Embaladora

Una embaladora que fa bales rodones.

Una rotoembaladora és una màquina agrícola que té com a únic ús recollir el fenc, la civada, la palla, etc., i comprimir-los en bales que finalment es lliguen amb cordes. Les embaladores agrícoles són maquinària agrícola que es fa servir per comprimir diversos productes agrícoles una vegada tallats i rastellats com, per exemple, la palla, el fenc, el cotó o els ensitjats. Les bales compactes resulten més fàcils de manejar, transportar i emmagatzemar. Els diferents tipus d'embaladores fan diferents tipus de bales, rectangulars o cilíndriques, de mides diverses i lligades amb diversos materials com filferros o cordes de fibres naturals o artificials.

Passos abans d'embalar

Abans d'embalar el fenc o el material que es vulgui recollir, cal segar amb una segadora, deixar assecar el fenc, passar un bolcador (serveix per donar la volta al fenc i que s'assequi per tots els costats) i, més tard, s'embala. Des que se sega el fenc fins que es pugui embalar han de transcórrer com a mínim tres dies: el primer dia se sega, l'endemà es passa el bolcador i al tercer s'embala.

Tipus

Embaladora de palla feta a Catalunya (anys 1920-1930).

Actualment, hi ha al mercat una gran varietat de rotoembaladores de totes les mides i marques. Hi ha dos tipus principals: rotoembaladores de bales rodones i embaladores de bales rectangulars (o quadrades), sent aquestes últimes més utilitzades per la seva major capacitat d'emmagatzematge (una embaladora de mida normal pot fer una bala de més de 400 kg). Les primeres es fan servir principalment per a la recollida de fenc verd.

Embaladora de bales rectangulars.

Embaladora de bales rodones i grosses

Embaladora Allis Chalmers

Embaladora de bales rodones en acció.

L'embaladora més comuna en els països industrialitzats és la que fa bales rodones grosses (Rotobaler). Fa bales cilíndriques de forma rodona o en rotlles. L'herba es fa entrar dins la màquina fent servir bandes de goma, corrons o una combinació de tots dos. Quan les bales arriben a una mida predeterminada, es lliguen automàticament perquè mantinguin la forma. La part de darrere s'obre i la bala es descarrega. La bala ja està acabada, però posteriorment es pot embolicar completament amb làmina de plàstic perquè es conservi millor. Les embaladores de cambra variable típicament fan bales de 48 a 72 polzades de diàmetre (120 a 180 cm) i unes 60 polzades (150 cm) d'amplada. Les bales poden pesar des de 500 a 1.000 kg depenent de la mida, el material i el contingut d'humitat.

Van ser ideades per Ummo Luebbens cap al 1910, però la primera embaladora no es va fabricar fins al 1947, quan Allis-Chalmers introduí la Roto-Baler. Se'n van vendre unes 70.000 unitats fins al final de la seva fabricació l'any 1960.

Transport i maneig

Bala rodona de fenc.

Les bales rodones poden pesar 1.000 kg i requereixen una cura especial en el seu transport. Per a fer-ho, els tractors disposen d'una llança posterior que s'insereix al centre de la bala. De manera alternativa, hi ha forques hidràuliques que també es col·loquen a la part posterior dels tractors.

Tipus de bales

Per la seva forma hi ha tres tipus de bales: rodones grosses, rectangulars grosses i rectangulars petites.

Per la seva composició hi ha principalment dos tipus de bales: bales en sec i bales en verd.

Bales en sec

Les bales en sec són aquelles que es fan usant fenc assecat al sol o bé amb una deshidratadora. Aquest fenc, en estar completament sec i sense fermentacions, pot ser usat en l'alimentació d'animals de cria.

Bales en verd

Són aquelles en què el fenc no s'ha assecat, sinó que s'ha embalat directament en verd. Per fer aquestes bales solen utilitzar-se rotoembaladores de bala rodona.

El procés per fer-les és més complex:

• Primer se sega el fenc. Aquesta operació s'ha de fer, si pot ser, a última hora de la tarda o primera del matí.
• A continuació, el fenc s'embala.
• Després, com que el fenc s'ha embalat en verd i encara conserva l'aigua, cal recobrir la bala amb un plàstic especial mitjançant una encintadora.

Durant tot el procés, des de la sega fins a l'operació d'encintar, no han de passar més de 24 hores. Abans que es puguin fer servir les bales, que un cop acabades reben el nom de sitges, han de passar almenys tres mesos, durant els quals la bala fermenta. A causa d'aquesta fermentació, aquestes bales no han de ser utilitzades per alimentar cries d'animals, sinó per a l'alimentació d'animals adults.

Bales grosses rectangulars

Les fan altres tipus d'embaladores. Estan molt compactades i pesen encara més que les bales rodones, però són més fàcils de transportar perquè és més difícil que es desplacin durant el trajecte.

Bales petites rectangulars

Una bala rectangular petita.

Fa anys eren el tipus de bales més comú. Actualment, es fan servir en conreus de petites superfícies i per part de propietaris de cavalls que no tinguin accés a la maquinària especialitzada per a les grans bales. Cada bala fa unes 15 x 18 x 40 polzades (40 x 45 x 100 cm). Es lliguen amb dues, tres o de vegades més fileres de fil. Són prou lleugeres perquè una persona les pugui manejar (de 20 a 25 kg).

L'embaladora automàtica de bales rectangulars petites va prendre la seva forma actual l'any 1940 i el primer a fabricar-les va ser New Holland Ag.

Camp de cereal collit amb bales de palla

Bibliografia

• Ortiz-Cañavate, Jaume. Las máquinas agrícolas y su aplicación. Institut Nacional d'Investigacions Agràries (Espanya). Mundi-Prensa Libros, 2003, 6a edició. ISBN 8484761177.

Enllaços externs

• Les màquines agrícoles i la seva aplicació (castellà)