Escut de Beniparrell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'escutEscut de Beniparrell
Escut de Beniparrell de fet.svg
Escut de Beniparrell que utilitza l'Ajuntament.
Detalls
Tipus escut d'armes
Modifica dades a Wikidata

L'escut oficial de Beniparrell té el blasó següent:

« Escut partit. Al primer, d'atzur, un sol d'argent. Al segon, d'or, una lluneta bolcant, de gules. Al timbre, corona de senyor.[1] »

Història[modifica | modifica el codi]

Escut de Beniparrell segons el blasonament oficial

L'escut de Beniparrell fou aprovat per Decret 3764/1963, de 26 de desembre de 1963, publicat en el BOE núm. 17 de 20 de gener de 1964.[1]

Representa les armes de un tal Joan Lesol de Romaní, personatge possiblement imaginari que, segons mossèn Febrer, obtingué Beniparrell com a premi de Jaume I per la conquesta de València. Febrer fa la següent descripció de l'escut en les seues Trobes (1796): «por lo cual añadió al sol de su escudo la media luna».[2] Més tard, Fernando Patxot en Las glorias nacionales (1854) amplia aquesta descripció: «al sol sobre campo de azur añadió, partiendo el escudo, de oro un menguante de gules».[3] En realitat, el primer senyor de Beniparrell va ser Arnau de Romaní, l'any 1258. Possiblement, Febrer i Patxot es refereixen al segon fill d'Arnau de Romaní, Berenguer de Romaní, que inicià el llinatge Llançol de Romaní, i que va ser senyor de Vilallonga, però no de Beniparrell.[4]

L'ajuntament utilitza un escut diferent a l'oficial: en comptes d'un sol duu una rodeta d'esperó amb les puntes corbades, i per timbre una corona reial oberta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Decreto 3764/1963, de 26 de diciembre, por el que se autoriza al Ayuntamiento de Beniparrell, de la provincia de Valencia, para adoptar su escudo heráldico municipal» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 17, 20-01-1965, pàg. 842 [Consulta: 15 octubre 2015].
  2. Febrer, Jaume. Trobes de mosen Jaume Febrer ... : en que tracta dels llinatges de la conquista de la Ciutat de Valencia e son Regne... (en valencià i castellà), 1796, p. 152 [Consulta: 15 octubre 2015]. 
  3. Patxot y Ferrer, Fernando. Las glorias nacionales ... (en castellà). 6, 1854, p. 912 [Consulta: 15 octubre 2015]. 
  4. Baydal Sala, Vicent. La señoría de Beniparrell: de los Romaní a los Escrivá de Romaní (1258-1426) - Beniparrell, 750 aniversario (en valencià i castellà), 2008, p. 131 [Consulta: 15 octubre 2015].