Locutori (arquitectura)

Plànol del Monestir de Sant Gall, Suïssa.

Plànol tipus cistercenc
Llegendes
Zona monjos   Zona conversos 1.-Església , 2.-Altar principal, 3.-Altars secundaris, 4.-Sagristia, 5 .- Lavatori , 6.-Escala de matines, 7 .- Clausura alta, 8.-Cor de monjos , 9-Banc de malalts, 10.-Entrada del claustre, 11.-Cor de conversos, 12.-Carreró de conversos, 13.-Pati, 14 .- Armarium per als llibres , 15.-Claustre , 16.-Sala capitular , 17.-Escala dormitori, 18.-Dormitori monjos , 19.-Latrines, 20.-Locutori, 21.-Pas, 22.-Scriptorium, 23.-Sala de novicis, 24.-calefactorio, 25.-Refectori de monjos , 26.-Púlpit de lectura, 27.-Cuina, 28.-Rebost, 29.-Locutori de conversos, 30.-Refetor de conversos, 31.-Pas, 32.-Magatzem, 33.-Escala, 34.-Dormitori conversos, 35.-Latrines

Locutori , del llatí locutorium , loqui , amb el significat de "parlar", és una sala d'un convent on els monjos o monges poden rebre visites i parlar entre ells però generalment estan separats per una reixa o similar. De vegades es parla de "locutori extern" i també hi ha aquesta dependència en les presons.

Ja des del edat mitjana cristià, en l'arquitectura monàstica, com es pot apreciar en el Pla de l'Abadia de St Gallen (segle IX), ja apareixia com una sala estàndard (referència número 8 de la planimetria) a la colla oest del claustre, que de vegades es diu "locutori intern" o simplement, locutori.

Aquesta sala era imprescindible en els monestirs cluniacencs i altres ordres religioses ja que els seus normes exigeixen el silenci en el claustre, refetor i dormitoris. D'aquesta manera, al locutori, els monjos podien parlar lliurement.

En la il·lustració d'un monestir cistercenc es pot observar que ha variat la seva localització a una posició (referència 20 del pla) en la colla aquest del claustre i prop de la Sala Capitular i apareix un locutori per llecs (conversos) en la referència 29 de la planimetria).

Bibliografia

• El monestir medieval. Madrid: Grupo Anaya, 1990. ISBN 84-207-3608-2.