Els tres pèls del diable
(de) Der Teufel mit den drei goldenen Haaren  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Autor | germans Grimm Jacob Grimm Wilhelm Grimm |
| Llengua | alemany |
| Publicació | 1815 |
| Publicat a | Contes dels germans Grimm |
| Gènere | conte de fades |
Els tres pèls del diable és un conte popular recollit pels germans Grimm.
Argument
[modifica]Una dona té un fill i segons la profecia, s'haurà de casar amb la filla del rei quan serà gran. Aquest intenta desfer-se'n posant-lo en una caixa tancada dins del riu, però una família de moliners el troba i el cria. Quan el rei descobreix la seva identitat en un viatge, l'envia a palau amb una carta tancada, fent-li creure que és una missió d'ajuda al regne quan en realitat a la carta ordena que el matin només entrar. El jove parteix de camí i s'adorm enmig del bosc. Uns lladres volen robar-li la bossa aprofitant el seu descuit i quan llegeixen la carta, tenen pietat i canvien la carta per una on s'ordena que comencin els preparatius per al casament amb la princesa.[1]
El rei torna a casa seva i descobreix el jove promès amb la seva filla i llavors li diu que l'admetrà com a gendre només si és capaç de portar-li els tres pèls d'or que té el diable. El noi se'n va cap al seu amagatall i de camí passa per dues ciutats. A la primera, li pregunten si sap perquè una font de la qual brollava vi ara s'ha assecat i a la segona li pregunten per un arbre que havia donat pomes d'or i ara ja no. El jove respon que ho esbrinarà i que els respondrà quan torni del seu viatge.
Arriba a les portes de l'infern i s'hi troba amb l'àvia del diable, a la qual explica la seva història.[2] Accepta ajudar-lo i el transforma en una petita formiga o un altre ésser minúscul que s'amaga en la faldilla de l'àvia.[2] Quan el diable arriba a casa, malgrat sentir una olor sospitosa d'humà, no troba ningú i comença a menjar i beure i s'adorm. Llavors l'àvia li arrenca un pèl daurat. Es desperta i explica que ha tingut un malson, on apareixia una font que s'havia assecat per culpa d'un gripau màgic que hi vivia. Torna a adormir-se i l'àvia repeteix l'operació. Aquesta vegada, el diable diu que ha somniat amb un arbre que és devorat per un ratolí que viu en les arrels. Al tercer pèl arrencat, el diable s'enfada i amenaça l'àvia, que promet no tornar-lo a despertar. El noi se'n va amb el seu botí i resol els enigmes de les ciutats del seu viatge. En arribar a palau, el rei li permet viure amb la seva filla en pau.[3]
Anàlisi
[modifica]El relat conté tots els elements del conte de fades tradicional, com ara el noi pobre que gràcies a l'enginy i el valor es casa amb la princesa, la repetició del nombre tres en episodis paral·lels, la presència d'elements màgics al bosc i l'estructura del viatge del jove, que recorda el monomite clàssic.[4]
En el conte semblen barrejar-se històries de diferents orígens, com ara el noi salvat miraculosament de les aigües, un tema amb molta tradició, que es relaciona amb el Moisès bíblic. El diable actua com un gegant d'altres contes populars,[5] un ésser ximple que es mou pel menjar i beure i a qui la seva pròpia família (àvia, mare o dona segons la versió) traeix. De fet, mentre que la història central que dona títol al conte correspondria al tipus 461 de la classificació Aarne-Thompson,[6] inclou elements del 930.
Versions
[modifica]- Carles Bertrand i Estivill el 1999 n'ha fet una versió pel teatre de carrer i n'ha compost la música.[7]
- Joaquim Carbó «Els tres pèls del diable a l'edició de 1993 de llibre Bonsais de paper, un recull de quaaranta-set narracions breus[8]
Referències
[modifica]- ↑ «The Devil With the Three Golden Hairs». Sur la Lune Fairy Tales. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 10 febrer 2016].
- 1 2 Farràs, Sisco. «Maria Farré Portet (1881-1976): Els secrets de la panotxa». Pallars Digital, 28-08-2014. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ Bertrand Estivill, Carles «Els tres pèls del diable». Toc de retruc. Institut del Teatre, 07-11-2018.
- ↑ Campbell, Joseph. The Hero with a Thousand Faces. Princeton: Princeton University Press, 1949
- ↑ Maria Tatar, The Annotated Brothers Grimm, p 157. W. W. Norton & company, London, New York, 2004 ISBN 0-393-05848-4
- ↑ Paul Delarue i Marie-Louise Ténèze, Le Conte populaire français, Maisonneuve et Larose, a « Références », Paris, 2002 (ISBN 2-7068-1572-8)
- ↑ «Els tres pèls del diable | CDAEM,» (en castellà). Catálogo de documentos. Teatro Español, 1999. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Bonsais de paper». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 26 setembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Germans Grimm; Sánchez Sanz, José Ramón (trad.). Els tres pèls del diable. Madrit: Algaida, 1989, p. 16 (Contes Clàssics). ISBN 978-8476472255.