La capella dels Sants Metges, nom amb què es coneix a Catalunya la devoció als Sants Cosme i Damià, és una obra del segle xviii, edificada a l'indret anomenat peu de Roques, just a l'emplaçament de l'antiga capella del segle xvi, on s'originà el culte. L'església conserva una interessant talla de fustapolicromada dels segles xvii o XVIII.[1]
Església d'una sola nau sense absis i amb la façana principal orientada a ponent. A migdia fou bastida una sagristia de petites dimensions. La façana presenta una porta allindada coronada per un frontó semicircular suportat per dues falses pilastres amb capitells força senzills. A sobre seu, a mitja façana, trobem un òcul que il·lumina l'interior. Adossat a la façana principal trobem una torre campanar de planta quadrada. El parament és pedres irregulars unides amb morter i la coberta, a dues aigües de teula àrab.[1]
↑ 1,01,1«Església dels Sants Metges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].
