Magnitud (matemàtiques): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:18, 5 nov 2012

Magnitud és una propietat que posseïxen tots els cossos, fenomens i relacions entre ells, que permeti que puguin ser mesurats i aquesta mesura, representada en la quantitat, pot ser expressada mitjançant nombres sobre la base d'una comparació amb un altre cos o fenomen que es pren com patró. La massa, el temps, la longitud, el volum, la rapidesa, la temperatura, entre moltes altres, són magnituds. No s'ha de confondre magnitud amb quantitat. La magnitud és la propietat, la quantitat és quantificació de la magnitud, en algun sistema d'unitats. Por exemple, el temps és una magnitud, però 12 hores és una quantitat.

Els grecs distingien entre diversos tipus de magnituds, com ara:

fraccions (positives)
Segments lineals (ordenats per longitud)
figures planes (ordenat per superfície)
Sòlids (ordenats per volum)
Angles (ordenats per magnitud angular)

El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions. Els comentaris i classificacions descrites a l'article sobre propietat (ontologia), són aplicables al concepte i terme magnitud.

Els nombres reals

La magnitud d'un nombre real se sol anomenar "valor absolut". S'escriu amb la nomenclatura | x |, i es defineix per:

| X | = x, si x ≥ 0
| X | =-x, si x <0.

També es pot veure com a mòdul, és a dir, la distància des de 0 fins el valor en la recta dels nombres reals. El resultat sempre és per tant, positiu. Per exemple, el mòdul de -7 és 7 i el mòdul de -5 és 5.

Bibliografia

Comissió Electrotècnica Internacional, Cooperació Internacional per a l'Acreditació de Laboratoris, Federació Internacional de Química Clínica, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Organització Internacional de Metrologia Legal, Organització Internacional de Normalització, Unió Internacional de Física Pura i Aplicada, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats. (VIM). 3a edició. 2008. <http://www.acclc.cat/continguts/ivv114.pdf>
Fuentes-Arderiu X. Taxonomy of quantities. Biochemia Medica 2012;22:274-5.

Vegeu també

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 *Angles (ordenats per magnitud angular)
-El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) la defineix com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions.
+El Vocabulari Internacional de Metrologia (VIM) defineix el concepte magnitud com una propietat d'un fenomen, d'un cos o d'una substància, que es pot expressar quantitativament mitjançant un nombre i una referència. La referència esmentada pot ser una unitat de mesura, un sistema de mesura (emprat seguint un procediment de mesura determinat), un material de referència o una de les seves combinacions.
 Els comentaris i classificacions descrites a l'article sobre [[propietat (ontologia)]], són aplicables al concepte i terme ''magnitud''.