Ermita del Calvari de Betxí
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Eremitori ![]() | |||
Part de | Ermita i Calvari de la Porta de Sant Miquel ![]() | |||
Construcció | 1755 - | |||
Consagració | 10 de novembre de 1771 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | bo | |||
Estil arquitectònic | Barroc/Rococó | |||
Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
Mesura | 11,4 (![]() ![]() | |||
Altitud | 105 m ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Betxí (la Plana Baixa) ![]() | |||
Localització | Als afores de la població, al carrer d'Onda. | |||
| ||||
Bé immoble de rellevància local | ||||
Identificador | 12.06.021-002 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Sogorb-Castelló | |||
L'Ermita del Calvari de Betxí està situada al NO de la població, als afores, vora el carrer d'Onda, inici del camí que arriba a Onda. Davant de l'ermita es troben les capelletes del Calvari, tot inclòs en un jardí tancat d'uns 5.000 m², al qual s'accedeix per una porta dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Una peculiaritat del Calvari de Betxí és la seva situació en un lloc pla, únic exemple conservat de tota la Plana de Castelló.
Història[modifica]
A petició del poble, el bisbat de Terol, al qual pertanyia la població, autoritzà la construcció de l'ermita del Calvari, i comissionà a Gaspar Martínez, rector de la parròquia, la benedicció de la primera pedra, que es va produir el 7 d'abril de 1755. Les obres anaven endarrerides i fou mossèn Miquel Franch, prevere beneficiat de la parròquia i dipositari de les almoines del Calvari, qui amb el seu esforç feu possible l'acabament de les obres. Així, el 15 de setembre de 1771 es beneí la campana de l'ermita i el 10 de novembre del mateix any el rector de la parròquia celebrà la primera missa i beneí l'ermita.
Des de 1981 s'ha anat restaurant el recinte del Calvari amb la construcció de la tanca, i la rehabilitació de l'ermita, les estacions i la portada de Sant Miquel. El 10 de novembre de 2007 és beneït tot el conjunt amb motiu de la finalització de la restauració.[1]
Arquitectura[modifica]
Al traspassar la portada d'ingrés del recinte del Calvari, apareix un camí que des del perímetre del jardí rectangular va envoltant diverses vegades l'ermita del Calvari formant el via Crucis, fins a arribar a la porta de l'ermita. Les estacions van apareixent al costat del camí, tenen planta quadrada de 85 cm de costat i prop de 2 m d'alçada, i en la part central s'obri una capelleta on es col·loca un retaule ceràmic. L'únic retaule original que es conserva correspon a la Verònica eixugant la suor de la cara de Jesús.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Portada_de_l%27ermita_del_Calvari_de_Betx%C3%AD.jpg/220px-Portada_de_l%27ermita_del_Calvari_de_Betx%C3%AD.jpg)
La planta de l'edifici és centralitzada, al voltant d'un espai quadrat cobert per una cúpula, la qual està sostinguda per un tambor octagonal amb finestres en els costats, emmarcades amb pilastres. A partir d'aquest centre es disposen l'absis i els dos braços del creuer, formant tres espais idèntics, i un quart espai rectangular, on se situa la porta d'accés, i tots aquests espais amb una coberta de quart d'esfera.
La portada de l'ermita és senzilla, amb la llinda i els brancals de carreus motllurats, i per damunt, un buit ovalat que conté una imatge esculpida de la Mare de Déu dels Dolors. Tot emmarcat per decoració arquitectònica amb pilastres i columnes. La façana es remata amb una cornisa mixtilínia, i al damunt, una espadanya.
A l'interior, pilastres amb el fust estriat, capitell compost i un entaulament amb una forta cornisa que recorre tot l'interior de l'edifici, suporten els arcs torals, mentre les pilastres que suporten les voltes laterals són més estretes i amb el fust llis. L'element decoratiu que més apareix són les rocalles daurades.
Referències[modifica]
- ↑ Francés, J.M. El Calvario de Bechí. Hoja parroquial de la diócesis de Segorbe-Castellón. (11-11-2007).
Bibliografia[modifica]
- Breva Franch, Francesc. Art a Betxí. Betxí: Ajuntament, 1990, pp. 59-66. ISBN 84-505-9392-1.
- Ferrandis Irles, Manuel. Noticias históricas de Bechí: I. Ermita del Calvario. Ayer y Hoy (Castelló, 1902), pp. 51-53.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, pp. 446-447. ISBN 84-89944-93-8
Enllaços externs[modifica]
- Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Fitxa del monument (castellà)