How your eyes trick your mind: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 08:38, 11 des 2021

How your eyes trick your mind (en català: Com els teus ulls enganyen la teva ment) és un article interactiu sobre les il·lusions òptiques elaborat per Melissa Hogenboom, productora i realitzadora de la BBC, qui manifesta que les il·lusions òptiques son un recurs per a descobrir com cadascú percep realment la realitat. Aquestes, han demostrat que la ment humana tendeix a fer suposicions i interpretar el món que ens envolta, de manera que allò que veiem habitualment no és la veritat.

Al llarg de la història s'ha qüestionat el fet per què els ulls humans deixen ser enganyats tan fàcilment davant dibuixos gens complexos, ans al contrari, dibuixos ben senzills, com són les il·lusions òptiques. Hogenboom afirma que les il·lusions òptiques poden revelar un gran ventall d'informació; des de com els éssers humans processen la noció de temps i espai fins a l'experiència humana de consciència.^[1]

Referències

↑ «How your eyes trick your mind» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2021].

[1] «How your eyes trick your mind» (en anglès). [Consulta: 22 novembre 2021].

[1]

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 Al llarg de la història s'ha qüestionat el fet per què els ulls humans deixen ser enganyats tan fàcilment davant dibuixos gens complexos, ans al contrari, dibuixos ben senzills, com són les il·lusions òptiques. Hogenboom afirma que les il·lusions òptiques poden revelar un gran ventall d'informació; des de com els éssers humans processen la noció de temps i espai fins a l'experiència humana de consciència.<ref>{{Ref-web |títol=How your eyes trick your mind |url=http://www.bbc.com/future/story/20150130-how-your-eyes-trick-your-mind |consulta=2021-11-22 |llengua=anglès}}</ref>
-== Les primeres il·lusions ==
-Les il·lusions òptiques tenen una llarga trajectòria que es remunta fins a l'[[Antiga Grècia]]. Ja al [[segle VI aC]] el poeta i metge grec [[Epicarm]], havia presentat les primeres explicacions i teories d'aquest fenomen,  quan creia que, independentment de que la nostra ment comprengués certes coses clarament, els òrgans sensitius podien arribar a confondre o interpretar la informació de manera diferent.
-També el filòsof grec [[Aristòtil]], a l'any 350 a.C, va determinar que tot i que es pugui confiar en els sentits humans, aquests es poden enganyar amb una gran facilitat, fent referència al fenòmen de les il·lusions òptiques i coincidint amb les teories que Epicarm havia fet públiques.
-[[Aristòtil]] s'adonà que al mirar una cascada i, posteriorment, enfocar la mirada a les roques del voltant, estàtiques, semblava que aquestes es moguessin en el sentit oposat al flux de l'aigua. Avui dia aquest efecte és el conegut com a ''seqüela del moviment'' o ''il·lusió de la cascada''. En aquest cas, l’explicació és que hi ha neurones del cervell que s'adapten al moviment de l’aigua, i quan es canvia el focus de la mirada a les roques, altres neurones recompensen en excés aquesta adaptació i ocasionen la il·lusió de moviment oposat.<ref name=":0" />
-=== Un canvi de pensament ===
-El segle XIX va ser l'època on començà l'autèntic auge de l'estudi de les [[il·lusió òptica|il·lusions òptiques]], i es van fer descobriments com per exemple el fet que el cervell humà tendeix, d’alguna manera, a saltar ràpidament a conclusions degut a la gran quantitat d’informació que rep per segon.
-En primer lloc, s'estudià la [[percepció]]. Es van elaborar diverses il·lusions òptiques molt senzilles per tal de determinar la manera en que el cervell percep les formes i els patrons. Gràcies a aquests estudis fets prèviament, es van començar a confeccionar unes primeres teories sobre com els ulls poden manipular la nostra ment.
-La '''il·lusió d'Ebbinghaus''' o '''cercles de Titchener''' és una il·lusió òptica que incideix a la percepció correcta de mides i que pren el nom del descobridor d'aquest fenomen, [[Hermann Ebbinghaus]], psicòleg alemany.<ref>{{Ref-publicació|article=Il·lusió d'Ebbinghaus|url=https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il%C2%B7lusi%C3%B3_d%27Ebbinghaus&oldid=28520860|data=2021-10-30|llengua=ca}}</ref> Aquesta il·lusió òptica va revelar que el cervell humà fa judicis sobre les mides a través d'objectes adjacents, fet que es pot manipular fàcilment.
-[[Fitxer:Ponzo illusion.gif|miniatura|225x225px|Ponzo Illusion]]
-En aquella mateixa època, una nova il·lusió òptica, la '''il·lusió de Ponzo,''' il·lustrà que per a la percepció de la profunditat és essencial el seu context. La il·lusió de Ponzo rep el nom també del seu descobridor, el psicòleg italià [[Mario Ponzo]].<ref>{{Ref-web|títol=ILUSIONARIO - Ilusión de Ponzo|url=http://www.ilusionario.es/GEOMETRICAS/ponzo.htm|consulta=2021-11-25}}</ref> Aquesta il·lusió òptica mostra que les línies de mida idèntica poden semblar que tenen longituds diferents quan es col·loquen entre línies paral·leles convergents: Dues rectes paral·leles de la mateixa longitud semblen diferents segons la posició relativa de cada una d'elles, de manera que, la recta superior sembla més llarga perquè la ment interpreta la seva mida d'acord amb la perspectiva lineal, en què les línies paral·leles convergeixen. (Símil amb la via d'un tren)
-Relacionat amb aquesta passada il·lusió òptica, s'explica la '''il·lusió de Muller-Lyer''' , en que les línies que formen la il·lusió semblen tenir mides diferents. La il·lusió de Muller-Lyer va ser decoberta per [[F. C. Muller-Lyer]] l'any 1889. Aquesta il·lusió òptica explica que dos o més segments de la mateixa longitud semblen més llargs o curts segons la direcció on apunten les fletxes (cap endins o cap a fora) dels extrems del segment. De nou observem com el nostre sentit del tamany i la persectiva poden veure’s afectats pel context, perquè la nostra ment està preparada per relacionar determinats fets visuals amb conceptes de distància i profunditat. És per això, per exemple, que les línies diagonals ens creen la il·lusió de perspectiva, perquè així és com el nostre cervell s’orienta en un espai tridimensional.
-A finals del 1800, [[Hermann von Helmholtz]], metge i físic alemany, va demostrar que aquesta no és l'única manera en què les línies simples poden deformar la manera com la ment percep l'entorn. Mitjançant l'exemple d'un quadrat senzill va demostrar que un quadrat format per línies horitzontals sembla més llarg i estret que el mateix quadrat format per línies verticals. Els investigadors pensen que pot relacionar-se amb la manera com s'estima l'''espai ple,'' però'','' això no obstant, no hi ha res comprovat i queda camí per investigar.
-Tal com diu l'historiador, [[Nicholas Wade]] de la [[Universitat de Dundee]] (Escòcia), en paral·lel al sorgiment d'aquestes noves il·lusions òptiques, s'estava vivint un moment d'innovacions en el camp d'estudi de la [[percepció]].<blockquote>''“The phenomena were small but reliable; they were experimentally tractable and it generated this incredible boom of variations on simple figures.”''<ref>{{Ref-web|títol=How your eyes trick your mind|url=http://www.bbc.com/future/story/20150130-how-your-eyes-trick-your-mind|consulta=2021-11-25}}</ref></blockquote>Tanmateix, en aquesta mateixa època hi va haver intents per trobar una ''teoria unificadora'' de les il·lusions òptiques. Anys després, els investigadors s'adonaran que les reaccions a les il·lusions òptiques són molt complexes i que aquest àmbit no és tan senzill com els primers pioners de les il·lusions òptiques havien propugnat.
-== El segle XX ==
-El segle XX va veure poc del camí dels grans avenços en el camp de les il·lusions òptiques, quan els evidents avenços en la tecnologia van permetre als científics [[David Hunter Hubel|David H. Hubel]], [[Torsten Wiesel|Torsten N. Wiesel]] i [[Roger Wolcott Sperry|Roger W. Sperry]] elaborar diferents estudis per separat que els van portar al descobriment de certes neurones participants en el còrtex visual del cervell que responien només quan els objectes de visió estaven orientats a certs angles. Aquest descobriment va obtenir el [[Premi Nobel]] de Fisiologia i Medicina l'any 1981.
-Aquests estudis van demostrar com el sistema visual construeix complexes representacions de la informació visual a partir d'estímuls simples (Hubel), que els hemisferis cerebrals controlen funcions especialitzades i que són capaços d'actuar per separat en cas de perdre comunicació entre ells (Sperry), així com el fet que algunes neurones responen amb preferència per l'ull dret i algunes ho fan per l'ull esquerre (Wiesel).
-== Op-Art (Les il·lusions òptiques com una forma d'art) ==
-A la dècada del [[1960]] al [[1970]], les il·lusions òptiques varen ser la inspiració d'un estil anomenat [[Art òptic|Op-Art]] (abreviació d'''optical art'', en anglès) o art òptic.
-[[Victor Vasarely]], pintor franco-hongarès, va ser un artista considerat el pare d'aquest moviment. Científics de l'actualitat han estudiat alguns dels seus treballs. Un exemple n'és la investigació que utilitzà la '''il·lusió de quadrats nidats,''' la qual suggereix que el cervell humà identifica les formes utilitzant cantonades en lloc de línies.
-== El segle XXI ==
-A principis del 2000 hi hagué un ressorgiment en el camp de la investigació sobre les il·lusions òptiques. Paral·lelament s'estudià també la manera com el cervell humà processa el temps.
-Una escola de pensament suggerí que determinades il·lusions òptiques posen de manifest l'intent constant del cervell humà per predir què és el que passarà. Teòrics afirmen que moltes de les il·lusions òptiques demostren que els éssers humans intenten predir el futur per compensar el lleuger retard entre l'esdeveniment i la percepció conscient d'aquest.
-[[Mark Changizi]], determinà que el cervell pot fer prediccions sobre l'entorn per ''percebre el present''.
-[[Mark Changizi]], neurobiòleg teòric, i [[Shinsuke Shimogo]], psicòleg experimental del laboratori de psicologia experimental de [[Institut Tecnològic de Califòrnia|Caltech]] a Califòrnia, varen escriure sobre determinades il·lusions òptiques, entre les quals es troba la '''il·lusió de Hering'''.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Per què les il·lusions òptiques fan que els ulls et menteixin? {{!}} Canal Digital|url=https://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/18135/illusions-optiques-fan-ulls-et-menteixin|consulta=2021-11-25|llengua=ca|nom=Canal|cognom=Digital}}</ref>
-La '''il·lusió de Hering''' mostra una sèrie de línies radials que simula la il·lusió de moviment, tal com l'escena que visualitzem quan ens movem cap endavant, explica [[Mark Changizi|Changizi]]. Amb això, s'ha arribat a la conclusió que el cervell humà hauria evolucionat per tractar aquestes línies com una representació del moviment.<blockquote>''“In real life when those mechanisms are working well, when you're moving forward, then those radial lines happening on the back of your eye really are due to real-life motion. The reason they are only misperceptions in the lab is because radial lines trick your brain into thinking there's motion.”''</blockquote>
-=== Actualitat ===
-Avui dia, la investigació al voltant de les il·lusions òptiques ha augmentat considerablement. Gràcies als avenços de la tecnologia se'ls ha permès als científics investigar i estudiar  el cervell humà mentre els usuaris visualitzen les il·lusions. D'aquesta manera, en paral·lel, s'ha pogut començar a entendre els mecanismes subjacents que succeeixen dins del cap dels éssers humans.
-En recerques més recents, la ressonància magnètica funcional (fMRI) ha permès als investigadors analitzar com les neurones del cervell responen a les il·lusions individuals. Un estudi fet amb persones que contemplaven el '''[[cub de Necker]]''' va mostrar com el cervell podia variar entre dues interpretacions diferents d'una imatge, a mesura que tractava de convertir un dibuix bidimensional en una galleda tridimensional.
-== Classificació d’il·lusions òptiques ==
-L’origen de les diferents il·lusions òptiques poden tenir un origen fisiològic o cognitiu. El primer és causat per estimulacions dels ulls o el cervell, mentre que el segon es deu al coneixement propi que tenim del món.
-=== Il·lusions òptiques fisiològiques ===
-Un exemple de les il·lusions òptiques fisiològiques serien el que anomenem les postimatges. Aquestes són les que es queden impreses en la nostra vista després d’observar un element molt lluminós o un estímul adaptatiu davant de patrons canviants molt contrastats, és a dir, que es donen com a conseqüència d’un excés d’estímul visual (causes de les quals poden ser tant llum com color, inclinació, moviment, etc.). Segons [[Richard Gregory]], professor de la [[Universitat de Bristol]] especialitzat en el camp de la percepció i les il·lusions òptiques, aquestes són les que alteren les senyals sensorials i neuronals del cervell.
-Un exemple seria el que s’anomena rivalitat binocular, on petites separacions entre punts corresponents a les imatges dels dos ulls es fusionen i creen la sensació de profunditat.
-=== Il·lusions òptiques cognitives ===
-Aquestes són causa d’una interpretació errònia del cervell de les senyals enviades per l’ull, com per exemple, la incorrecte interpretació dimensional relativa de dos objectes degut a la perspectiva. El cervell salta a conclusions inconscients, quan automàticament pren una idea incorrecta de la imatge que s’observa, a partir del coneixement  del món que ens envolta, és a dir, aquestes ocorren quan es produeix una aplicació incorrecte del coneixement emmagatzemat pel cervell durant la lectura o interpretació de senyals sensorials. Aquest coneixement pot ser específic d’un objecte en particular o pot ser un coneixement general en forma de regles, com la llei gestàltica, que determina que les parts d’un objecte que estan juntes i es mouen junts, pertanyen al mateix objecte.
-Les il·lusions cognitives es poden classificar en ambigüitats, deformitats, paradoxes i ficcions.
-==== Ambigüitats ====
-[[Fitxer:Elephant legs illusion, variant of Roger Shepard's L'egsistential paradox.png|miniatura|La il·lusió òptica de l’elefant és un exemple de Ambigüetat Cognitiva. (Autor desconegut)]]
-Les ambigüitats són imatges que provoquen una canvi perceptual entre interpretacions alternatives. Davant d’una imatge, el cervell agrupa automàticament els diferents elements que hi apareixen segons uns principis d’organització. En aquests casos, aquest tendeix a “precipitar-se” per obtenir una conclusió, passant per alt informació important i per tant, donant un resultat erroni. Això s’anomena “inversió perceptual”. Un exemple seria la coneguda il·lusió òptica de l’elefant i les potes (imatge a la part dreta). Un altre exemple podria ser ''La Copa'', introduida l’any 1915 pel psicòleg danès [[Edgar Rubin]], com a exemple d’il·lusió de figura i fons. En Questa veiem la silueta d’una copa blanca que comparteix marges amb dos perfils negres. Diem que hi ha ambigüitat perquè, compartint una frontera comú, ambdues imatges podrien ser la figura o el fons. [[Edgar Rubin|Rubin]] va determinar que l’elecció de figura i fons depenia de diversos factors, com per exemple que és l’àrea més petita la que s’acostuma a considerar figura, encara que també influeix la concavitat i convexitat de les figures.
-==== Distorsions ====
-Les distorsions són il·lusions que consisteixen en errors de la percepció de la mida, la longitud, curvatura, angles… És a dir,  interpretacions errònies de diferents propietats geomètriques. De fet, qualsevol representació de perspectiva, ja sigui aquesta plàstica o fotogràfica, es considera una distorsió, ja que es modifica la proporció relativa de les dimensions i angles per donar la sensació de distància i profunditat. En altres paraules, es crea la il·lusió de tridimensionalitat en un element bidimensional.
-Un exemple en seria la anomenada ''La paret de la cafeteria'' (degut a que va ser descrita per algú que va observar una paret de rajoles en una cafeteria de Bristol). Aquesta, formada per quadrats blancs i negres intercalats entre si, crea la il·lusió de que les línies horitzontals que separen les files de quadrats són completament corbes, quan en realitat són paral·leles.
-Es troba també, dins d'aquesta classificació, la Il·lusió de [[Müller-Lyer]], que consisteix en dos segments de la mateixa longitud limitats per línies orientades cap a dins en un i cap a fora en l’altre, creant la impressió de que un d’ells és més llarg.
-==== Paradoxes ====
-[[Fitxer:Penrose triangle.png|miniatura|Il·lusió cognitiva de tipus paradoxal: el Triangle de Penrose]]
-Aquest tipus d’il·lusió cognitiva presenta objectes impossibles. Un exemple en seria el [[Triangle de Penrose|''Triangle de Penrose'']], presentat per l’artista suec [[Oscar Reutersvärd]] l’any 1934, en el que s’observa un triangle impossible format per tres barres.
-Un gran aficionat a crear aquest tipus d’il·lusions és
-== Noves il·lusions i variants de les anteriors ==
-Els investigadors han descobert que el cervell és capaç de detectar quines son les diferents àrees del cervell que tracten el color, el moviment, la forma o bé, la textura. No obstant això, encara no queda clara la manera com el cervell codifica i combina tota aquesta informació en una imatge, per tal que aquesta es mostri coherent.
-És més, en l'actualitat encara avui dia estan apareixent noves il·lusions òptiques i variants d'il·lusions anteriors. És per aquest motiu que els investigadors que treballen en el camp de la [[visió]] varen decidir organitzar un concurs anual per tal de trobar quines son les millors noves il·lusions òptiques, amb la finalitat de millorar l'estudi del cervell.
-[[Fitxer:Rotating snakes illusion.svg|miniatura|310x310px|Rotating Snakes Illusion]]
-=== Susana Martínez-Conde ===
-[[Susana Martínez-Conde]] del Barrow Neurological Institute d'Arizona és una [[neurocientífica]] visual i jutge d'aquest concurs.
-Actualment, [[Susana Martínez-Conde|Martínez-Conde]] es basa en el treball d'investigadors del s. [[Segle XIX|XIX]]. '''[[Hermann von Helmholtz|Helmholtz]],''' metge i físic alemany, va ser el primer que s'adonà que els ulls dels éssers humans fan moviments ràpids anomenats ''sacàs''. Arran d'aquest fet, [[Susana Martínez-Conde|Martínez-Conde]] es va adonar que aquestes sacades podrien ajudar a explicar el per què veiem moviment en aquesta imatge, la il·lusió de la serp.
-Això explicat anteriorment, és el que es coneix com a [[moviment aparent]]. La '''il·lusió de la serp'''<ref>{{Ref-publicació|article=The Rotating Snakes Are All In Your Mind|url=https://www.npr.org/sections/13.7/2014/03/24/293740555/the-rotating-snakes-are-all-in-your-mind|publicació=NPR|data=2014-03-24|llengua=en|nom=Tania|cognom=Lombrozo}}</ref> es produeix perquè hi ha molta informació a la vegada que topa amb diferents parts de la [[retina]] alhora. Tot aquest detall s'envia al [[còrtex visual]] a la vegada, i la confusió resultant enganya el cervell perquè pensi que s'està produint un moviment.
-Les exploracions d'IRMf han demostrat que les mateixes neurones que responen al moviment responen quan mirem la imatge de la il·lusió de la serp.
-En conclusió, el [[sistema visual humà]] encara avui dia continua sent massa limitat per poder abordar tota la informació que els nostres ulls capten a cada moment. Veure en cap cas és creure i tampoc, conèixer.
-[[Susana Martínez-Conde]] diu:<blockquote>
-''“For that our brain would need to be bigger than a building, and still then it wouldn't be enough”''</blockquote>
-== Concurs a la millor il·lusió de l'any ==
-El concurs a  '''Millor il·lusió de l'any''' (en anglès: ''Best Illusion of the Year Contest'') és una celebració de l'enginy i la creativitat de la primera comunitat de recerca d'il·lusions del món. Els científics visuals, els [[Oftalmòleg|oftalmòlegs]], els [[Neurologia|neuròlegs]] i els artistes formen la '''comunitat de la il·lusió'''. Utilitzen molts mètodes diferents per descobrir els fonaments de la percepció il·lusòria.<ref>{{Ref-web|títol=About the Contest {{!}} Best Illusion of the Year Contest|url=http://illusionoftheyear.com/about-the-contest/|consulta=2021-11-26|llengua=en-US|cognom=admin}}</ref>
-És una celebració de les il·lusions i la percepció  creada per l'enginy dels principals creadors d'il·lusions del món. Tal com expressen, les il·lusions són experiències perceptives que no coincideixen amb la realitat física.
-El concurs Millor Il·lusió de l'Any consta de tres etapes:
-La primera és la '''presentació,''' la segona és la '''selecció dels 10 millors finalistes''' i, per últim, es fa '''l'elecció dels 3 millors guanyadors'''.
-La selecció dels 10 millors finalistes la fa un panell de jutges imparcials que redueixen totes les presentacions a les 10 millors obres. Aleshores, es pot votar la il·lusió Top 10 preferida en línia. Finalment, els 3 guanyadors reben premis en metàl·lic.
-=== Algunes de les il·lusions més ben valorades ===
-==== Il·lusió autocinètica ====
-La il·lusió autocinètica<ref>{{Ref-web|títol=Autokinetic Illusion {{!}} Best Illusion of the Year Contest|url=https://illusionoftheyear-com.translate.goog/2014/05/autokinetic-illusion/?_x_tr_sl=en&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=nui,sc&_x_tr_sch=http|consulta=2021-11-26|llengua=en-US|cognom=admin}}</ref> (en anglès: ''Autokinetic Illusion)'' o moviment aparent, s'utilitzen per descriure l'aparença convincent del moviment en una imatge que l'espectador sap que és estàtica. Obtingué una puntuació de 9.1 sobre 10.
-'''Gianni A. Sarcone, Courtney Smith, Marie-Jo Waeber'''
-Projecte Archimedes Laboratory™, [[Itàlia]]
-==== El trencament de la bola corba ====
-El trencament de la bola corba (en anglès: ''The break of the curveball'')  Va obtenir el primer premi l'any 2009.
-Al beisbol, una bola corba crea un efecte físic i un [[trencaclosques de percepció]]. L'efecte físic, la corba, sorgeix perquè la rotació de la pilota condueix a una desviació en el camí de la pilota. El trencaclosques de la percepció sorgeix perquè la [[Desviació tipus|desviació]] és en realitat '''gradual,''' però sovint es percep com un '''canvi brusc''' de direcció (la ruptura). Les nostres il·lusions suggereixen que la "ruptura" percebuda pot ser causada per la transició del sistema visual central al sistema visual perifèric. Com una bola corba, els discos giratoris de les il·lusions semblen canviar de direcció bruscament quan un observador passa de la visualització fòveal a la perifèrica.<ref>{{Ref-web|títol=The break of the curveball {{!}} Best Illusion of the Year Contest|url=https://illusionoftheyear-com.translate.goog/2009/05/the-break-of-the-curveball/?_x_tr_sl=en&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=nui,sc&_x_tr_sch=http|consulta=2021-11-26|llengua=en-US|cognom=admin}}</ref>
-'''Arthur Shapiro , Zhong-Lin Lu , Emily Knight i Robert Ennis.'''
-==== Divisió de colors ====
-Divisió de colors (en anglès: ''Splitting Colors)'' l'any 2015 va obtenir el primer premi. Tracta sobre la manera com percebem els colors.
-Es comença amb dues ratlles de colors idèntiques i intermitents que romanen sense canvis durant tota la demostració. Tanmateix, els diferents entorns faran que aquestes ratlles semblin completament diferents. Quan la franja està flanquejada per un patró groc-blau, a la deriva cap a l'esquerra, canvia d'aspecte i es veu vermella i cian, a la deriva cap a la dreta, mentre que la mateixa franja, flanquejada per un patró vermell/cian que deriva cap a la dreta, de sobte sembla groc i blau, a la deriva cap a l'esquerra.
-Aquesta il·lusió mostra que un mateix objecte pot semblar completament diferent segons el seu entorn.<ref>{{Ref-web|títol=Splitting Colors {{!}} Best Illusion of the Year Contest|url=https://illusionoftheyear-com.translate.goog/2015/06/splitting-colors/?_x_tr_sl=en&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=nui,sc&_x_tr_sch=http|consulta=2021-11-26|llengua=en-US|cognom=admin}}</ref>
-'''Mark Vergeer''': “Splitting Colors”. KU Leuven ([[Bèlgica]])
 == Referències ==
 {{referències}}