Energia primària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'energia primària és aquella font d'energia que s'utilitza sense procés de conversió. Algunes energies primàries són la solar, la nuclear, la lliurada per la combustió dels combustibles fòssils (gas natural, fuel, carbó, etc.), l'eòlica, la geotèrmica i l'energia de fusió nuclear.[1] Les energies primàries tenen major eficiència que les finals no primàries, ja que a la transformació energètica se'n perd sempre una part en forma de calor. L'exemple més típic d'energia no primària és l'electricitat, tampoc no ho és l'hidrogen que s'usa com a combustible, per exemple. El fet que una energia sigui primària no vol dir que no estigui sotmesa a cap mena de tractament o de procés industrial. Aquestes energies no es transformen en altres tipus d'energia, però sí cal tractar-les per a millorar i fer regular la seva qualitat, extreure components tòxics o contaminants, extreure matèries més cares, que es poden vendre per a altres usos, etc.

L'any 2007 a Catalunya es van consumir 23,8 milions de tep d'energia primària, dels quals el 48% era petroli, el 25% gas natural, el 20% energia nuclear i el 7% la resta.[2] Si es pren la generació elèctrica segons el mix català, resulta que l'energia nuclear és la que té més pes com a font d'energia primària a Barcelona. En aquesta ciutat, l'any 1999, la distribució del consum d'energia primària per fonts d'energia va ser la següent: 49% nuclear, 23% gas natural, 18% combustibles líquids (petroli i derivats), 4% gasos liquats del petroli (GLP), 4% hidràulica, 1% de carbó i 1% d'energies renovables.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Energia primària Agència d'Energia de Barcelona
  2. Consum d'energia primaria de 1993 a 2007 Idescat. Anuari estadístic de Catalunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]