1G: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-FR = si}} +FR = si | data = desembre de 2012}}) |
m r2.7.3) (Robot afegeix: ru:1G |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
[[ps:1G]] |
[[ps:1G]] |
||
[[pt:1G]] |
[[pt:1G]] |
||
[[ru:1G]] |
|||
[[su:1G]] |
[[su:1G]] |
||
[[tr:1G]] |
[[tr:1G]] |
Revisió del 12:16, 2 gen 2013
Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.
|
1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de primera generació . Aquests telèfons amb tecnologia analògica i van ser llançats en els 80. Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de segona generació. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes fan servir sistemes digitals per connectar les Radiobases a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan es fa servir 2G.
Un dels estàndards de 1G és el NMT (Nordic Mobile Telephone), usat inicialment en els països Nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre d'altres. Altres inclouen el AMPS usat en els Estats Units, TACS (Total Access Communications System) al Regne Unit, C-450 a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud de Àfrica, Radiocom 2000 a França i RTMI a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes, tres estàndards, TZ-801, TZ-802, TZ-803, desenvolupats per NTT, amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard JTACS.
Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies 0G als Estats Units, el Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, les Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.