Vés al contingut

La xata merenguera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
referencio regles
Línia 1: Línia 1:
{{FVA|data=novembre de 2012}}
'''La xata merenguera''' (anomenat també '''La xata melindrera''' en algunes zones) és un joc de rogle infantil tradicional del [[País Valencià]]<ref>{{Citar publicació |cognom=Barberà|nom=Susana |article=La memoria de Castelló en un libro|url=http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121800_4_532949__Castello-memoria-Castello-libro|publicació= Levante-EMV |data= 18-12-2008 |llengua=castellà}}</ref> i típic de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]]. Se sol jugar al carrer o als patis, acompanyat d'una cançoneta.
'''La xata merenguera''' (anomenat també '''La xata melindrera''' en algunes zones) és un joc de rogle infantil tradicional del [[País Valencià]]<ref>{{Citar publicació |cognom=Barberà|nom=Susana |article=La memoria de Castelló en un libro|url=http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121800_4_532949__Castello-memoria-Castello-libro|publicació= Levante-EMV |data= 18-12-2008 |llengua=castellà}}</ref> i típic de [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]]. Se sol jugar al carrer o als patis, acompanyat d'una cançoneta.


==Regles==
==Regles==
Els xiquets formen dues files paral·leles de jugadors, mirant-ne cap al centre. En cada extrem del corredor es col·loca un altre jugador. Quan aquells comencen a cantar, acompanyant-se de palmellades rítmiques, els altres dos es posen a recórrer el passadís, saltant, amb els braços arquejats i les mans a la cintura. Hi van amunt i avall, cadascun en el sentit contrari del company. Tan prompte com s'acaba la cançó, trauen al mig sengles jugadors, un de cada fila, i s'hi posen en compte d'ells. Els xiquets que n'ixen es col·loquen en extrems oposats, des d'on inicien el ball, com els d'adés, així que els altres recomencen la cançó.
Els xiquets formen dues files paral·leles de jugadors, mirant-ne cap al centre. En cada extrem del corredor es col·loca un altre jugador. Quan aquells comencen a cantar, acompanyant-se de palmellades rítmiques, els altres dos es posen a recórrer el passadís, saltant, amb els braços arquejats i les mans a la cintura. Hi van amunt i avall, cadascun en el sentit contrari del company. Tan prompte com s'acaba la cançó, trauen al mig sengles jugadors, un de cada fila, i s'hi posen en compte d'ells. Els xiquets que n'ixen es col·loquen en extrems oposats, des d'on inicien el ball, com els d'adés, així que els altres recomencen la cançó.<ref>{{ref-publicació |cognom= Cabanyes i Vilar |nom=Imma |url=https://artanapedia.files.wordpress.com/2013/01/el-joc-popular-com-a-eina-educativa.pdf |article=El joc popular com a eina educativa | publicació= |lloc= |volum= |exemplar= |data=febre 1999 |pàgines=53}}</ref>


==Referències==
==Referències==

Revisió del 22:22, 12 des 2015

La xata merenguera (anomenat també La xata melindrera en algunes zones) és un joc de rogle infantil tradicional del País Valencià[1] i típic de Pasqua. Se sol jugar al carrer o als patis, acompanyat d'una cançoneta.

Regles

Els xiquets formen dues files paral·leles de jugadors, mirant-ne cap al centre. En cada extrem del corredor es col·loca un altre jugador. Quan aquells comencen a cantar, acompanyant-se de palmellades rítmiques, els altres dos es posen a recórrer el passadís, saltant, amb els braços arquejats i les mans a la cintura. Hi van amunt i avall, cadascun en el sentit contrari del company. Tan prompte com s'acaba la cançó, trauen al mig sengles jugadors, un de cada fila, i s'hi posen en compte d'ells. Els xiquets que n'ixen es col·loquen en extrems oposats, des d'on inicien el ball, com els d'adés, així que els altres recomencen la cançó.[2]

Referències

  1. Barberà, Susana «La memoria de Castelló en un libro» (en castellà). Levante-EMV, 18-12-2008.
  2. Cabanyes i Vilar, Imma «El joc popular com a eina educativa». , febre 1999, pàg. 53.

Enllaços externs