Embrujo
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Serrano de Osma |
| Protagonistes | |
| Ajudant de direcció | Pere Lazaga Francisco Illera |
| Director artístic | Joan Magriñà i Sanromà |
| Producció | Fernando Butragueño José Antonio Martínez Arévalo |
| Dissenyador de producció | Jose G. de Ubieta |
| Guió | Pere Lazaga Carlos Serrano de Osma |
| Música | Jesús Garcia Leoz |
| Dissenyador de so | Francisco Gómez |
| Fotografia | Salvador Torres Garriga |
| Muntatge | Antonio Graciani |
| Vestuari | Modas Ubach |
| Maquillatge | Rodrigo Gurrucharri |
| Productora | Producciones BOGA |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1 de setembre de 1947 |
| Durada | 71 minuts 2.214 metres |
| Idioma original | Castellà |
| Pressupost | 1.717.840 pessetes |
| Descripció | |
| Gènere | Drama musical |
      | |
Embrujo és una pel·lícula dirigida per Carlos Serrano de Osma, estrenada l'any 1947 i protagonitzada per Lola Flores, Manolo Caracol, Fernando Fernán Gómez i María Dolores Pradera.
Argument[modifica]
Manolo Caracol descobreix en Lola Flores no només a la gran artista de la qual tots queden enamorats sinó a una obsessió, un amor que transcendeix els límits de la raó i que li farà caure en desgràcia. Després de l'èxit de la seva societat, Lola és contractada per exportar l'art flamenc a les principals ciutats del món. L'èxit de Lola trobarà el seu paral·lelisme en el fracàs i la rendició a la beguda de Manolo. Però el sentiment que ha deixat Manolo a Lola és massa gran i li farà tornar a Espanya per retrobar-se amb la seva obsessió
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
Lola Flores va rodar amb la seva parella el cantaor de flamenc Manolo Caracol. La seva veu va ser doblada, i no la de Caracol que cantà profundament la sambra ¡Qué grande es la pena mia!.
Juntament amb aquesta parella també destacava un altre, la formada per Fernando Fernán Gómez i María Dolores Pradera que, igual que Lola i Caracol, se separarien amb el temps.[1]
El 25 de setembre de 1946 començà als estudis Orphea Films de Barcelona el rodatge d'Embrujo que es produirà al llarg de noranta-quatre dies. Una vegada finalitzat i presentat a la censura (Junta Superior de orientación Cinematográfica), va ser qualificat apta per majors de setze anys, degut a l'ambient de “tavernes i borratxeres” així com “escenes poc il·luminades carregades de fum i alcohol”.
S'estrenà a Badajoz el 25 de maig de 1947 amb dures crítiques que es repeteixen a Zamora, Huelva, Valencia i Cadis, fins a l'1 de setembre de 1947 quan s'estrenà a Barcelona al Cine Fantasio. La crítica de Barcelona fou més favorable que la de les anteriors ciutats però no evità el retard de l'estrena a Madrid quasi un any després.[2]
Repartiment[modifica]
repartiment:[3]
| Actor / actriu | Personatge fictici |
|---|---|
| Lola Flores | Lola |
| Manolo Ortega Caracol | Manolo |
| Fernando Fernán Gómez | Mentor |
| Antonio Bofarull | Don Antonio |
| Camino Garrigó | Taranta |
| María Dolores Pradera | Tita |
| Fernando Sancho | Mister Benson |
| Antonio Bofarull | Don Antonio |
| Joaquín Soler Serrano | Roberto |
| Jesús Puche | Jonson |
| Julita Molina | Eugenia |
| Charito Montemar | noia de conjunt |
| Joan Magriñà i Sanromà | ballarí |
| Vila | Violinista |
| Bella Dorita | cantant junt al fanal |
| Cos de ball del Liceu de Barcelona | ballarins |
Referències[modifica]
- ↑ Pineda Nova, Daniel «Les folklóriques i el cinema» (en castellà). ABC [Sevilla], 14-09-1984, pàg. 41 [Consulta: 31 octubre 2013].
- ↑ Aranzubia Cob, Asier. «2. La trilogia tel·lurica (1946-1947)2.4. Les arrels de l'Embrujo». A: Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004, p. 91-96 [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Aranzubia Cob, Asier. «Filmografia». A: Carlos Serrano de Osma. Historia de una pasión (en castellà), 2004, p. 307-308 [Consulta: 1r novembre 2013].