Escíncid moko
Oligosoma moco  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 120189712 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Scincidae |
| Gènere | Oligosoma |
| Espècie | Oligosoma moco |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
L'escíncid moko (Oligosoma moco) és una espècie de llangardaix de la família Scincidae.[1] És endèmic de Nova Zelanda. Moko és la paraula maorí per a sargantana en general.
Descripció
[modifica]El color i els dibuixos són variables, però generalment és de color coure o marró oliva i sol tenir una franja marró fosc amb vores uniformes al costat, amb vores crema o blanc a la part superior i inferior. Alguns individus són molt foscos. Té els dits i la cua llargs i característics, creix fins a un màxim de 18 cm.[2] La cua és molt llarga, pot representar més de la meitat de la longitud total del cos.[3] Es desconeix la seva esperança de vida.[4]
Es tracta d'un animal generalment solitari, però s'han observat colònies en aquelles zones lliures de depredadors.[4]
L'àcar ectoparàsit Ophionyssus scincorum és un paràsit comú en l'escíncid moko. També s'ha registrat casos del paràsit sanguini Hepatozoon lygosomarum.[4]
Hàbitat
[modifica]És endèmic de Nova Zelanda i es troba a tota la part nord-est de l'illa del Nord, però es veu majoritàriament a les illes de la costa est de l'illa del nord.[5] Per ajudar a protegir l'espècie, el gener de 2014 es van alliberar 50 escíncid al santuari de l'illa de Rotoroa.[6]
Es troben generalment en ambients costaners. Són actius principalment durant el dia i sovint es veuen prenent el sol a les roques càlides. També es troben sota troncs i pedres i en bancs d'argila. Mengen petits insectes, aranyes i invertebrats similars.[2] Sovint emergeixen de les vores de la vegetació per caçar a les platges i zones rocoses obertes.[3]
Reproducció
[modifica]Com la majoria dels escíncids autòctons de Nova Zelanda, el moko pareix cries vius, en lloc de posar ous.[4] Sembla ser una adaptació a viure en un clima fresc, on la vida és marginal per als rèptils. Als voltants del febrer neixen criades de fins a vuit.
Referències
[modifica]- ↑ «Reinstatement of the genus Oligosoma (Reptilia: Lacertilia: Scincidae)». Journal of the Royal Society of New Zealand, vol. 25, 3, 1995, pàg. 327–331. DOI: 10.1080/03014223.1995.9517493.
- ↑ 2,0 2,1 «Moko Skink - Tiritiri Matangi Project». www.tiritirimatangi.org.nz. Arxivat de l'original el 2012-03-10.
- ↑ 3,0 3,1 «Moko skink, this curious little lizard with its incredibly long tail». www.wanderingherpetologist.com. Arxivat de l'original el 14 June 2015. [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Oligosoma moco». New Zealand Herpetological Society, 18-08-2024.
- ↑ «Comparative phylogeography of three skink species (Oligosoma moco, O. smithi, O. suteri; Reptilia: Scincidae) in northeastern New Zealand.». Mol Phylogenet Evol, vol. 46, 1, 2008, pàg. 303–15. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.08.012. PMID: 17911035.
- ↑ https://www.facebook.com/events/294797780730468
Enllaços externs
[modifica]- Escíncid moko a la New Zealand Herpetological Society (anglès)
