Vés al contingut

Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:35, 18 abr 2018 amb l'última edició de 2a02:a03f:3cde:e500:2514:e564:95a6:11b1 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de cançóEs tanzt ein Bi-Ba-Butzemann
Lletra de Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann Modifica el valor a Wikidata
Tipusrima de guarderia Modifica el valor a Wikidata
Publicat1808 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
LletraJacob Grimm, Clemens Brentano i Achim von Arnim Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 37239442-8f7b-4451-b4a8-692378a233ed Modifica el valor a Wikidata

Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann és una cançó popular infantil d'origen alemany, basada en la tradició del personatge Butzemann, una figura semblant a l'home del sac. La lletra de la cançó va ser publicada per primera vegada l'any 1808, al tercer volum del recull de cançoner infantil Des Knaben Wunderhorn,[1] per Clemens Brentano i Achim von Arnim[2] els qui, sobre un text escrit per Jacob Grimm, van fer algunes variacions.[3]

Cançó

\relative g' {\key g \major \time 2/4 \autoBeamOff 
\partial 8 d8 | g g d' d | b b g g | a a d, d | g g16 b d8 d, |
g g d' d | b b g g | a a d, d | g4 r8 b |
a8. b16 c8 a | b8. c16 d8 b | a8. b16 c8 a | b8. c16 d8 d, |
g g d' d | b b g g | a a d, d | g4 r8 \bar "|." }
\addlyrics { 
Es tanzt ein Bi- Ba- But -- ze -- mann
in un -- serm Haus her -- um, fi -- de -- bum,
es tanzt ein Bi- Ba- But -- ze -- mann
in un -- serm Haus her -- um.

Er rüt -- telt sich, er schüt -- telt sich,
er wirft sein Säck -- lein hin -- ter sich.
Es tanzt ein Bi- Ba- But -- ze -- mann
in un -- serm Haus her -- um. }


« (alemany) 

Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann
In unserm Haus herum, fidebum,
Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann
In unserm Haus herum.
Er rüttelt sich, er schüttelt sich,
Er wirft sein Säckchen hinter sich.
Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann
In unserm Haus herum.

(català) 

Tenim un Bi-Ba-Butzemann
a ca nostra ballant, fidebum,
tenim un Bi-Ba-Butzemann
a ca nostra ballant.
Es belluga, no està quiet,
llança enrere el seu saquet.
Tenim un Bi-Ba-Butzemann
a ca nostra ballant.

»
Des Knaben Wunderhorn. Vol. 3. (1808), p. 77[1]

Tant la paraula "fidebum" com l'afegit "Bi-Ba-" davant Butzemann són elements fonètics sense sentit.

Significat

Un Butzemann o Butz és un dimoni, esperit, follet o nan utilitzat pels adults com a espantacriatures.[4][5] És popular sobretot al sud d'Alemanya i a Suïssa. La paraula pot derivar del verb alt alemany mitjà bôzen 'colpejar' i del substantiu Mann 'home',[6] però també s'associa als nombrosos noms d'espantacriatures amb l'arrel bu o pu, entre ells el català papu.[7]

Els germans Grimm van donar diverses explicacions sobre aquesta figura. El 1819, Wilhelm Grimm va parlar-ne així al seu famós recull Contes d'infants i de la llar: "Botzemann: (...) habitualment algú es disfressa amb robes blanques i porta una escombra a la mà".[8] Els investigadors de contes Johannes Bolte i Jiří Polívka, al seu comentari en cinc volums Anmerkungen zu den Kinder- und Hausmärchen der Brüder Grimm, diuen que la figura del Herrn Korbes (KHM 41) és comparable al Knecht Ruprecht o al Butzemann, que espanta els nens, i aquesta mateixa explicació ja l'havien donat els germans Grimm el 25 de juny del 1823 al seu traductor a l'anglès Edgar Taylor.[9] Finalment, també en parlen al Deutsches Wörterbuch (diccionari alemany dels germans Grimm), on diuen que prové d'un personatge emmascarat.[4]

Per una altra banda, Richard Beitl, membre de l'escola mitològica de l'etnologia, basant-se en enquestes empíriques, va classificar el Butzemann com a descendent dels "esperits dels camps" de Wilhelm Mannhardt.[10]

Ús

Hi ha diversos jocs que es juguen cantant aquesta cançó, majoritàriament consistents a imitar en rotllana les accions descrites a la lletra. Una altra tipologia de jocs pren la cançó com a base d'una variant del joc de Plumpsack ('sac pesat') o Faulen Ei ('ou podrit'): els nens s'estan drets o asseguts en rotllana, mirant endins i agafats de les mans, mentre el Butzemann corre al voltant de la rotllana; llavors el Butzemann deixa caure el seu "saquet" al costat d'un dels nens; el nen escollit ha d'agafar el saquet i intentar atrapar el Butzemann, que per la seva banda ha de procurar arribar al lloc que ha deixat buit el nen; si el Butzemann aconsegueix el seu objectiu, el nen entra a l'"ou podrit" (el centre de la rotllana), i el joc torna a començar; en canvi, si és el nen qui guanya, entra a l'"ou podrit" el Butzemann.

Versions

Entre moltes altres, destaquen les versions següents de la cançó:

  • Gustav Mahler (1901): elements de la melodia apareixen al primer moviment de la quarta simfonia de Mahler
  • Fredl Fesl (1978): "Der Bi-Ba-Butzemann"
  • Nena (1990): "Es tanzt ein Bi-Ba-Butzemann", de l'àlbum Komm, lieber Mai …
  • Hämatom (2005): "Butzemann", de l'àlbum Nein
  • Klaus Trabitsch (2006): Butzemann – die Schönsten Kinderlieder (CD)
  • Maybebop (2011): "Es Tanzt Ein Bebop-Butzemann", de l'àlbum Extrem nah dran
  • Jazzkantine (2012): "Es Tanzt Ein Bi-Ba-Butzemann", de l'àlbum Jazzkantine spielt Volkslieder

Curiositats

A mitjan abril de 2018, la cançó ha esdevingut viral a Catalunya perquè la tornada Bi-Ba-Butzemann sembla que digui Viva Puigdemont. La seva popularitat coincideix amb l'estada de Carles Puigdemont a Alemanya, després que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein decidís no extradir-lo a Espanya per rebel·lió.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Arnim, Achim von; Brentano, Clemens: Des Knaben Wunderhorn. Bd. 3. Heidelberg, 1808.» (en alemany). Deutsches Textarchiv. [Consulta: 13 abril 2018].
  2. Schlechter, Armin. «Des Knaben Wunderhorn» (en alemany). Universität Heidelberg. [Consulta: 13 abril 2018].
  3. Rölleke i Medek, 1993, p. 162.
  4. 4,0 4,1 «Butzenmann». A: Deutsches Wörterbuch von Jacob und Wilhelm Grimm. Leipzig 1854–1961: Hirzel, 1971. 
  5. 5,0 5,1 Rodés, Juli «"Viva Puigdemont": per què s'ha fet viral una cançó infantil alemanya». 324, 13-04-2018 [Consulta: 14 abril 2018].
  6. Leander Petzoldt: Kleines Lexikon der Dämonen und Elementargeister (= Beck’sche Reihe. 427). Beck, München 1990, ISBN 3-406-34019-9.
  7. Cooper, Brian. "Lexical reflections inspired by Slavonic *bogǔ: English bogey from a Slavonic root?" Transactions of the Philological Society, Volum 103, Número 1, Abril 2005, pp. 73–97(25)
  8. Wilhelm Grimm: Kinderglauben. A: Brüder Grimm: Kinder- und Haus-Märchen. Volum 2. Reimer, Berlin 1819, pàg. LXV (online a Wikisource). També a: Kleinere Schriften, Volum 1. Publicat per Gustav Hinrichs. Berlin 1881, pàgs. 399–404, aquí pàg. 402.
  9. Johannes Bolte, Georg Polívka: Anmerkungen zu den Kinder- und Hausmärchen der Brüder Grimm. Volums I-V. Leipzig: 1913–1932., Volum 1, pàg. 375 (online a Wikisource).
  10. Richard Beitl: Untersuchungen zur Mythologie des Kindes (1933). Publicat per Bernd Rieken i Michael Simon. Waxmann, Münster 2007, ISBN 978-3-8309-1809-7.

Bibliografia

  • Rölleke, Heinz; Medek, Tilo (eds.). Das Volksliederbuch: über 300 Lieder, ihre Melodien und Geschichten (en alemany). Köln: Kiepenheuer & Witsch, 1993. ISBN 9783462022940. 

Enllaços externs