Enrique José de Varona y Pera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enrique José de Varona i Pera)
Infotaula de personaEnrique José de Varona y Pera

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique José Varona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1849 Modifica el valor a Wikidata
Camagüey (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLiterat, filòsof i polític.

Enrique José de Varona y Pera (Camagüey, Cuba, 13 d'abril, 1849 - L'Havana, 19 de novembre, 1933) va ser un escriptor, filòsof, pensador, pedagog, militar i polític cubà que va participar a la Guerra dels Deu Anys i molts anys després va ser vicepresident de Cuba.

Després d'haver fet els seus estudis al Col·legi de Sant Francesc d'Assís, va cursar filosofia i lletres, doctorant-se a la Universitat de l'Havana. Comptava escassament quinze anys quan va començar a col·laborar en algunes revistes, i tenia uns divuit quan van ser premiades dues composicions seves. Durant l'època colonial va escriure a diferents diaris de l'Havana i de Madrid, i va ser diputat a les Corts espanyoles, representant la província de Camagüey.

Durant el període revolucionari va treballar per la independència del seu país, i un cop acabades les hostilitats, va ser secretari d'Instrucció Pública i d'Hisenda en època del general Wood: el 1919 va ser elegit vicepresident de la República de Cuba. També va ser vicepresident de l'Ateneu i Cercle de l'Havana, president de la Societat de l'Antropologia de l'Illa de Cuba i va pertànyer a l'Acadèmia de la Història. Finalment va exercir a la Universitat de l'Havana la càtedra de psicologia, filosofia moral i sociologia. L'activitat de Varona es va distribuir entre la propaganda política i el cultiu de les lletres.

Coma a periodista fundà i dirigí la Revista Cubana /Havana, 1885/95), dirigí Patria, orgue del partit revolucionari cubà a Nova York, i Patria de l'Havana; formà part de la redacció de la Revista de Cuba, El Triunfo i La Lucha, i col·laborà a El Fígaro, La Discusión i altres periòdics.

Treballs filosòfics de Varona[modifica]

  • Sobre la filosofía positiva de A. Poey, al Diario de la Habana (1878).
  • Conferencias filosóficas_ Lógica (Havana, 1880).
  • Psicología (Havana, 1888).
  • Moral (Havana, 1888; 2ª. ed. 1893).
  • La evolució psicológica. La Metafísica en la Universidad de la Habana (1880).
  • Nociones de Lógica (Havana, 1902).
  • Curso de Psicología (Havana, 1905/08).
  • Conferencias sobre el fundamento de la Moral (Nova York, 1903).

L'orientació ideològica d'aquest escriptor fecund és el positivisme o empirisme anglès, la qual cosa no impedeix que de vegades aparegui combinat amb un cert fons idealista d'origen francès.

Obres literàries[modifica]

  • Odas anacreónticas, traducció del poeta grec (Port-au-Prince, 1868).
  • La hija pródiga, al·legoria dramàtica (Port-au-Prince, 1870).
  • Poesias (Havan, 1878).
  • Paisajes cubanos. Narraciones en verso, elogiades per José Joaquín Tejada y Revilla (Havan, 1879).
  • Cervantes, conferencia (Havana, 1883).
  • Conferencia sobre Emerson (Havana, 1884).
  • Víctor Hugo, como poeta satírico, conferencia (Havana 1885).
  • El poeta anónimo de Polonia, conferencia (Havana, 1887).
  • Seis conferencias (Barcelona, 1886).
  • Elogio del doctor Esteban Borrero Echevrría (Havana, 1907).
  • Desde mi belvedere, de la col·lecció que dirigia Ventura García Calderón.
  • Mirando entorno (Havana, 1910).

I d'altres de caràcter més general, històric, estètic i crític:

  • El personaje bíblico; Idealismo y Naturalismo en el Arte; Ojeada sobre el movimiento intelectual en América (Havana, 1879).
  • Disertación sobre el espíritu de la literatura de nuestra época (Matanzas, 1880).
  • Discurso sobre la importancia social del Arte (Havana, 1883).
  • Violetas y ortigas. Notas críticas. Renan, Sainte-Beuwe, Emerson. Tolstoi. Nietzsche. Castelar. Heredia, amb pròleg d'Alfonso Hernández-Catá (Madrid, 1917).
  • Por Cuba, discursos, (1908). Varona també va escriure unes Observaciones sobre la gramática é historia de la lengua castellana.

Fullets de caràcter polític[modifica]

  • Los cubanos en Cuba, discurs (Havana, 1889).
  • Cuba contra España (Nova York, 1895), manifest del partit revolucionari cubà dirigit als pobles hispanoamericans, traduït a l'anglès (Nova York, 1895), al francès (Troyes, 1896) i a l'italià (Florència, 1896).
  • Martí y su obra política, discurs (Nova York, 1896).
  • El fracaso colonial de España. Periodo colonial (1896).
  • El fracaso colonial de España. Periodo revolucionario (1897; 2a ed. d'ambdues conferències, Havana, 1899).
  • La política cubana de los Estados Unidos, conferència (Nova York, 1897).

De caràcter pedagògic[modifica]

  • Las reformas en la enseñanza superior (Havana, 1900).
  • La instrucción pública en Cuba. Su pasado. Su presente (Havana, 1901).
  • Discurso de apertura del curso académico de 1903 a 1904 (Havana, 1903).

També es van publicar una col·lecció dArtículos y discursos de Varona (Havana, 1891) i una altra de Estudios filosóficos y literarios (Havana, 1883).

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_José_de_Varona_y_Pera&oldid=33153029»