Acadèmia d'Esperanto: diferència entre les revisions

Acadèmia d'Esperanto
	(eo) Akademio de Esperanto
	;
Dades
Nom curt	AdE i AdE
Tipus	acadèmia ; organització esperantista
Camp de treball	esperanto
Idioma oficial	esperanto
Història
Creació	1905: Esperanto Language Committee (en)
Activitat
Moviment	Moviment esperanto
Governança corporativa
Presidència	John C. Wells (2007–)
Lloc web	akademio-de-esperanto.org

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 09:34, 21 maig 2017

L'Acadèmia d'Esperanto (en esperanto Akademio de Esperanto; en francès: Académie d'Espéranto) fou creada el 1905 pel primer Congrés Mundial d'Esperanto. Seguint una proposta de Ludwik Lejzer Zamenhof es creà el Comité Lingüístic (Lingva Komitato). El 1948 adopta el seu nom actual.

La seua tasca principal és conservar i protegir els fonaments de l'esperanto i controlar-ne l'evolució. Les seues decisions no són de caràcter obligatori per als parlants; aquesta obligatorietat només la posseeix l'anomenat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto), fixat en l'esmentat primer Congrés Mundial d'Esperanto del 1905.

L'Acadèmia està formada per 45 integrants electes per a 9 anys. Es renova per terços cada 3 anys.

Té, com a òrgans oficials:

Oficialaj Informoj de la Akademio de Esperanto
Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto

El setembre de 2016 l'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents 43 membres i 11 corresponsals.^[1]

Referències

↑ «Membroj kaj korespondantoj» (en esperanto). Akademio de Esperanto. [Consulta: 8 desembre 2016].

Vegeu també

Llista d'acadèmies de la llengua

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia d'Esperanto

Lloc oficial de l'Akademio de Esperanto

[1] «Membroj kaj korespondantoj» (en esperanto). Akademio de Esperanto. [Consulta: 8 desembre 2016].

[1]

@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 * ''Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto''
+El setembre de 2016 l'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents 43 ''membres'' i 11 ''corresponsals.''<ref>{{Ref-web|url=http://akademio.esperanto.cc/index.php?title=Membroj_kaj_korespondantoj|títol=Membroj kaj korespondantoj|consulta=8 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=Akademio de Esperanto|data=}}</ref>
-==  Membres ==
-{{Prosa}}
-El setembre de 2016 l'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents 43 ''membres'' i 11 ''corresponsals.''<ref>{{Ref-web|url=http://akademio.esperanto.cc/index.php?title=Membroj_kaj_korespondantoj|títol=Membroj kaj korespondantoj|consulta=8 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=Akademio de Esperanto|data=}}</ref> Entre parèntesis, la durada del seu mandat.
-* [[Marc Bavant]] (2004-2013; 2016-2025). Enginyer i doctor en lingüística [[Francés|francès]]. Autor de ''Les bases de l'espéranto'' (2002) i de ''Matematika vortaro kaj oklingva leksikono'' (2003).
-* [[Benczik Vilmos]] (2001-2019). [[Hongarès]], autor de ''Libro de romanoj'' (1979), ''Studoj pri la esperanta literaturo'' (1980) ''Hungara antologio'' (1983), així com d'una extensa obra de traducció de l'hongarès a l'esperanto.
-* [[Gerrit Berveling]] (1989-2025). Pastor protestant i lingüista [[holandès]]. És autor d'una vintena de llibres. També ha traduït extensament del llatí, de l'holandès, de l'hebreu, del grec clàssic.
-* [[Marek Blahuš]] (2013-2022). Informàtic i lingüista [[txec]]. Professor sobre pedagogia de l'ensenyament de llengües estrangeres per mitjà de l'informàtica a la universitat Masaryk. És autor de ''[[Toki pona]] en 76 ilustritaj lecionoj''.
-* [[Marjorie Boulton]] (1967-2022). Escriptora i poeta [[anglesa]], en anglès i en esperanto. Autora entre d'altres, de ''The Anatomy of Poetry''&nbsp;(1953),&nbsp;''The Anatomy of Prose''&nbsp;(1954),&nbsp;''The Anatomy of Drama''&nbsp;(1960),&nbsp;''The Anatomy of Language''&nbsp;(1968),&nbsp;''The Anatomy of the Novel''&nbsp;(1975) i&nbsp;''The Anatomy of Literary Studies''&nbsp;(1980).
-* [[Cyril Brosch]] (2016-2019). Professor de lingüística [[alemany]] a les universitats de [[Leipzig|Leizpig]] i de [[Poznań|Poznan]]. És autor de dos projectes de llengua internacional d'ús privat: ''Ludlange'' i ''S'nôke''.
-* [[Duncan Charters]] (2016-2025). Doctor en lingüística anglès. Professor de llengües estrangeres i d'esperanto a diverses universitats. Ha estat president de la ''Lliga Internacional de Professors d'Esperanto''.
-* [[Renato Corsetti]] (1998-2025). Lingüista [[italià]], professor de [[psicopedagogia]]&nbsp;de la llengua i comunicació a la [[Universitat de Roma]]. Ha estat president de [[Organització Mundial de Joves Esperantistes|TEJO]] i d'[[Associació Universal d'Esperanto|UEA]], així com professor de l'[[Acadèmia Internacional de les Ciències de San Marino|AIS]].
-* [[Markos Kramer|Marcos Cramer]]&nbsp;(2010-2019). Matemàtic, lògic i doctor en lingüística computacional [[Argentí|argentino]]-alemany i investigador a la universitat de [[Luxemburg]]. És l'autor de la llengua planificada Loglio.
-* [[Probal Dasgupta]] (1983-2019). Lingüísta [[indi]], membre honorífic de la societat lingüística dels&nbsp;[[Estats Units]].&nbsp;Des del 15 de desembre de 2015 és el president de la Akademio de Esperanto.
-* [[Edmund Grimley-Evans]] (2013-2019). Lingüista, informàtic i matemàtic anglès. Ha treballat en diversos diccionaris i és especialista en el lèxic sobre informàtica. És el traductor a l'esperanto de ''Mil unuaj vortoj''.
-* [[Nikolao Gudskov]] (2016-2025). Biòleg i professor universitari [[rus]] d'història i filosofia. És autor d'una extensa obra original sobre aquestes matèries en esperanto, així com de diversos diccionaris i gramàticas.<ref>{{Ref-web|url=http://impeto.trovu.com/autoroj/nikolao_gudskov|títol=Nikolao Guskov|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=Editorial Impeto|data=}}</ref>
-* [[Boris Kolker]] (1992-2019). Lingüista [[estatunidenc]] d'origen [[moldau]]. Ha ensenyat esperanto a diverses universitats. És autor de diversos llibres per aprendre la llengua, entre els que destaca''Vojaĝo en Esperanto-lando''.
-* [[Katalin Kováts]] (2007-2025). Lingüista i matemàtica húngara resident a Holanda. És la fundadora del portal edukado.net. Ha rebut diversos premis en reconeixement a la seva tasca pedagògica. El 2010 va ser escollida [[Esperantista de l'Any]].
-* [[Erich-Dieter Krause]] (1986-2019). Professor alemany sobre lingüistica de la llengua indonèsia a la universitat de Leizpig. És autor de cinc diccionaris esperanto-alemany i de sis diccionaris i manuals per aprendre l'[[indonesi]].
-* [[Harri Laine]] (2013-2022). Esperantista [[Finlandès|finès]]. Ha estat president de l'associació esperantista finlandesa i de la fundació ''Fondumo Esperanto-säätiö'', així com redactor de la revista [[Monato]]
-* [[Jouko Lindstedt]] (1998-2025). Lingüista i informàtic finlandès, professor a l'''Institut sobre&nbsp;[[Estudis eslaus|Eslavística]]&nbsp;i Baltologia''&nbsp;de la&nbsp;[[Universitat d'Hèlsinki|Universitat de Helsinki]]. L'any 2000 la revista&nbsp;[[La Ondo de Esperanto]]&nbsp;el va escollir&nbsp;Esperantista de l'Any, juntament amb&nbsp;[[Hans Bakker]]&nbsp;i&nbsp;[[Mauro La Torre]].
-* [[Haitao Liu]] (2016-2025). Enginyer i lingüista [[xinès]]. És autor o co-autor de ''Dependency Grammar: from theory to practice'' (2009), ''Studoj pri interlingvistiko/Studien zur Interlinguistik'' (2001) i ''Planned Languages: From Concept to Reality'' (2001).
-* [[François Lo Jacomo]] (1989-2025). Doctor en matemàtiques i en lingüística francès. Membre del ''Teatro Esperanto de Paris''. Ha estat secretari de la S''ociété Internationale de Linguistique Fonctionnelle.''
-* [[Anna Löwenstein]] (2001-2022). Escriptora anglesa resident a Itàlia. És autora de dos novel·les ambientades en la Roma clàssica: ''Morto de artisto'' (2008) i ''La Ŝtona Urbo'' (1999), que també ha aparegut en anglès.
-* [[Ma Young-tae]] (2007-2019). Bibliotecari i lingüista [[coreà]]. És professor d'esperanto a diverses universitats. És autor de ''Libraro por Esperanto-Instruado'', un compendi de 5 llibres i 1004 pàgines.
-* [[Carmel Mallia]] (1995-2022). Escriptor i traductor [[maltès]]. És doctor en literatura, medicina natural i estudis bíblics. És autor d'una extensa obra literària en maltès , esperanto, anglès, francès i italià.
-* [[Stano Marĉek]] (2010-2019). Professor i editor [[eslovac]]. És autor de ''Esperanto per rekta metodo'', traduït a més de 30 llengües. Ha estat president de la federació eslovaca d'esperanto.
-* [[Aleksander Melnikov]] (2013-2022). Doctor en lingüística rus. Va ser president del moviment juvenil d'esperantistes soviètics. És autor de diverses obres sobre [[interlingüística]] en rus i en esperanto.
-* [[Carlo Minnaja]] (1973-2019). Doctor en matemàtiques italià. És [[Parlants natius d'esperanto|parlant natiu d'esperanto]]. És co-autor de ''Historio de la esperanta literaturo'' (2015) i autor d'un diccionari esperanto-italià de 1400 pàgines.
-* [[Paŭlo Moĵajev]] (2010-2019). Investigador universitari en cirurgia i anatomia [[Ucrainès|ucraïnès]]. Ha estat redactor de ''Kontakto''. Ha publicat poesia original i traduïda en esperanto, així com diverses composicions musicals.
-* [[Brian Moon]] (1998-2025). Traductor anglès a la [[Comissió Europea]], principalment a llengües bàltiques. Ha estat president de l'associació luxemburgesa d'esperanto. És un dels revisors lingüístics de la revista [[Monato]].
-* [[Nguyễn Xuân Thu]] (2013-2022). Farmacèutic [[vietnamita]]. Ha estat secretari general de l'associació vietnamita d'esperanto. És professor i examinador i d'esperanto. És el principal autor d'un diccionari esperanto-vietnamita.
-* [[Barbara Pietrzak]] (2007-2025). Periodista [[polonesa]], responsable de diversos programes radiofònics en esperanto a Polònia. Ha estat secretària general de l'[[Associació Mundial d'Esperanto]].
-* [[Sergio B. Pokrovskij]] (1995-2022). Informàtic i lingüista rus. Va traduir a l'esperanto ''La majstro kaj Margarita'' de [[Mikhaïl Bulgàkov|Mikĥail Bulgakov]] i també és autor d'un diccionari sobre termes informàtics.
-* [[Otto Prytz]] (2004-2022). Hispanista [[noruec]]. Cec de naixement, és especialista en [[braille]] i en l'escriptura en esperanto per persones cegues. Ha rebut diversos premis per la seva tasca de difusió de la llengua espanyola a Noruega.<ref>{{Ref-web|url=http://www.once.es/new/sala-de-prensa/publicaciones-y-documentos/Perfiles/anteriores/2013/Perfiles_292/entrevista-otto-prytz|títol=Entrevista con Otto Prytz|consulta=4 de desembre de 2016|llengua=castellà|editor=ONCE|data=2013}}</ref>
-* [[Baldur Ragnarsson]] (1979-2025). Escriptor i poeta [[islandès]]. El 2007, després de la mort de William Auld, l'[[associació d'escriptors en esperanto]] el va escollir com a candidat al premi [[Premi Nobel de Literatura|Nobel de literatura]].
-* [[Arikapalli Giridhar Rao]] (2016-2025). Doctor en filologia anglesa i professor de lingüística indi. Ensenya esperanto, ciència-ficció i política lingüística a la universitat de [[Bangalore]].
-* [[Orlando E. Raola]] (2016-2022). Doctor en química [[cubà]] resident als Estats Units. Ha estat president de l'associació esperantista dels EUA. Ha estat professor en diverses edicions dels cursos universitaris en esperanto.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cubanet.org/htdocs/CNews/y02/jul02/25o5.htm|títol=Esperantista y químico de origen cubano visita Suecia: Entrevista con Orlando Raola|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=castellà|editor=Revista Cuba Nuestra|data=8 de juliol de 2002}}</ref>
-* [[Tsvi Sadan]] (2013-2022). Nascut com Tsuguja Sasaki, és un lingüista [[israelià]] d'origen japonès. És professor de lingüística [[hebrea]] a la [[Universitat Bar-Ilan]]. És especialista en hebreu modern, esperanto i [[Jiddisch|jiddish]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.jewish-languages.org/tsvi.sadan.html|títol=Tsvi Sadan|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=anglès|editor=Jewish Language Research Website|data=}}</ref>
-* [[Saka Tadasi]] (2007-2025). Lingüista [[japonès]].
-* [[Alexander Shlafer]] (2010-2019). Matemàtic i lingüista rus, resident als Estats Units. Ha estat president de l'associació esperantista dels EUA. És revisor lingüístic de la revista Monato.
-* [[Humphrey Tonkin]] (1983-2019). Catedràtic de lingüística anglesa amb doble nacionalitat britànica-estatunidenca. És rector emèrit de la Universitat de [[Hartford]]. Ha estat president de TEJO i d'UEA.<ref>{{Ref-web|url=http://www.archives.upenn.edu/people/1900s/tonkin_humphrey_r.html|títol=Penn Biographies|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=anglès|editor=University of Pennsylvania|data=}}</ref>
-* [[Usui Hiroyuki]] (2013-2022). Esperantista japonès, redactor de la revista xinesa [[El Popola Ĉinio]].
-* [[Amri Wandel]] (1992-2022). Astrofísic israelià, professor a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. Ha estat president de la lliga esperantista d'Israel i de l'associació mundial de joves esperantistes.<ref>{{Ref-web|url=http://esperanto.cri.cn/721/2013/12/25/165s157393.htm|títol=Intervjuo al Amri Wandel, prezidanto de Esperanto-Ligo en Israelo|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=esperanto|editor=China Radio International|data=25 de desembre de 2013}}</ref>
-* [[John C. Wells]] (1970-2022). Catedràtic de fonètica anglès. Ha estat president de l'Associació Mundial d'Esperanto. És autor d'una extensa obra en el camp de la fonètica anglesa i de la fonètica de l'esperanto.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tonkin|nom=Humphrey|títol=Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language|url=|edició=|llengua=anglès|data=1997|editorial=University Press of America|lloc=Lanham, Maryland|pàgines=86|isbn=}}</ref>
-* [[Bertilo Wennergren]] (2001-2019). Lingüista suec resident a&nbsp;[[Corea del Sud]]. És autor de ''Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko'', raó per la qual va ser guardonat amb el premi a l'Esperantista de l'Any el 2006.
-* [[Yamasaki Seikô]] (1992-2019). Economista i lingüista japonès. És autor de ''La artikolo''&nbsp;([[1989]]) i&nbsp;de ''Etimologia vortaro pragmata de Esperanto''&nbsp;(1990-2005). És el responsable de la secció de lingüística de la revista ''Monato''.
-El 2016 van morir dos membres de la junta de la Akademio: [[Michel Duc Goninaz]] (1976-2022) i [[Paul Gubbins]] (2007-2025). Altres antics membres destacats han estat [[Gaston Waringhien]], [[Rüdiger Eichholz]], [[Jorge Camacho]], [[Victor Sadler]] i [[William Auld]], aquest últim president de l'Acadèmia des del 1979 fins al 1983.
-'''Corresponsals de la Akademio'''
-* [[Wael Al-Mahdi.]] Treballador de la sanitat de [[Bahrein]]. Ha publicat diversos articles sobre l'esperanto en llengua [[àrab]].
-* [[Joakim Enwall]]. Lingüista suec. Professor a la [[Universitat d'Uppsala]] de filologia xinesa i turca, i també de lingüística. Parla una vintena de llengües i és capaç de llegir-ne deu més.
-* [[Sabine Fiedler]]. Lingüista alemanya. És especialista en fraseologia i en interlingüística, professora a la universitat de Leizpig. Ha publicat extensament sobre aquestes matèries en alemany i en esperanto.
-* [[Federico Gobbo]]. Professor de&nbsp;filosofia de la informàtica&nbsp;i de&nbsp;[[lingüística]]&nbsp;italià. És catedràtic d'interlingüística i esperanto a la Universitat d'[[Amsterdam]]. Va ser el redactor de ''Lingua, politica, cultura Serta gratulatoria in honorem Renato Corsetti'' (2016).
-* [[Ingrid Maier]]. Lingüista sueca, professora a la Universitat d'Uppsala.
-* [[Mélanie Maradan]]. Traductora [[suïssa]], especialista en terminologia.
-* [[Veronika Poor|Veronika Poór]]. Doctora hongaresa en física i investigadora sobre nanotecnologia, és la directora general de l'Associació Mundial d'Esperanto.
-* [[Keyhan Sayadpour Zanjani]]. Professor de pediatria i cardiologia [[iranià]], a la universitat de ciències mèdiques de [[Teheran|Tehreran]].
-* [[Esther Schor]]. Professora estatunidenca de filologia anglesa a la universitat de [[Princeton]]. És autora d'una història del moviment esperantista, ''Bridge of Words'' (2016).<ref>{{Ref-web|url=http://www.nytimes.com/2016/11/13/books/review/bridge-of-words-esperanto-esther-schor.html|títol=The Jewish Roots of Esperanto|consulta=6 de desembre de 2016|llengua=anglès|editor=New York Times|data=11 de novembre de 2016}}</ref>
-* [[Maria Rosaria Spanò]]. Doctora en cultures clàssiques i modernes italiana.
-* [[José Antonio Vergara]]. [[Epidemiòleg]] [[xilè]]. És un activista pels drets humans i la diversitat lingüística. Ha estat president de la ''Internacia Scienca Asocio Esperantista''.
-El 2016 va morir [[Detlev Blanke]].
 == Referències ==