Ermita de la Mare de Déu del Llosar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori  | |||
| Construcció | XVII | |||
| Data de dissolució o abolició | 1683 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 12 ( ) × 30 ( ) m | |||
| Altitud | 1130 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Estat | bo | |||
| Comarca | Alt Maestrat | |||
| Vilafranca (Ports) | ||||
| Localització | A 1,5 km, en direcció a l'Anglesola. | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.02.129-005 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Sogorb-Castelló | |||
| Festivitat | 8 de setembre | |||
.jpg)
L'ermita de la Mare de Déu del Llosar de Vilafranca està situada a 1,5 km de la localitat, en la carretera CV-15, en direcció a l'Anglesola.
Història
En el lloc on es va trobar una imatge de la Mare de Déu, a meitat del segle XIV es construeix una petita ermita la qual fou reedificada entre 1663 i 1683 per Juan Ibáñez, i després pels seus deixebles Juan Felipe i Andrés Dextre. L'hostatgeria es finalitza el 1734, el cambril es comença el 1758 i la porxada d'en front es fa durant els anys 1845 i 1848. L'altar i el cambril són pintats i daurats en 1904.
Arquitectura
El conjunt arquitectònic està format per l’ermita, l’hostal annex, els porxos, les vivendes i els corrals.
Estructura
Edifici de planta rectangular, tipus claustral, amb tres naus, les laterals més baixes on donen les quatre capelles de cada costat, un cor alt als peus de la nau i el presbiteri pla, i al seu darrere, un cambril. La coberta de la nau principal té quatre trams amb volta bufada separats per arcs de mig punt suportats per columnes d'ordre corinti, el presbiteri té volta de mocador i el cambril està cobert amb cúpula.
El cambril posseeix un retaule amb dues escales per accedir a la imatge, bon exemple del barroc curvilini de la zona, amb abundants motius oblics i rocalles, i un entaulament completament ondulat.
Façana
La façana està centrada amb una portada de dos cossos, l'inferior amb una porta amb llinda emmarcada per pilastres, i al superior, un frontó trencat on se situa una fornícula tancada per pilastres que suporten un frontó circular rematat per pinacles.
La cornisa de la façana segueix la coberta de dues aigües de la nau i, al centre, coronant el frontis, una espadanya de dos cossos, amb tres obertures per a campanes.
Galeria fotogràfica
-
Portada -
Nau lateral -
Retaule del cambril -
Cúpula del cambril
Festivitat i tradicions
Se celebren dues romeries a l'ermita, la primera el dia de l'octava de Pentecosta, penitencial, i la segona, el 8 de setembre, durant les festes majors del poble, amb processó i missa major. Els majorals reparteixen llet i pastissos als assistents.
La tradició explica que un llaurador que estava llaurant va trobar una imatge de la Mare de Déu. Aquest va observar que els bous es paraven i s’agenollaven. La reixa de l’aladre havia topat amb un objecte dur, que era la cara d’una imatge, coberta per una llosa. El llaurador va comunicar la troballa al poble i es va iniciar la veneració de la imatge.
Bibliografia
- Cantos i Aldaz, Francesc Javier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat (Castelló). Castelló: Diputació, 1996. pp. 48-49. ISBN 84-86895-72-3
- García Beltrán, José Miguel. Provincia de Castellón. Santuarios marianos camperos. Castelló: Diputació, 2002. pp. 102-105. ISBN 84-89944-77-6
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004. pp. 396-399. ISBN 84-89944-93-8
- Monfort Tena, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. Vilafranca: Ajuntament, 1999. pp. 303-308, 411-416. ISBN 84-923921-1-8
Enllaços externs
- Ajuntament de Vilafranca. Descripció del monument