Emperador Wen de Sui

Emperador Wen de Sui
	;
Nom de temple	高祖
Nom pòstum	文皇帝
Biografia
Naixement	21 juliol 541 ; Chang'an
Mort	13 agost 604 (63 anys); Baoji (dinastia Sui)
Emperador de la Xina dinastia Sui
	4 març 581 – 13 agost 604 (mort en el càrrec) ; ← Emperor Jing of Northern Zhou (en) , Chen Shubao (en) , Emperor Jing of Western Liang (en) – Sui Yangdi (oc) →
Dades personals
Religió	Budisme
Activitat
Ocupació	polític
Família
Família	House of Yang (en)
Cònjuge	Empress Dugu Qieluo (en) ; Lady of the fishies (en)
Fills	Yang Yong (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Yang Lihua (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Princess Lanling (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Princess Xiangguo (en) ; ( ); Princess Guangping (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Yang Liang (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Yang Jun (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Yang Xiu (en) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Sui Yangdi (oc) ; ( Empress Dugu Qieluo (en) ); Princess Yifeng (en) ; ( )
Pares	Yang Zhong (en) i Lü Kutao (en)
Germans	Yang Shuang (en)
Parents	Yang Zhen (en) (ancestre); Yang Shao (en) (relació de parentiu)

L'Emperador Wen de Sui (541-604), nom personal Yang Jian (楊堅), nom Xianbei Puliuru Jian (普六茹堅), o Naluoyan (那羅延), va ser el fundador i primer emperador de la Xina de la Dinastia Sui. Va unificar el país i va estendre el budisme per la Xina.

Serví a l'exèrcit durant el regnat dels emperadors Wu i Xuan i, quan aquest darrer morí l'any 580, Yang va ser el regent. Després de vèncer el general Yuchi Jiong, establí la dinastia Sui (com l'emperador Wen). En general va ser un període de prosperitat. Al principi del seu imperi va combatre els Tujue al nord i tribus del Tibet veïnes a l'oest, Goguryeo al nord-oest, i el regne Txampa al sud. Durant el seu regnat es va unificar la Xina del nord i del sud quan en 587 conquerí Liang Occidental^[1] i en 589 el territori dels Chen.^[2] Durant el seu regnat es va iniciar la construcció del Canal de Guangtong i el Canal de Shanyang del Gran Canal.^[3] Com a budista practicant, va fomentar la propagació del budisme a través de l'estat.^[4]

L'emperador Wen també va ser famós per tenir molt poques concubines, només dues (l'emperador Hongzhi de la dinastia Ming va ser l'únic monògam). En canvi, l'emperador Taizong de Tang en va tenir 3.000.^[5]

Referències[modifica]

↑ Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China, United States of America (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. cvi. ISBN 0810860538.
↑ Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000, p. 19. ISBN 9780231500043.
↑ Chonglan Fu, Wenming Cao. Introduction to the Urban History of China (en anglès). Springer, 2019, p. 35. ISBN 9789811382079.
↑ Lewis, Mark Edward. China between Empires: The Northern and Southern Dynasties (en anglès). Mark Edward Lewis, 2011, p. 5. ISBN 9780674265400.
↑ Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 142-143. ISBN 978-84-7290-555-9.

[1] Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China, United States of America (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. cvi. ISBN 0810860538.

[2] Bowman, John S. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000, p. 19. ISBN 9780231500043.

[3] Chonglan Fu, Wenming Cao. Introduction to the Urban History of China (en anglès). Springer, 2019, p. 35. ISBN 9789811382079.

[4] Lewis, Mark Edward. China between Empires: The Northern and Southern Dynasties (en anglès). Mark Edward Lewis, 2011, p. 5. ISBN 9780674265400.

[5] Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 142-143. ISBN 978-84-7290-555-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]