Salàpia

Salàpia (llatí Salapia, grec Σαλαπία) moderna Salpí, fou una important ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adriàtica de la que la separava la llacuna coneguda per Salapina Palus (modern Lago di Salpi).

Fou una ciutat independent dels dauns que va rebre influències hel·lèniques probablement de Tàrent. Apareix per primer cop a la Segona Guerra Púnica, quan el 216 aC es va declarar per Anníbal i fou una de les places fortes del general cartaginès que hi va establir magatzems de gra i la va fer de quarter de hivern el 214 aC. El 213 aC, després de la pèrdua d'Arpi, Anníbal hi va deixar una guarnició; el 210 aC el cap del partit proroma, Blasius, es va fer amb el poder i va matar a la guarnició númida. Anníbal la va voler recuperar el 208 aC per una estratagema però va fracassar i les seves forces foren rebutjades amb fortes pèrdues.

Sota els romans era un port important que utilitzaven Arpi i Canusium.

A la guerra social va estar entre les ciutat revoltades i fou conquerida pel pretor C. Cosconius, i destruïda fins als fonaments. Fou reconstruïda però ja va ser una ciutat poc important, i a més molt afectada per la malària provocada per la veïna llacuna. M. Hostilius la va traslladar a uns 6 km del seu emplaçament i prop de la costa, en època incerta ja durant l'Imperi. El Liber Coloniarum l'esmenta com a colònia. Va desaparèixer després de la caiguda de l'Imperi.

Queden les ruïnes de la vella ciutat al costat del llac. La posterior ciutat fundada per Hostilius correspon segurament a algunes restes trobades a Torre di Salpi.