Escut d'Albocàsser
 Escut d'Albocàsser | |
|---|---|
 Escut oficial d'Albocàsser. | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes  |
| Adoptat per | Albocàsser |
| Establert/ rehabilitat | 1r desembre 2000 |
| Esmalts | Atzur, or, gules, natural i sable |
| Càrregues | |
| Domus, cabra i terrassa | |
L'escut d'Albocàsser és el símbol representatiu oficial d'Albocàsser, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat. Té el següent blasonament:
| « | Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, un llenç de mur amb dues torres i porta, d'or, maçonat i aclarit de gules, terrassat del seu color. Sobre el mur, un boc passant a la destra de sable. Al timbre, corona reial oberta.[1] | » |
Història[modifica]
L'escut s'aprovà per Resolució d'1 de desembre de 2000, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 3.914, de 10 de gener de 2001.[2]
L'escut tradicional d'Albocàsser fa referència a l'antiga vila emmurallada, amb un senyal parlant com és el boc (mascle de la cabra), al·lusiu a una part del nom de la localitat.[1]
Bernardo Espinalt García, en la seua obra «Atlante español o Descripcion general de todo el Reino de España» (1786) fa la següen descripció de l'escut:[3]
| « | (castellà) ...y tiene por Escudo de Armas dos Torres, y en medio de ellas un Macho Cabrio, que sus naturales llaman Boch. | (català) ... i té per escut d'armes dues torres, i enmig d'elles un boc o cabró, que els seus naturals anomenen boc. | » |
En 1860, Francesc Piferrer Montells, en «Trofeo heroico», canvia les torres per castells i publica un dibuix:[4]
| « | (castellà) Las armas de Albocacer son dos castillos, y entre los dos un macho cabrío. (..) Con alusión á la sílaba boc, que en el idioma del país significa macho cabrío, y se halla en Albocacer. | (català) Les armes d'Albocàsser són dos castells, i entre ells, un boc. (..) Amb al·lusió a la síl·laba boc, que en l'idioma del país vol dir boc, i es troba en Albocàsser. | » |
Bernardo Mundina Milallave, en 1873, en la seua «Historia, Geografía y Estadística de la Provincia de Castellón» publica una descripció més pareguda a l'escut actual:[5]
| « | (castellà) El escudo de armas de esta villa consiste en dos torres unidas por un lienzo de muralla, en cuyo centro tiene un portal, y sobre aquel un macho cabrío, que sus naturales llaman Boch. | (català) L'escut d'armes d'aquesta vila consisteix en dues torres unides per un llenç de muralla, en el centre té un portal, i sobre aquell un boc, que els seus naturals diuen boc. | » |
A l'Arxiu Històric Nacional es conserva l'empremta un segell en tinta d'Albocàsser de 1876 on ja hi apareixen aquestes armories:[6]
-
Segons Piferrer, Trofeo heroico, 1860. -
Segell de l'Ajuntament, AHN, 1876.
.jpg)
.svg)
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut d'Albocàsser |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 37 [Consulta: 12 setembre 2015].
- ↑ «Resolució d'1 de desembre de 2000, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual s'aprova l'escut de l'Ajuntament d'Albocàsser (Castelló)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 3.914, 10-01-2001, pàg. 787 [Consulta: 6 juny 2016].
- ↑ Espinalt y García, Bernardo. Atlante español o Descripcion general de todo el Reino de España (pdf) (en castellà). Tomo IX, 1786, p. 342. Biblioteca Valenciana Digital: BVDB2008000450 [Consulta: 10 juny 2016].
- ↑ Piferrer Montells, Francesc. Trofeo heroico. Armas, emblemas y blasones de las provincias y principales ciudades y villas de España (pdf) (en castellà), 1860, p. 17.
- ↑ Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la Provincia de Castellón (pdf) (en castellà), 1873, p. 22.
- ↑ Arxiu Històric Nacional. «Sello del Ayuntamiento Constitucional de Albocácer (Castellón)». PARES-Portal de Archivos Españoles.