Energia eòlica de gran altitud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'energia eòlica de gran altitud (HAWP, de l'anglès high altitude wind power) ha estat concebuda com una font d'energia útil des que el 1833 John Etzler tingué la idea[1] de capturar l'energia dels vents de gran altitud mitjançant la tecnologia de sogues i cables. S'ha elaborat un atlas dels recursos d'energia eòlica de gran altitud de tots els punts de la Terra.[2]

S'han proposat diversos mecanismes per capturar l'energia cinètica del vent, com ara estels, balons captius, aeròstats, planadors, planadors amb turbines per vol regeneratiu,[3] velers amb turbines o altres superfícies de sustentació, incloent-hi múltiples ancoratges basats a terra o en edificis.[4] Una vegada s'ha derivat energia mecànica de l'energia cinètica del vent, existeixen moltes opcions per utilitzar-la: la tracció directa,[5][6] la conversió en electricitat a l'aire o en una estació a terra, o la conversió a làser o microones per transmetre l'energia a altres aeronaus o receptors a terra. L'energia generada per un sistema de gran altitud es pot fer servir a l'aire o ser enviada a terra mitjançant cables conductors, força mecànica amb una soga, rotació d'un bucle linear infinit, el moviment de productes químics amb càrrega, el flux de gasos a alta o baixa pressió, o rajos làser o de microones.

Referències[modifica | modifica el codi]