Vés al contingut

Es Pujol d'en Fullana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Es Pujol d'en Fullana
Dades
TipusPossessió Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSantanyí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata

Es Pujol d'en Fullana, també anomenat simplement es Pujol, és una possessió mallorquina del terme de Santanyí, antigament era coneguda com la casa Vermella. Actualment ocupa una extensió d'un centenar d'hectàrees, propera al partió de Felanitx, a tocar del llogaret de l'Alqueria Blanca. Els antics propietaris de la possessió, els Fullana, donaren nom al latifundi, i tot i els canvis de propietaris, s'ha mantingut el nom fins avui dia. Antigament l'extensió de la possessió era molt més àmplia, incloïa terrenys propers a Calonge com l'indret de sa conca i limitava amb la possessió de Son Rossinyol i sa Punta. Durant el segle xvi els Fullana alhora també eren senyors de la possessió es Comtès, i es calcula que en total tenien unes 151 hectàrees conreables. Durant el segle xviii, la finca era arrendada a la família Vila i se cita per primer cop l'oratori públic de la possessió, actiu també durant el segle xix.[1] A principis del segle xix se sap que la finca pertanyia a la família Comellas, mercaders de la ciutat de Palma. El 1851 Jaume Joan de Comelles morí sense descendència i la propietat passà a la seva viuda, Josepa Moragues Mata que es casà en segones núpcies amb Manuel Monedero Palou, així a la segona meitat de segle en foren heureus els seus fills, de llinatge Moragues de Monedero.[2] En aquells temps les finques comprenien una superfície d'unes 284[3] o 289 hectàrees.[2] A finals del segle xix i principis del segle xx la possessió s'establí com altres finques del municipi.[3]

Referències[modifica]

  1. Aguiló, Cosme «Toponímia de Santanyí i Ses Salines». Tesi Doctoral. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Universitat de les Illes Balears, 2007.
  2. 2,0 2,1 Obrador Escalas, Jaume «El plànol geomètric del terme municipal de Santanyí de 1859. Una interpretació de Santanyí de mitjan segle xix». Jornades locals de Santanyí, II, 9 2016 [Consulta: 9 agost 2020].
  3. 3,0 3,1 Vidal Ferrando, Antoni «Propietat pagesa i estructures de poder locals en un municipi de migjorn de Mallorca (Santanyí, 1868-1920)». Recerques: història, economia, cultura, 1986, pàg. 163-185.