Òxids de sofre: diferència entre les revisions
| Línia 15: | Línia 15: | ||
==Diòxid de sofre== |
==Diòxid de sofre== |
||
{{Ficha de compuesto químico |
|||
|imagen=Sulfur-dioxide-2D.png |
|imagen=Sulfur-dioxide-2D.png |
||
|pie de imagen = |
|pie de imagen = |
||
| Línia 42: | Línia 41: | ||
|NFPA704={{NFPA 704|Health=3|Flammability=0|Reactivity=0}} |
|NFPA704={{NFPA 704|Health=3|Flammability=0|Reactivity=0}} |
||
|RTECS = WS4550000 |
|RTECS = WS4550000 |
||
}} |
|||
El diòxid de sofre es forma en el procès de [[combustió]] del [[sofre]]<ref name="Arriaga">{{cita libro |apellido=López Arriaga |nombre=Jerónimo Amado |título=Principios básicos de contaminación ambiental |edición= |año=2003 |editor= |editorial=Universidad Autónoma de México |isbn=9688358134 |capítulo=Contaminación atmosférica |páginas=191-216}}</ref> i del sulfur d'hidrògen. |
El diòxid de sofre es forma en el procès de [[combustió]] del [[sofre]]<ref name="Arriaga">{{cita libro |apellido=López Arriaga |nombre=Jerónimo Amado |título=Principios básicos de contaminación ambiental |edición= |año=2003 |editor= |editorial=Universidad Autónoma de México |isbn=9688358134 |capítulo=Contaminación atmosférica |páginas=191-216}}</ref> i del sulfur d'hidrògen. |
||
Revisió del 22:48, 30 des 2012
Els òxids de sofre poden ser de tres tipus:
- Òxid de sofre (II) o monòxid de sofre, amb la fòrmula SO
- Òxid de sofre (IV) o diòxid de sofre, amb la fòrmula SO2
- Òxid de sofre (VI) o triòxid de sofre, amb la fòrmula SO3
Monòxid de sofre
Es tracta d'una espècie inestable que es forma quan l'oxígen monoatòmic reacciona amb el sofre:
- 2S + O2 → 2SO
En afegir aigua a l'òxid de sofre (II) es produeix àcid hiposulfurós:
- SO + H2O → H2SO2
Diòxid de sofre
|imagen=Sulfur-dioxide-2D.png
|pie de imagen =
|imagen2=Sulfur-dioxide-3D-vdW.png
|pie de imagen2 =
|tamaño de imagen2 = 150px
|IUPAC=Dióxido de azufre
|otros nombres=Óxido de azufre (IV)
Anhídrido sulfuroso
Anhidruro del ácido sulfuroso
|fórmula1=SO2
|estado=Gas
|apariencia=Incoloro
|CAS Nº=7446-09-5
|masa=64,1
|PFK=198|PFC=–75|PEK=263|PEC=–10
|dens1=1400
|sol=9,4 g en 100 g de agua
|DfH0G=–296,84
|S0G=248,21
|FrasesR=Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
|FrasesS=Error del mòdul String: s'esperava un número com a segon paràmetre; trobat: 1/2 Error del mòdul String: s'esperava un número com a segon paràmetre; trobat: 36/37/39
|ingestión=Relativamente poco tóxico, puede causar náuseas, vómitos y esterilidad. Sin datos para exposición a largo plazo.
|inhalación=Irritación extrema.
|piel=Riesgoso comprimido y criogénico. |ojos=Riesgoso comprimido y criogénico. |riesgo2=Hazardous Chemical Database (En inglés) |NFPA704=
|RTECS = WS4550000 El diòxid de sofre es forma en el procès de combustió del sofre[1] i del sulfur d'hidrògen.
- S8 + 8 O2 → 8 SO2
- 2 H2S + 3 O2 → 2 H2O + 2 SO2
Triòxid de sofre
L'òxid de sofre (IV) pot ser preparat al laboratori mitjançant piròlisi en dues etapes a partir de hidrogensulfat de sodi
- 1) Deshidratació
- 2NaHSO4 → Na2S2O7 + H2O a 315°C
- 2) Cracking
- Na2S2O7 → Na2SO4 + SO3 a 460°C
Aquest mètode funciona per altres hidrogensulfats metàl·lics, sent el factor controlant la estabilitat de la sal intermedia del pirosulfat.
Òxids de sofre i piròlisi
Molts residus contenen sofre que pot presentar-se en tots els estats d’oxidació des de S-2 fins S+6. En qualsevol cas, el sofre apareix en els gasos com a SO2 o SO3. Donada la atmosfera inert en què es desenvolupa la piròlisi, els nivells d’òxid de sofre produïts per aquesta via són més baixos que els superats per incineració. Depenent de la composició de les cendres, una porció dels òxids de sofre dels gasos pot patir una reacció gas-sòlid, quedant-se així atrapats en la cendra.
La proporció entre SO2 i SO3 depèn de la temperatura, composició dels gasos i presència o absència de material catalític en les cendres. En la incineració, un excés d’oxigen afavoreix l’oxidació a SO3, però, en tractar-se d’una reacció lenta, generalment només un 2-4% del sofre apareix com a triòxid.
Els òxids de sofre tenen importància com a contaminants degut als seus efectes perjudicials sobre la salut i els seus efectes corrosius sobre els materials.
- ↑ López Arriaga, Jerónimo Amado. «Contaminación atmosférica». A: Principios básicos de contaminación ambiental. Universidad Autónoma de México, 2003, p. 191-216.