Vés al contingut

Escut i bandera d'Alfauir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'escutEscut d'Alfauir

Escut oficial d'Alfauir.
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perAlfauir Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
21 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata
EsmaltsAtzur, or i gules Modifica el valor a Wikidata
Càrregues
Lleó, capel i bordura de peces Modifica el valor a Wikidata
Altres detalls
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

L'escut i la bandera d'Alfauir són els símbols representatius tradicionals d'Alfauir, municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Escut heràldic

[modifica]

L'escut oficial d'Alfauir té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de boca redona. En camp d'atzur, un lleó rampant d'or, surmontat per un barret de capel de gules amb cordons de quinze borles en cinc ordres. Al tot bordura de vuit peces d'or. Al timbre, corona reial oberta.[1] »

Bandera d'Alfauir

[modifica]
Infotaula de banderaBandera d'Alfauir
Detalls
Tipusbandera Modifica el valor a Wikidata
ÚsBandera d'Estat i civil Versió normal o de jure de la bandera, o anvers
Subjectes representatslleó i capel Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perAlfauir Modifica el valor a Wikidata
Adoptat28 setembre 2001 Modifica el valor a Wikidata
Colorsblau, or i roig Modifica el valor a Wikidata

La bandera oficial d'Alfauir té la següent descripció:

« Bandera de proporcions 2:3. De blau, un lleó rampant d'or al mig, sobremuntat d'un capell roig, amb quinze borles dispostes en cinc ordres.[2] »

Història

[modifica]

L'escut va ser aprovat per Resolució del 21 de maig de 1998, del conseller de Presidència. Publicat en el DOGV núm. 3.286, del 15 de juliol de 1998.

El capel de cardenal i el lleó són les armes del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, l'abat del qual fou l'antic senyor del poble. La bordura és un element distintiu d'aquest escut municipal.[3]

La bandera va ser aprovada per resolució de 28 de setembre de 2001, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, i publicada en el DOGV núm. 4.117, de 30 d'octubre de 2001.[2]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]