És una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. Té un campanar de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb ulls d'arc de mig puntadovellat. Les reformes del segle xvii modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis de mig punt per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral.[1] L'any 1778 s'instal·là un retaule major i un altre a la capella lateral. L'any 1822 s'instal·la la del Roser.[1]
La primera notícia documental sobre el lloc correspon al segle x, concretament l'any 988, pertanyent a la jurisdicció de l'antic castell de Merlès i prop de l'església de Santa Maria de Merlès, a l'altra banda de la riera de Merlès o d'Adest. Sant Martí era la parròquia dels masos situats a l'esquerra de la riera, dins el bisbat de Vic, ja que el terme entre el bisbat d'Urgell i el de Vic era la riera de Merlès. En la seva demarcació (14 masos el 1680) es trobava el castell d'aquest nom, que tingué com a sufragània l'església romànica de Sant Pau de Pinós.[1]
↑ 1,01,11,2«Sant Martí de Merlès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
