Germans Wright: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla de format de referències |
Etiquetes: Revertida escolar editor visual |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
[[Fitxer:Wrightflyer.jpg|miniatura| El primer vol motoritzat dels germans Wright el 17 de desembre de 1903 a [[Wright Flyer|Flyer]].]] |
[[Fitxer:Wrightflyer.jpg|miniatura| El primer vol motoritzat dels germans Wright el 17 de desembre de 1903 a [[Wright Flyer|Flyer]].]] |
||
[[Fitxer:1904WrightFlyer.jpg|miniatura|Wright Flyer II a Ohio, 1904.]] |
[[Fitxer:1904WrightFlyer.jpg|miniatura|Wright Flyer II a Ohio, 1904.]] |
||
[[Fitxer:Wright-Fort_Myer.jpg|miniatura| Wright Flyer a Fort Myer, [[Virgínia]] el 1908 |
[[Fitxer:Wright-Fort_Myer.jpg|miniatura| Wright Flyer a Fort Myer, [[Virgínia]] el 1908]] |
||
* |
|||
Els germans Wright eren de [[Dayton (Ohio)|Dayton]], [[Ohio]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], on tenien un taller [[Bicicleta|de bicicletes]].<ref name="WDL1">{{Ref-web|url=http://www.wdl.org/fr/item/11373/|títol=Wilbur Wright travaillant dans le magasin de bicyclettes|obra=[[World Digital Library]]|data=1897|consulta=2013-07-22}}</ref> Diu la llegenda que aquests modests fabricants de bicicletes, avorrits al seu taller, van inventar l'avió per casualitat, sense ajuda externa. En realitat, els germans eren enginyers dotats. Es van inspirar en pioners de l'aviació, com [[Otto Lilienthal]] o Octave Chanute, per dissenyar el ''[[Wright Flyer|Flyer]]'' després de cinc anys d'experiments (estels, planadors, túnel de vent), investigacions i vols de prova.<ref>{{Ref-llibre|llengua=en|autor=Richard M. Haynes|títol=The Wright brothers|edició=Silver Burdett Press|data=1992|pàgines=38}}</ref> |
|||
En conjunció amb Octave Chanute, van crear, l'any 1899, un planador de tipus cel·lular a escala reduïda ([[Biplà]] atirantat) i, una innovació important, equipat amb un control de la deformació de l’[[Ala (aeronàutica)|ala]]. Aquest planador es prova en vol com un estel, «pilotat» des de terra. Des del principi, i seguint les recomanacions d'Octave Chanute, els germans Wright van comprendre la importància i la necessitat de l'experimentació i el control del control de la màquina. |
|||
=== Primers planadors de 1900 i 1901 === |
|||
L'any 1900, van produir un planador més gran (envergadura de {{Unitat|5.30|metres}}), capaç de portar un pilot. Aquest planador, que tenia una superfície de control [[Eix transversal|de pas]] col·locada a la part davantera, es va provar per primera vegada com a estel i després va volar per primera vegada el 20 octubre de 1900. Aquestes proves de vol en planeig van comportar modificacions: per a més sustentació, es va augmentar l'envergadura a {{Unitat|6,70|m}}. Per quantificar els efectes de l'envergadura i el perfil sobre la sustentació de l'ala, van construir un petit [[túnel de vent]] al seu taller l'any 1901. |
|||
=== Wright 1902 planador, la invenció del pilotatge de tres eixos === |
|||
Els vols de 1901 van mostrar la necessitat d'augmentar encara més l'envergadura (portant-la a {{Unitat|9,75|m}}) i d'instal·lar un timó, situat a la part posterior, per controlar la trajectòria. Gràcies a aquesta modificació que va convertir la seva vela en la primera màquina voladora controlada pels tres eixos,<ref>"The birth of flight control: An engineering analysis of the Wright brothers’ 1902 glider", The Aeronautical Journal desembre 2003</ref> van aconseguir el 1902 controlar la trajectòria de vol de la seva vela, i van realitzar uns set-cents vols de planeig, amb una longitud de 150 a 200 metres. Encara que poques vegades s'emfatitza, el sistema de control d'aquest planador en realitat representa el gran avanç dels germans Wright en els primers temps de l'aviació.<ref>"Si cal citar els germans Wright com els inventors de l'avió basant-se en haver resolt tots els problemes fonamentals del vol mecànic, no cal mirar més enllà del planador de 1902... el que era innovador del Flyer (1903) estava present en el planador anterior de 1902..."JAKAB, P.L. Visions of a Flying Machine, The Wright Brothers and the Process of Invention, 1990, Smithsonian Institution Press.</ref><ref>{{Ref-web|títol=The Wright Brothers|url=https://airandspace.si.edu/explore/stories/wright-brothers|consulta=2023-11-26|llengua=en}}</ref> |
|||
==== Qui va inventar l'avió? ==== |
|||
Es diu que Gustav Weißkopf (també conegut com a Gustave Whitehead), un enginyer bavarès que va emigrar als Estats Units, va fer el primer vol motoritzat el 14 d'agost de 1901 a [[Bridgeport (Connecticut)|Bridgeport]], [[Connecticut]], Estats Units. Tanmateix, segons la revista ''[[Scientific American]]'', no hi ha proves establertes de vol motoritzat i controlat.<ref>{{Ref-web|títol=Scientific American Debunks Claim Gustave Whitehead Was "First in Flight"|url=https://www.scientificamerican.com/article/scientific-american-debunks-claim-gustave-whitehead-was-first-in-flight/|consulta=2023-11-26|llengua=en|nom=Daniel C.|cognom=Schlenoff}}</ref> |
|||
A més, el terme ''[[Avió|Avion]]'' va ser afegit a la llengua francesa per iniciativa del govern francès, amb l'objectiu d'honorar el treball de [[Clément Ader]], pioner de l'aviació. De fet, entre els anys 1892 i 1897, Ader va dissenyar uns quants prototips per encàrrec de l'exèrcit francès, que va resultar ser el primer avió motoritzat i orientable del món ''capaç'' de volar després de l'enlairament sense assistència externa. |
|||
=== Flyer === |
|||
Capaços de dissenyar, construir i pilotar una màquina que vola, els germans Wright van abordar llavors el problema de la propulsió i van construir el seu propi motor i hèlixs al seu taller. Provaran el seu avió, anomenat ''[[Wright Flyer|Flyer]]'', a [[Kitty Hawk]], [[Carolina del Nord]]. Després d'un primer intent infructuós<ref>{{Ref-llibre|llengua=en|autor=Charles Harvard Gibbs-Smith|títol=The Wright Brothers|edició=NMSI Trading Ltd|data=1987|pàgines=10}}</ref> de Wilbur, el 14 de desembre de 1903, van fer els seus primers vols motoritzats (en línia recta) el 17 de desembre de 1903.<ref name="WDL"/> Ferdinand Ferber, conscient de la «gran notícia» va escriure als germans Wright que ell era el comprador d'una de les seves màquines. Li van dir, molt sincerament, que encara no estava a punt.<ref>{{Ref-llibre|títol=L'aviation, ses débuts, son développement : de crête à crête, de ville à ville, de continent à continent / F. Ferber|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k8531470|data=1909|llengua=FR|nom=Ferdinand (1862-1909) Auteur du texte|cognom=Ferber}}</ref> Els Wright van fer només 4 vols en línia recta amb aquest Flyer, a nivell del terra, amb una màquina aparentment més inestable en el pas que el seu planador de 1902.<ref>Culick, AIAA report</ref> El 14 desembre, el primer intent de vol va acabar al cap de {{Unitat|3|segons}} amb un aterratge fort. Després de les reparacions, els Wright van fer quatre vols de 30 a {{Unitat|260|m}} el 17 desembre, tots acabant amb una pèrdua de control del pas seguida d'un aterratge forçat. « Orville també va trobar una profunditat ultrasensible, l'avió aixecant-se i llançant-se boig a la duna, tocant el terra... amb un soroll sord». |
|||
=== Flyer II === |
|||
L'any següent, amb un nou avió amb un pilotatge igual de difícil, el ''Flyer II'', van aconseguir fer girs. El 20 setembre 1904, Orville Wright va realitzar el primer vol en circuit tancat de la història. |
|||
=== El Flyer III vola... secretament === |
|||
Els primers intents no van ser satisfactoris, però després d'uns quants mesos de desenvolupament, va arribar l'èxit: el ''Flyer III'' modificat de 1905 vola millor; van dominar millor la tècnica del gir i van completar un vol rècord de {{Unitat|39|minuts}}. Aleshores finalment van crear el primer avió que vola correctament,<ref>{{Ref-publicació|article=What the Wright Brothers did and did not understand about flight mechanics - In modern terms|url=https://arc.aiaa.org/doi/10.2514/6.2001-3385|data=2001-07-08|doi=10.2514/6.2001-3385|llengua=en|nom=Fred|cognom=Culick|publicació=American Institute of Aeronautics and Astronautics}}</ref> són els pilots i van presentar una sol·licitud de patent que cobreix qualsevol màquina voladora controlada pels tres eixos. |
|||
Conscients del seu èxit, i convençuts d'haver inventat l'avió, volen protegir els seus drets. Wilbur sobretot vol ''guanyar diners'' amb el seu invent.<ref>"Vull que el negoci es construeixi per obtenir la major quantitat de diners amb el mínim treball. Vendre poques màquines amb un gran benefici, perquè puguem tancar...", va dir Phaedra,, ''How the Wright Brothers Blew It''</ref> Per evitar ser copiats,<ref>Chanute suggereix que participin als Premis d'Aviació, però es neguen: hauríem d'exposar la nostra màquina més o menys, i això podria interferir amb la venda dels nostres secrets", van escriure a un amic el gener de 1906</ref> els germans Wright no van convidar cap testimoni ni periodista a donar fe de la realitat del vol motoritzat controlat. No comuniquen cap plànol ni fotografia. |
|||
El 1906 i el 1907, molt segurs de si mateixos, els germans Wright van pensar que estaven cinc anys per davant<ref>Wilbur va escriure a Chanute a finals de 1906: "...estem convençuts que ningú serà capaç de desenvolupar un flyer pràctic en cinc anys".</ref> dels altres pioners més pesats que l'aire i que es podien dedicar exclusivament a la gestió (financera) del seu invent. No es fan més vols, a l'espera de la concessió d'una patent. Aquest desig d'ocultació, mantingut pels germans Wright, farà que molts dubtin, de bona fe, de la realitat dels vols del Flyer; aleshores, els Wright hauran de dur a terme vols de qualificació exigents quan s'apropin als clients per vendre el seu invent. |
|||
=== ''Flyer'' model A === |
|||
Amb aquest model de dues places més potent, els germans Wright podran mostrar el seu saber fer. |
|||
==== Revelació de 1908 ==== |
|||
[[Fitxer:Le_Mans-Liberation.jpg|miniatura| Estàtua en homenatge a Wilbur Wright, a Le [[Le Mans|Mans]], instal·lada a la plaça dels Jacobins fins al 2012 i ara situada al Pont du Greffier prop de la Gare, al llarg de la Sarthe.]] |
|||
Estan en contacte amb l’[[Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica|exèrcit dels EUA]]. El 1908, Orville Wright va dur a terme manifestacions cada cop més espectaculars al lloc de Fort Myer ([[Virgínia|Virginia]]), transportant un passatger en diverses ocasions. Un incident (ruptura de l'hèlix) tindrà una conseqüència tràgica: el 17 de setembre de 1908 el seu avió es va estavellar. El passatger, Thomas Etholen Selfridge, va morir i Orville va resultar greument ferit. |
|||
Al mateix temps, s'ha signat un contracte a França amb ''la Compagnie Générale de Navigation Aerienne'' de Lazare Weiller per a un acord de llicència sobre el ''Flyer'', subjecte a l'actuació i la formació de tres pilots. Wilbur Wright va portar un «Model A» a França i es va traslladar a [[Le Mans]] el 15 de juny. Va fer volar el ''Flyer'' el 8 d'agost, a Hunaudières, en presència d'un centenar de persones, després al camp d'Auvours, a [[Champagné (Sarthe)|Champagné]], prop de Le Mans, on l'avió va ser allotjat pels germans Amédée i Léon Bollée.<ref>Michel Guy Buaillon, « Wilbur Wright - Les débuts de l'aviation au Mans(1908) », ''Revue historique et archéologique du Maine'', [[Le Mans]], 1998, {{p.|257-304}}</ref> |
|||
L'avenç dels Wright en el camp del pilotatge, especialment en el domini dels girs, es farà evident durant aquests vols. «Els espectadors que havien aguantat la respiració veient Farman fent els seus immensos girs plans van veure Wilbur realitzar vuits ajustats amb una mica de pressió».<ref>''Les frères Wright'', Peter L. Jakab et tom D. Crouch, Icare núm. 147.</ref> Aquesta serà una revelació per als francesos que dubtaven fortament de la realitat dels vols de Wright. Paul Tissandier, futur pilot estudiant de Wright, serà el seu passatger el 28 de setembre: «És realment increïble, dirà. Els detractors dels germans Wright <ref>Cal destacar Gabriel Voisin, que va escriure a "Mes 10.000 cerfs-volants" tot un capítol sobre els germans Wright titulat "Una de les mentides més grans de l'aviació"</ref> immediatament canviarien d'opinió si poguessin... com jo ara mateix, volar en aquesta admirable màquina». |
|||
Entre els que són testimonis dels vols: [[Louis Blériot]] i René Gasnier,<ref>Va volar com a passatger amb Wilbur Wright. En un article a ''l'Aérophile'', va descriure el Flyer i el seu maneig - vegeu Wright Model A</ref> membres de l’[[Aéro-Club de France]], Paul Cornu i Ponton d'Amécourt, pioners de l’[[helicòpter]]. A l'octubre, destacar entre el públic els aviadors Henri Farman, Léon Delagrange, Robert Esnault-Pelterie, René Gasnier. L'aviador Ernest Zens serà el primer passatger francès de Wilbur Wright al camp d'Auvours (15 de setembre de 1908), i Alice Javal la primera passatgera el 9 octubre. |
|||
==== 1909, any clau ==== |
|||
Un any després, la situació ja no és la mateixa; els francesos (i Curtiss als Estats Units) han fet grans progressos. La fórmula clàssica d'avió, motor davanter i cua posterior (Blériot, Antoinette), va començar a imposar-se. Els Wright estaven convençuts que havien ''inventat l'avió''<ref>Wilbur, ''How we invented the airplane'', Dover publications</ref> però el 1909, el seu avió ja no era al centre.<ref>{{Ref-web|títol=How The Wright Brothers Blew It|url=https://www.forbes.com/2003/11/19/1119aviation.html|consulta=2023-11-28|llengua=en}}</ref> Durant la Great Champagne Aviation Week, els avions Wright van obtenir només resultats mitjans, deixats enrere pels avions Curtiss, Voisin, Farman i Antoinette.<ref>{{Ref-web|url=http://www.hydroretro.net/etudegh/semaine_aviation_champagne_1909.pdf |autor=Gérard Hartmann|títol=La Grande Semaine d'aviation de la Champagne, Reims du 22 au 29 agost 1909}}</ref> A banda de la seva aportació essencial, és a dir, la tècnica de control dels tres eixos (aconseguida l'any 1902 i que és objecte de la seva patent de 1906), la configuració de la màquina conservada pels Wright va mostrar els seus límits. Absorbits des de 1906 per la seva Guerra de patents, i quedant voluntàriament al marge de qualsevol demostració aèria malgrat els consells de Chanute,<ref>...que vas cometre un error en abstenir-te del concurs de premis... Em temo, amic meu, que el teu judici habitualment s'ha vist alterat pel desig de grans riqueses. ''Homes ocells: els germans Wright, Glenn Curtiss i la batalla per controlar els cels'', Lawrence Goldstone</ref> es van quedar atrapats en el seu concepte inicial i no van fer cap progrés. |
|||
L'aviació progressarà sense ells: el 1911, el model A de Wright de 1908 ja era un model de museu; el 1915 el Wright Model K, la cua posterior i les hèlixs al davant, ja no tenia res a veure amb el Flyer de 1908. |
|||
== Primera escola de vol del món, a Pau == |
|||
[[Fitxer:Issartier-Pau-01.jpg|esquerra|miniatura|300x300px| Estela en nom de la primera escola de vol del món, davant de l'aeroport de Pau-Pyrénées]] |
|||
Dos estudiants pilots francesos van començar la seva formació amb el ''Flyer'' a la tardor de 1908 al campament d'Auvours amb Wilbur Wright: es tracta del comte Charles de Lambert i del capità Lucas-Girardville, del parc aerostàtic de Chalais-[[Meudon]]. |
|||
L'entrenament avança lentament a causa de les condicions aerometeorològiques desfavorables, a Le Mans, a la tardor de 1908, Wilbur Wright va acceptar la proposta del Comitè d'Aviació de Pau de continuar els vols al aiguamoll de Pont-Long, prop de Pau. De fet, les condicions aerològiques hivernals són generalment favorables, com ho demostren les prospeccions (realitzades pel D Meunier durant diversos anys) que es presenten a Wilbur Wright. |
|||
L'1 de gener, l'aviador estatunidenc va començar els seus preparatius per a la sortida. El Flyer serà desmuntat i enviat a [[Pau (Occitània)|Pau]]. Junt amb Orville, convalescent després del seu accident a Fort Myer, Wilbur va organitzar la represa de les seves activitats el gener de 1909, a Pau. Va reprendre els seus vols el 3 de febrer de 1909, a Pont-Long, on va posar les bases de l'escola de vol continuant la formació de Charles de Lambert i del capità Lucas-Girardville, als quals es va afegir Paul Tissandier, que va començar.<ref>[http://pauwright.free.fr/pages/pau-aviation.htm Les frères Wright inaugurent l'école de pilotage de Pau le 19 gener 1909] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070118225411/http://pauwright.free.fr/pages/pau-aviation.htm |date=18 de gener 2007 }} par l'association Pau Wright Aviation.</ref> |
|||
A principis de març de 1909, a Pau-Pont Long, l'aviador estatunidenc va completar la formació de Paul Tissandier, a qui els germans Wright van transferir la responsabilitat de la Wright Flight School. |
|||
Wilbur Wright fa una demostració de vol davant del rei Alfons XIII d'Espanya que visita França a Pau, fent un vol en solitari de 28 minuts, després un vol de 13 minuts amb el comte de Lambert. El sobirà va voler obrir una escola de vol a Madrid.<ref>{{Ref-web|títol=Le 20 février 1909 dans le ciel : Le roi d’Espagne rencontre les frères Wright – Air Journal|url=https://www.air-journal.fr/2019-02-20-le-20-fevrier-1909-dans-le-ciel-le-roi-despagne-rencontre-les-freres-wright-5210448.html|consulta=2023-11-29}}</ref> |
|||
Després de la marxa definitiva dels germans Wright (Wilbur va abandonar França el 24 de març de 1909), l'escola Wright va continuar la seva activitat fins al 1910 sota la direcció de Paul Tissandier. Ell, al seu torn, portarà des d'[[Angers]] el seu primer alumne, l'aeronauta i aviador René Gasnier. Aquest últim va obtenir la seva llicència de pilot el 8 de març de 1910. |
|||
Paul Tissandier també entrenarà el capità Albert Etévé, el capità Largier i el comte E a l'avió ''Wright'' A. Malynsky. |
|||
El 13 de novembre de 1908, Wilbur Wright va guanyar el premi a l'alçada del [[Sarthe]]; supera fàcilment els {{Unitat|30|m}} imposats, arribant als 45, i després als {{Unitat|60|m}} d'altitud.<ref>[http://www.air-journal.fr/2013-11-13-le-13-novembre-1908-dans-le-ciel-wright-remporte-le-prix-de-hauteur-de-la-sarthe-587174.html « Le 13 novembre 1908 dans le ciel: Wright remporte le prix de hauteur de la Sarthe »], air-journal.fr, 13 novembre 2013.</ref> |
|||
El 31 de desembre de 1908, Wilbur Wright va volar per última vegada a Auvours durant dues hores, vint minuts i vint-i-tres segons. Va recórrer una distància de 124,7 km i va guanyar la Copa Internacional Michelin.<ref>Reglament general de la Copa Michelin publicat el 22 de febrer de 1911.</ref> |
|||
=== La primera foto de l'avió === |
|||
L'hauria pres el Sr. Bonvillain, de la casa Pathé, a Auvours. |
|||
=== La Companyia Wright === |
|||
Després d'altres manifestacions a [[Itàlia]], els germans Wright van tornar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el maig de 1909 i van fundar la «Companyia Wright» a Dayton; és la primera instal·lació aeronàutica als EUA. Però el disseny dels seus models no ha evolucionat gaire; ara està obsolet. Els germans Wright hauran de modificar els seus models. De 1910 a 1915 van produir 13 models, en total uns 120 avions.<ref>{{format ref}} https://www.flyingmag.com/fire-damages-historic-wright-brothers-aircraft-factory/</ref> |
|||
Wilbur Wright va morir de tifoide el 1912; El 1915, Orville va vendre la Wright Company a inversors de Nova York. Més tard es fusionaria amb la «Companyia Glenn L. Martin» per formar la «Wright-Martin». Actualment sobreviu a la Curtiss-Wright Corporation. |
|||
Orville Wright va rebre la medalla Franklin el 1933. Va morir el 1948. |
|||
== Homenatges == |
|||
* (11246) Orvillewright i (11247) Wilburwright, asteroides. |
|||
* Wright (lluna), lluna anomenada en honor dels dos germans. |
|||
* En memòria d'aquests dos pioners de l'aviació, els [[Walt Disney Pictures|estudis Disney]] van nomenar Wilbur i Orville dos albatros dels dibuixos animats ''[[Els rescatadors]]'' i ''Bernard i Bianca al país dels cangurs'' . |
|||
* En col·laboració amb la ciutat de [[Kitty Hawk]] (Estats Units), població on els germans Wright van fer el seu primer vol, la localitat de [[Coulaines]], a Sarthe, va construir una rèplica de l'hangar que es va utilitzar en la fabricació del ''Flyer'' per al centenari de el primer vol d'aquest últim. Aquest hangar, situat al recinte esportiu de la població, és utilitzat pel club esportiu de patinatge. |
|||
* Els germans són a la pel·lícula de Frank Coraci ''[[La volta al món en 80 dies (pel·lícula)|La volta al món en vuitanta dies]]''. |
|||
* El Monument als germans Wright, un monument [[art déco]] perimòrfic es va erigir en el seu honor el 1932 a [[Kill Devil Hills]], Carolina del Nord, lloc del primer vol de 1903. |
|||
* Es troben entre les personalitats de les quals [[John Dos Passos]] va escriure una breu biografia, dins de la seva trilogia . |
|||
* El lloc marcià on es va dur a terme el primer vol motoritzat en un altre lloc que no fos a la Terra amb l'helicòpter drone ''[[Ingenuity]]'' rep el nom de la [[NASA]] com el ''camp dels germans Wright''. |
|||
* Els germans Wright són en un vídeo ''Epic Rap Battles of History'' on s'enfronten als ''Germans [[Mario]] i [[Luigi]]''. |
|||
* A [[Animal Crossing: New Horizons]], els dos [[dodo]]s de les aerolínies es diuen Wilbur i Orville. |
|||
* Un amfiteatre de [[Institut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace|l'ISAE-SUPAERO]], una important escola d'enginyeria aeronàutica i espacial, porta el nom dels germans Wright. |
|||
* A Arknights, el personatge de Kristen Wright comparteix, a més del seu nom, altres semblances amb els germans Wright, en particular la seva condició de pionera en el camp de [[Aeronàutica|l'aeronàutica]] de la seva època. |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Cronologia de l'aviació]] |
|||
* [[Aeronàutica]] |
|||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografiа == |
|||
{{refbegin|30em}} |
|||
* {{Ref-llibre|autor=Tara Dixon-Engel| cognom2 = Jackson | nom2 = Mike |títol=The Wright Brothers: First in Flight|url=https://archive.org/details/wrightbrothersfi00dixo|editor=Sterling Publishing Company, Inc.|any=2007|isbn=978-1-4027-4954-4}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Anderson|nom=John D.|títol=Inventing Flight: The Wright Brothers and Their Predecessors|lloc= Baltimore, Maryland|editor=Johns Hopkins University Press|any=2004|isbn=978-0-8018-6875-7}}. |
|||
* {{Ref-llibre| cognom= Ash | nom= Russell |enllaçautor= Russell Ash|títol=The Wright Brothers| url = https://archive.org/details/wrightbrothers0000ruse |lloc=Londres|editor=Wayland|any=1974|isbn=978-0-85340-342-5}}. |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Chmiel|nom=Louis|títol=Ohio, Home of the Wright Brothers: Birthplace of Aviation|any=2013|isbn=9780615800714}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Ciampaglia|nom=Giuseppe|títol=I Fratelli Wright e le loro macchine volanti|lloc=Roma|editor=IBN Editore|any=1993}} |
|||
* {{Ref-llibre|autor=Combs, Harry with Martin Caidin|títol=Kill Devil Hill: Discovering the Secret of the Wright Brothers|lloc=Denver, Colorado|editor=Ternstyle Press Ltd|any=1979|isbn=978-0-940053-01-4}}. |
|||
* {{Ref-llibre|cognom= Crouch | nom= Tom D. |títol=The Bishop's Boys: A Life of Wilbur and Orville Wright|lloc=Nova York|editor=W. W. Norton & Company|any=2003|isbn=978-0-393-30695-8}}. |
|||
* {{Ref-llibre| cognom=Howard|nom=Fred|títol=Wilbur And Orville: A Biography of the Wright Brothers| url = https://archive.org/details/wilburorville00fred |lloc=Nova York|editor=Ballantine Books|any=1988|isbn=978-0-345-35393-1}}. |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Howard|nom=Fred|títol=Wilbur And Orville: A Biography of the Wright Brothers |editor= Dover Publications, Inc|lloc=Mineola |any=1998|isbn=978-0-486-40297-0}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=McCullough |nom=David |enllaçautor=David McCullough |any=2015 |títol=The Wright Brothers | url=https://archive.org/details/wrightbrothers0000unse|lloc=Nova York |editor=Simon & Schuster |isbn=9781476728742 |oclc=897424190}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=McPherson|nom=Stephanie Sammartino|autor2=Joseph Sammartino Gardner|títol=Wilbur & Orville Wright: Taking Flight|url=https://archive.org/details/wilburorvillewri0000mcph|lloc=Minneapolis, MinnesotaŽ|editor=Carolrhoda, Inc|any=2004|isbn=978-1-57505-443-8}} |
|||
* {{Ref-llibre| cognom=Mortimer|nom=Gavin|títol=Chasing Icarus: The Seventeen Days in 1910 That Forever Changed American Aviation| url = https://archive.org/details/chasingicarussev0000mort |lloc=Nova York|editor=Walker|any=2009|isbn=978-0-8027-1711-5}}. |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Tobin|nom=James|títol=To Conquer The Air: The Wright Brothers and the Great Race for Flight|lloc=Nova York|editor=Simon & Schuster|any=2004|isbn=978-0-7432-5536-3}}. |
|||
* {{Ref-llibre| cognom=Walsh|nom=John E.|títol=One Day at Kitty Hawk: The Untold Story of the Wright Brothers| url = https://archive.org/details/onedayatkittyhaw0000wals |lloc=Nova York|editor=Ty Crowell Co|any=1975|isbn=978-0-690-00103-7}}. |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Wright|nom=Orville|títol=How We Invented the Airplane|url=https://archive.org/details/howweinventedair0000wrig|lloc=Mineola, New York|editor=Dover Publications|any=1988|isbn=978-0-486-25662-7}}. |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Yenne|nom=Bill|títol=Lockheed|lloc=Greenwich, Connecticut|editor=Bison Books|any=1987|isbn=978-0-690-00103-7}}. |
|||
{{refend}} |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{Commonscat}} |
|||
* [http://www.flyingmachines.org The Pioneer Aviation Group web site] {{en}} |
|||
[[Categoria:Aeronàutica]] |
[[Categoria:Aeronàutica]] |
||
Revisió del 12:16, 7 maig 2024
 | |
| Components | |
|---|---|
   | |
| Dades | |
| Tipus | duet de germans equip |
| Indústria | constructor aeronàutic |
| Altres | |
Premis | |
Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i èxit del primer avió tripulat els van realitzar de forma simultània uns quants investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912), fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronàutica, com els inventors del primer avió pràctic que va volar.
El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk,[1] a bord del Flyer I i va durar dotze segons.[2][3] Tres anys més tard farien el primer vol amb un passatger, en el que van recórrer quatre quilòmetres. El 17 de setembre de 1908 l'avió dels germans Wright va tenir un accident en què va morir el tinent T.E. Selfridge sent aquest el primer accident mortal de la història de l'aviació.[2]
Realment la seua gran aportació al vol va ser el control de viratge mitjançant els alerons. Fins llavors els avions existents eren difícils de controlar perquè no s'havia considerat la necessitat d'inclinar les ales per a canviar de direcció.
Un treball metòdic i minuciós va establir les bases per al vol d'aparells més pesants que l'aire. Van arribar a construir el primer túnel aerodinàmic per mesurar la sustentació que produeixen diferents perfils amb distints angles d'atac.
Van fer volar controladament un aeroplà de 350 kg, construït amb els pesants materials de l'època, amb un motor de només 19 cavalls (actualment un ULM semblant, de 200 kg, vola amb 50 cv.). És important recordar que també van haver d'aprendre a pilotar i molt bé, perquè les reproduccions actuals del Flyer I volen amb dificultat en mans d'experts pilots.
Van ser molt famosa la seva cursa per avançar els pioners francesos de l'Aéro-Club de France, com Santos-Dumont, Ernest Archdeacon o Henri Deutsch de la Meurthe, amb els quals va haver-hi una gran rivalitat.
Història
- ↑ Pascoe, David. Aircraft (en anglès). David Pascoe, 2008, p.35-36. ISBN 1861891636.
- ↑ 2,0 2,1 Gillies, Midge. Amy Johnson. Queen of the air. (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 2003, p. 12. ISBN 9780297829829.
- ↑ «Telegram from Orville Wright in Kitty Hawk, North Carolina, to His Father Announcing Four Successful Flights, 17 de desembre de 1903», 17-12-1903. [Consulta: 21 juliol 2013].