Oceanografia

L'Oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.

La paraula «oceanografia» fou encunyada per primer cop l'any 1584, del francès océanographie, però va tenir una vida curta. A l'any 1880 retorna l'alemany com oceanographie. En aquesta mateixa època sorgien correlativament en altres llengües oceanography, en anglès; oceanografía, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX.

Branques de l'oceanografia

Existeixen cinc branques principals de l'oceanografia: oceanografia física, oceanografia química, oceanografia biològica, oceanografia geològica i oceanografia meteorològica.

Oceanografia física

L'oceanografia física és la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la física, estudia les estructures de l'aigua de mar a diverses escales d'espai i temps, els moviments que experimenta aquesta mateixa aigua i les forces que els generen. També és objecte d'aquesta disciplina el bescanvi d'energia i matèria entre l'oceà i l'atmosfera i entre l'oceà i la terra ferma.

Oceanografia química

L'oceanografia química és la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Química, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l'aigua de mar així com la seva participació en els processos que configuren els cicles biogeoquímics. També és objecte d'aquesta disciplina el bescanvi de matèria entre l'oceà i l'atmosfera, entre l'aigua i els fons oceànics i entre l'oceà i la terra ferma. L'oceanografia química també és denominada química marina tot i que existeix un lleuger matis entre ambdues denominacions que te a veure amb l'estratègia de treball i el caràcter multidisciplinari de l'oceanografia química. Sovint l'oceanografia química es pot confondre amb la biogeoquímica marina. A més es profunditza en las alteracions que sofreix el mar, per efecte de l'addició de substancies orgàniques i inorgàniques derivades de l'activitat humana, coneguda com a contaminació marina.

Oceanografia biològica

Considera assignatures que es refereixin al coneixement i comprensió dels sistemes i processos biològics del mar, sent els seus aspectes essencials, l'estructura dels ecosistemes i el flux biològic de l'energia i de la matèria, en relació amb diversos factors ambientals naturals i artificials. Aquestes assignatures es preocupen dels aspectes ecològics de la vida marina en oceans oberts, zones costeres i estuaris.

Oceanografia geològica

Aquesta àrea curricular té relació amb les assignatures que estudien la part sòlida de la superfície terrestre coberta per l'aigua de mar, les illes oceàniques i les zones costeres. S'inclou també l'estudi dels processos costers, marges continentals, conques oceàniques, sediments del fons i tectònica de plaques.

Oceanografia meteorològica

Aquesta branca de l'oceanografia es dedica a la interacció de l'atmosfera i l'oceà amb la hidrosfera.

Vegeu també

• Picnoclina