Ermita de Santa Margarida (la Ràpita)

Infotaula d'edifici Ermita de Santa Margarida
Dades
Tipus	Església
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vallfogona de Balaguer (Noguera)
41° 47′ 13″ N, 0° 50′ 04″ E

L'ermita de Santa Margarida se situa al poble de la Ràpita, comarca de la Noguera. La petita capella del castell va servir tradicionalment, a falta d'un altre recinte fins a la construcció de l'església de la Sagrada Familia, com a església del poble.

Primera menció

No hi ha una data coneguda que parli de la construcció de l'ermita. No obstant, per l'estil i el mètode constructiu, es pugui ubicar al segle xii, immediatament després de la conquesta cristiana del lloc. Possiblement la capella s'aixequés damunt d'algun recinte d'oració àrab, costum que també trobem en llocs propers com Balaguer, on les mesquites d'Avimoni o Aljama es convertiran en Sant Salvador o Santa Maria d'Almatà, respectivament, o el cas de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer.

La primera menció explicita a una església a la Ràpita es localitza en un document de l'any 1091 en el que Ermengol IV d'Urgell cedeix a Sant Pere de Ponts una capella que s'ha de construir a la Ràpita i que, segons el comte, ha de ser dedicada a Sant Pere i altres Sants. No obstant, en un document datat a 1369 ja es fa referència a la capella com de Santa Margarida. Es desconeix el motiu pel qual finalment no es consagrà la capella a Sant Pere. La falta de manteniment ocasionà desperfectes en els exteriors de l'esglesiola provocant caigudes i despreniments de carreus, motiu pel qual s'optà per una reforma que assegurà l'edificació. Finalment en ple segle xviii es reformà internament, desmantellant la volta de canó típica de les construccions romàniques i substituint-la per una de llunetes. L'absis també fou modificat i rellevat per una coberta de petxina.

Actualitat

Actualment l'ermita és de planta rectangular i una sola nau, coberta amb una volta de llunetes que carrega directament sobre els murs laterals, força gruixuts i reforçats amb un contrafort, posterior a la construcció de l'esglesiola, en la part sud. Com és habitual, l'absis se situa en direcció est. L'actual porta d'accés al temple s'obre en l'extrem oest, oposat a l'altar, i és gòtica, segurament substituint l'antiga portalada romànica. Està conformada per un arc de mig punt amb grans dovelles, emmarcades per una cornisa i dues mènsules, idèntiques a les que hi ha a la porta del castell. Tot i que els nivells de degradació de l'estructura són elevats, l'aparell constructiu és força acurat, fet a base de carreus rectangulars de pedra sorrenca i ben escairats.

S'ha de superar un petit esglaó per accedir a la nau. El mobiliari que s'observa en l'actualitat no té res a veure amb el que es podia observar a principis del segle xx. La guerra civil va fer desaparèixer els retaules i imatgeria que es conservaven en el seu interior, així com la documentació generada per la parròquia -llibres de baptismes, defuncions o comunions, entre altres-. Entre el contingut dels mateixos hi havia. "El dia tres de novembre de l'any 1469 dicta testament Roger de Foix, senyor de la Ràpita. En les seves últimes voluntats cedeix una quantitat específica de diners que els seus marmessors han de destinar a la construcció de dos retaules per a l'església i capella de la Ràpita. El primer, amb un cost de deu lliures barceloneses, havia de ser consagrat a Santa Maria i ubicat darrere l'altar. L'altre, sota la invocació de Sant Joan evangelista, comptava amb un pressupost de 15 lliures barceloneses. A més, cedeix una altra quantitat “per emblanquir e perfilar dita capella”." No se sap quin aspecte podien tenir els retaules, ja que foren destruïts i cremats durant la guerra civil. L'actual retaule barroc que es troba fent les funcions d'altar va ser traslladat fins aquí finalitzada la guerra. Igualment fou adquirida, a mitjans dels anys 40, una imatge de santa Margarida, patrona del poble, que presideix la capella a l'esquerra dels fidels. Així mateix també foren afegits dos tapissos amb els escuts d'armes de la família, que pengen de les parets laterals de l'altar. Per completar la decoració també s'hi afegiren quadres, com una immaculada del segle xviii i imatges religioses del Sant Crist de Balaguer.