Escilacosàurids
Aparença
Scylacosauridae | |
---|---|
Període | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Família | Scylacosauridae Broom, 1903 |
Gèneres | |
Els escilacosàurids (Scylacosauridae) són una família extinta de sinàpsids terocèfals basals que tingueren una amplíssima distribució durant el Permià mitjà, fa entre 259,5 i 266,9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Rússia i Sud-àfrica.[1] Eren animals grossos, amb el crani de 20-30 cm de llargada, i les seves dents fan pensar que tenien una dieta carnívora.[2] Estaven dotats de dents de sabre.[3] A diferència de l'altre gran clade de terocèfals basals, els licosúquids, tenien el musell llarg i prim.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Scylacosauridae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Chinsamy-Turan, 2012, «Bone Histology of Some Therocephalians and Gorgonopsians, and Evidence of Bone Degradation by Fungi» (A. Chinsamy-Turan i S. Ray).
- ↑ Kammerer, 2014, p. 166.
Bibliografia
[modifica]- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 9780253005335.
- Kammerer, C. F. «Theriodontia: Introduction». A: Kammerer, C.; Angielczyk, K. D.; Fröbisch, J. Early Evolutionary History of the Synapsida. Vertebrate Paleobiology and Paleoanthropology (en anglès). Springer, 2014, p. 165-169. DOI 10.1007/978-94-007-6841-3_10. ISBN 978-94-007-6840-6.