Emma Chacón i Lausaca
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1886 Barcelona |
| Mort | 28 agost 1972 (85 anys) Bilbao (Biscaia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista |
Emma Chacón i Lausaca (Barcelona, 24 d'octubre de 1886 - Bilbao, 28 d'agost de 1972) fou una pianista i compositora catalana establerta al País Basc.[1][2]
Biografia[modifica]
Emma Elisa Egilda Chacón i Lausaca va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona, filla d'Enric Chacón Sánchez i d'Enriqueta Lausaca i Bordoy, ambdós naturals de Barcelona.[3]
Va començar a estudiar música dins l'àmbit domèstic, ja que procedia d'una família de la burgesia catalana, fins que l'any 1901, amb l'aparició de l'Acadèmia Granados, hi consolidà la formació musical.[4] Va estudiar piano, harmonia, composició i contrapunt amb Enric Granados i Josep Ribera i Miró, i tot i que inicià la seva carrera com a pianista, acabà consolidant-la com a compositora.[5] El mestre Josep Ribera fou el sogre de l'Emma Chacón, que es va casar l'any 1921 amb el pintor Josep Ribera i Font,[6] amb el qual va traslladar-se a Bilbao, on visqué gran part de la seva vida, i on des de l'any 1915 va pertànyer a la Societat Filharmònica d'aquesta ciutat.[7]
El 20 d'abril de 1947, a la Societat Filharmònica de Bilbao, es va fer el primer concert íntegrament dedicat a la seva obra a càrrec de la pianista Clara Bernal, el violinista Juan José Vitoria i la cantant Pepita López Español.[5]
Actualment, les seves partitures es conserven en el Fons Emma Chacón, a l'Arxiu Històric Foral de la Diputació de Biscaia a Bilbao, i a l'Arxiu Basc de la Música Eresbil.[5]
Obres[8][modifica]
- Alba op. 15 poema sinfónico, per a orquestra simfònica.
- Albores op. 84, per a orquestra simfònica.
- Ave María per soprano i dos violins. Edició 1946. Impulso Bilbao.
- Balada del pìrata op. 131 para bajo, baix i orquestra simfònica.
- Las Campanas, evocación para mezzosoprano, mezzosoprano, orquestra simfònica.
- Capricho n. 1 op. 99 per a violí i piano.
- Celajes, ráfagas op. 62, piano i orquestra simfònica.
- Carreteos op.70 para quinteto de cuerda y piano, 2 vl., vla., vcl., cb. i piano.
- Fantasia en re menor op. 125, orquestra simfònica.
- Improvisación op. 41 para violín, violoncello y piano
- La jaula de oro. Divertimento 1900, opereta en tres actos. Text de la compositora.
- Marcha triunfal en re mayor. op. 6, orquestra simfònica.
- Pasodoble. Banda.
- Seis estudios para piano, dedicat a Enric Granados i José Ribera.
- Sonata romántica, en do menor, op. 72, per a violí, violoncel i piano
- Tamtum ergo op. 10, quatre veus i piano.
- Visión de ensueño op. 130, mezzosoprano i orquestra.
Referències[modifica]
- ↑ Alfonso Salas, Blanca. «Vida y obra de la compositora española Emma Chacón» (en castellà). Codalario, 28-11-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Emma Chacón y de Lausaca». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 5504.
- ↑ Palma, Victòria. «Femení Singulars - Catalunya Música». [Consulta: 18 setembre 2013].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Diccionari Biogràfic de Dones - Emma Chacón». Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 18 setembre 2013].
- ↑ Fill també d'Enriqueta Font i Galve.
- ↑ «Bizkaia.net - Compositoras Vascas 1827/2010». [Consulta: 18 setembre 2013].
- ↑ Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2008.
Bibliografia[modifica]
- Díaz Morlán, Isabel. Emma Chacón, una compositora bilbaína. Bilbao: Bilbao Bizkaia Kutxa, 2001. ISBN 84-8056-197-1.
- Alfonso Salas, Blanca. Vida y obra de la compositora española Emma Chacón (en castellà). Codalario, 28 novembre 2019.