Equip de respiració autònom
Un equip de respiració autònom (ERA), anomenat col·loquialment aparell respiratori, és un equip de protecció respiratòria utilitzat en treballs en atmosferes amb nivell reduït d'oxigen, o presència de gasos tòxics, típicament emprat pels bombers, equips de rescat o personal de la indústria.[1] S'anomena autònom perquè incorpora una font subministradora d'aire, i no depèn d'un subministrament remot (a través d'un tub), que és el cas de l'equip de respiració semiautònom.[2] Pot ser de circuit tancat o de circuit obert.
ERA de circuit tancat[modifica]
Els equips de circuit tancat permeten respirar el mateix aire de forma contínua mitjançant uns filtres químics i ampolles d'oxigen que extreuen el CO2 i la humitat generada en la respiració, i afegeixen oxigen perquè torni a ser respirable. Aquests equips s’empren en rescat en mines, túnels de gran longitud, o actuacions de llarga durada.[3] L'aportació d'aire és contínua i tenen una autonomia de 2 a 4 hores, segons el model. L'inconvenient que tenen és que en utilitzar sempre el mateix aire, es va escalfant i augmentant la humitat. Hi ha dos tipus:[2]
- Regeneradors: l'aire exhalat passa a través d'un cartutx de calç sodada, retenint part del CO2 i una ampolla d'oxigen pur enriqueix l'aire tornant-lo respirable.
- Autogeneradors: l'aire exhalat passa a través de cartutxos que contenen hiperòxid de potassi, aquest compost reacciona amb la humitat i el CO2 transformant aquest darrer en oxigen.
ERA de circuit obert[modifica]
En l'equip de circuit obert, el més utilitzat, l'aire que s'inhala prové d’una botella d'aire comprimit que el propi usuari transporta, i en ser exhalat, s'allibera a l'atmosfera exterior. Normalment, aquests equips compten amb dos reguladors que redueixen la pressió en dues etapes: de l'alta pressió a la qual surt l'aire de l'ampolla a la mitja pressió en una conducció fins a la màscara; i un segon regulador, o pulmó automàtic, que redueix la pressió a la baixa perquè l'aire ja pugui ser respirat.[3]
Els principals components d'un equip de respiració autònom són:
Botella[modifica]
L'aire que respira l'usuari prové d'una botella d'aire comprimit, a 200 ó 300 bar de pressió. Pot ser d'acer (més resistent), d'alumini, o de fibra de carboni o compòsit (més lleugera). La botella d'acer sol ser de 6 litres i la de compòsit de 6,8 litres. L'autonomia de l'equip ve determinada per dos factors:[3]
- La capacitat de l'ampolla, que es calcula multiplicant el volum de l'ampolla per la pressió a la què es troba l'aire. Per exemple, una ampolla de 6 litres d'aire a 300 atmosferes de pressió conté 1.800 litres d'aire.[3]
- El consum d'aire de l'usuari, que depèn de la seva condició física i de l'esforç que realitzi. Es considera que el consum mitjà amb un esforç normal és de 40 l/min, però amb un esforç especial, com pot ser rescatant una persona, el consum mitjà es pot doblar o inclús més.[4]
En funció d'aquest dos factors, l'autonomia de l'equip pot variar des de 10 minuts fins a 45 minuts. El càlcul del temps d'autonomia d'una ampolla de 6 litres d'aire a 300 atm, amb un esforç normal, inclosa la reserva d'aire, seria: 1.800 l 40 l/min = 45 min.[4][5]
Alguns equips permeten, mitjançant un connector en forma de 'Y', col·locar 2 botelles, convertint l'equip en bibotella, cosa que duplica la capacitat d'aire.[6]
Les botelles es recarreguen amb aire filtrat mitjançant compressors. L’aire comprimit amb el qual es carreguen les ampolles ha d’estar filtrat per a evitar el risc de contaminació o enverinament de la persona que el respira.[3]
Espatllera[modifica]
L'espatllera amb la seva guarnició facilita el transport de tots els elements de l'ERA i reparteix el pes del dispositiu sobre les espatlles i els malucs de l'usuari. Està fabricada en plàstics d'alta resistència i té forma ergonòmica perquè s'adapti a la curvatura de l'esquena reduint la fatiga del que la porta.[1]
Sistema pneumàtic[modifica]
Els sistema pneumàtic, subjectat a l'espatllera, treu l'aire de la botella, redueix la seva pressió i l'entrega a través de la vàlvula a demanda a la màscara que porta l'usuari. Els elements del sistema pneumàtic són:[1]
- maneguets: hi ha dos tipus, un d'alta pressió que porta l'aire de l'entrada del reductor al manòmetre i l'alarma, i el de mitja pressió que surt del reductor cap a la vàlvula a demanda.[1]
- reductor: és la primera etapa, encarregada de reduir la pressió de l'aire que prové de la botella, a una pressió entre 6 i 10 bar. Està format per un pistó i una molla tarada, Aquest reductor ha de ser doble i en cas de fallada del primer el segon entra en funcionament automàticament i activa l'indicador d'alarma.[1]
- manòmetre-unitat de control integral: l'equip disposa d'un manòmetre que indica la pressió disponible. Quan la pressió baixa de 55 bar emet un senyal d'alarma.[5] Actualment el manòmetre s'acostuma a substituir per una Unitat de Control Integral (ICU), també anomenat 'bodyguard', que controla de forma contínua la pressió, la temperatura, el temps restant de servei, i l'alarma d'immobilitat que s'activa si l’usuari resta immòbil 15 segons.[7][8]
- pulmó o vàlvula a demanda: és la segona etapa, permet que l’aire de la màscara se subministri de dues maneres:[3]
- A demanda: l'usuari ha d’aspirar, creant una pressió negativa, perquè se subministri l'aire.
- De pressió positiva: subministra un flux continu d’aire amb una pressió lleugerament superior a la de l’atmosfera, que impedeix que puguin entrar gasos nocius de l'exterior gràcies a que la pressió de l’interior de la màscara és superior.
Màscara[modifica]
La màscara o careta és l'element que es col·loca sobre la cara de l'usuari de l'ERA. S'ha d'ajustar correctament a la cara evitant la fuita d'aire de l'interior de la cara, per això és recomanable l'ús de la talla correcta, l'ajustament de la guarnició i que l'usuari no porti barba.[1]
Caputxa d'evacuació[modifica]
La caputxa d'evacuació,[9] o caputxa de salvament,[10] és un dispositiu que s'acobla a la segona sortida de l'etapa de mitja pressió de l'ERA, i permet evacuar a persones a través del fum amb l'aire de l'equip del bomber.[11]
Normativa[modifica]
UNE-EN 137:2007 Equips de protecció respiratòria. Equips de respiració autònoms de circuit obert d'aire comprimit amb màscara completa. Requisits, assaigs, marcat.[12]
UNE-EN 136/AC:2004 Equips de protecció respiratòria. Màscares completes. Requisits, assaigs, marcat.[13]
UNE-EN 12021:2014 Equips de protecció respiratòria. Aire comprimit per a equips de protecció respiratòria aïllants.[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Què és un ERA?» (en castellà). Special Services & Training.
- ↑ 2,0 2,1 «Característiques dels equips de respiració autònoma per al salvament miner» (en castellà). Revista Seguridad Minera, 10-11-2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Aire respirable». Seguretat S.M. Alcarràs.
- ↑ 4,0 4,1 «Manual d'equips de respiració autònoma» (en castellà). Tebmor.
- ↑ 5,0 5,1 «Protecció respiratòria autònoma» (en castellà). Dräger, 2016.
- ↑ «Equips de respiració autònoma (ERA)» (en castellà). UNICAN.
- ↑ «ICU, ICU-S» (en castellà). MSA, 2021.
- ↑ «Nous ERA: seguretat i agilitat». Fahrenheit 451. Núm 5, juliol 2002, pàg. 14.
- ↑ «13 persones ateses en un incendi al carrer de la Vall d’Aro». Betevé, 04-05-2021.
- ↑ «Un ferit i catorze evacuats en un incendi d'un habitatge a Figueres». La Vanguardia, 31-10-2018.
- ↑ «Caputxa de salvament Msa Auer Respihood» (en francès). Brandschutz Ettiswil AG. Arxivat de l'original el 2021-11-26. [Consulta: 26 novembre 2021].
- ↑ «UNE-EN 137:2007» (en castellà). AENOR, 23-05-2007.
- ↑ «UNE-EN 136/AC:2004» (en castellà). AENOR, 29-10-2004.
- ↑ «UNE-EN 12021:2014» (en castellà). AENOR, 30-12-2014.