, Jordi. ««Els sots feréstecs»». A: Raimon Casellas i el Modernisme. II. Barcelona: Curial/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983, p. 238-277. ISBN 8472562069.
- Traduccions
- Casellas, Raimon; Castillo Velasco, Eduard del (traductor). As valgadas bravas [Els sots feréstecs] (en gallec). Santiago de Compostela: Hugin e Munin, 2012. ISBN 9788494121111.
- Casellas, Raimon; Lacruz, Isabel (trad.); Morales, Antonio (trad.). Las cañadas indómitas [Els sots feréstecs] (en castellà). Madrid: Ed. Funambulista, 2013. ISBN 9788494147555.
- Casellas, Raimon; Yates, Alan (traductor). Ed. per Eva Bosch. Dark Vales [Els sots feréstecs] (en anglès). Sawtry, Cambs, UK: Dedalus, 2014. ISBN 9781909232617.
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu texts en català sobre Els sots feréstecs a Viquitexts, la biblioteca lliure. |