Cabells rapats: diferència entre les revisions
m Corregit: sols una afegitó > sols un afegitó |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Male buzzcut.jpg|thumb|Jove amb el cap |
[[Fitxer:Male buzzcut.jpg|thumb|Jove amb el cap rasurat.]] |
||
''' |
L'estil '''rasurat''' o '''cap pelat''' és el tipus de [[tallada de cabells]] que segueix la forma del [[crani]] deixant el [[pèl]] molt curt o fins i tot no deixant cap pèl, és a dir arribant fins i tot a [[Afaitat|afaitar]] el crani. |
||
La peladura pot ser total, eliminant els cabells de tot el crani o parcial, com en la [[tonsura]] o les [[cresta (pentinat)|crestes]] i [[tall de cabell mohicà|mohicans]]. Hom sol rasurar-se el cap usant una [[maquineta de tallar els cabells]], anomenant el tall segons el nivell de peladura que determinen les pintes de la maquineta, així doncs es diu: peladura al "0", a "1", al "2" coincidint amb l'ús d'una fulla de tipus "0", tipus "1", tipus "2" i així consecutivament. Cal notar que el nombre de la fulla sol indicar de forma aproximada la llargada final del cabell després del seu ús. També pot arribar a rasurar-se amb fulla el que anomenaríem més correctament una [[afaitat|afaitada]]. |
|||
Sovint qui es |
Sovint qui es rasura els cabells ho sol fer per raó de la seva facilitat de manteniment i cures. És per això popular entre aquells que busquen un tall fresc i fàcil de mantenir. Visual i estèticament rasurar-se defineix els trets facials i fa semblar la [[mandíbula]] més ampla. També és característic per alguns homes, de pelar-se el cap, per a dissimular els primers estralls de la [[calvície]]. Els cabells arranats són un pentinat que s'utilitza sovint en les passarel·les de moda, puix que sol ressaltar els trets masculins i les faccions de la cara i aporta un aspecte net i fresc. |
||
== Connotacions == |
== Connotacions == |
||
Com que per a la major part de les civilitzacions del món la quotidianitat ha estat deixar-se els cabells créixer, el seu contrari, arranar-se els cabells sempre ha tingut alguna connotació. Els cabells pelats han menester menys atencions, que podrien ser considerades vanitoses, serveixen per a evitar la infecció de polls, per això algunes civilitzacions primitives l'han sacralitzat. Entre aquests hi ha els egipcis, els quals per a evitar malalties es pelaven la testa i preferien utilitzar perruques. També alguns sacerdots orientals el tenen al zero. |
|||
Al Perú s'acostuma a tallar-li |
Al Perú s'acostuma a tallar-li els cabells al zero a un home que acaba d'entrar a la universitat, |
||
[[Fitxer: Children in Sonargaon.jpg|thumb|Nens rapats]] |
[[Fitxer: Children in Sonargaon.jpg|thumb|Nens rapats]] |
||
Revisió del 15:27, 16 feb 2018
L'estil rasurat o cap pelat és el tipus de tallada de cabells que segueix la forma del crani deixant el pèl molt curt o fins i tot no deixant cap pèl, és a dir arribant fins i tot a afaitar el crani.
La peladura pot ser total, eliminant els cabells de tot el crani o parcial, com en la tonsura o les crestes i mohicans. Hom sol rasurar-se el cap usant una maquineta de tallar els cabells, anomenant el tall segons el nivell de peladura que determinen les pintes de la maquineta, així doncs es diu: peladura al "0", a "1", al "2" coincidint amb l'ús d'una fulla de tipus "0", tipus "1", tipus "2" i així consecutivament. Cal notar que el nombre de la fulla sol indicar de forma aproximada la llargada final del cabell després del seu ús. També pot arribar a rasurar-se amb fulla el que anomenaríem més correctament una afaitada.
Sovint qui es rasura els cabells ho sol fer per raó de la seva facilitat de manteniment i cures. És per això popular entre aquells que busquen un tall fresc i fàcil de mantenir. Visual i estèticament rasurar-se defineix els trets facials i fa semblar la mandíbula més ampla. També és característic per alguns homes, de pelar-se el cap, per a dissimular els primers estralls de la calvície. Els cabells arranats són un pentinat que s'utilitza sovint en les passarel·les de moda, puix que sol ressaltar els trets masculins i les faccions de la cara i aporta un aspecte net i fresc.
Connotacions
Com que per a la major part de les civilitzacions del món la quotidianitat ha estat deixar-se els cabells créixer, el seu contrari, arranar-se els cabells sempre ha tingut alguna connotació. Els cabells pelats han menester menys atencions, que podrien ser considerades vanitoses, serveixen per a evitar la infecció de polls, per això algunes civilitzacions primitives l'han sacralitzat. Entre aquests hi ha els egipcis, els quals per a evitar malalties es pelaven la testa i preferien utilitzar perruques. També alguns sacerdots orientals el tenen al zero.
Al Perú s'acostuma a tallar-li els cabells al zero a un home que acaba d'entrar a la universitat,
En l'antiguitat
En l'actualitat i en les cultures occidentals, el pentinat de les dones és símbol de feminitat i bellesa. Per això no poques dones es rapen per evidenciar que són més que objectes de bellesa.[1]
Tanmateix, en l'antiguitat, això no va ser sempre així. Les noies basques havien de dur els cabells rapats, amb tan sols un afegitó a la part inferior del darrere del cap, fins que contraguessin matrimoni. Arnold von Harff, pelegrí jacobeo al seu pas per Navarra el 1499 deia:
... al País Basc les dones porten el cap embenat per dalt com ho fan en països pagans i porten generalment pells fetes de manera estranya: a més les serventes i les noies van sempre en públic amb el cap rapat i a l'aire lliure al carrer.
Això coincideix amb alguna cosa que diu Estrabó citant Artemidoro sobre la forma de pentinar de les dones iberes:
Algunes es rapen tant la part davantera del crani que brilla més que el front. Altres dones, posant-sobre el cap una columneta d'un peu més o menys d'alt, trenen entorn el cabell i després el cobreixen amb un vel negre
Per remarcar la impersonalització i també per motius d'igiene, a l'exèrcit se sol "rapar" als nous reclutes, reduint la cura estètica.
Vegeu també
Nota
- ↑ Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Medieval; Universidad de Barcelona. Instituto de Historia Medieval. Acta historica et archaeologica mediaevalia. Edicions Universitat Barcelona, 1988, p. 108–. ISBN 9788460024385 [Consulta: 1r juny 2011].