1G

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de primera generació. Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en la dècada de 1980.[1] Aquests van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de segona generació. La major diferència entre el 1G i el 2G és que el 1G és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes usen sistemes digitals per connectar les bases de ràdio a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan s'usa 2G.[2]

Un dels estàndards de 1G és el NMT (de l'anglès Nordic Mobile Telephone), usat inicialment als països nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre uns altres. Uns altres inclouen el AMPS usat en els Estats Units, TACS (de l'anglès Total Access Communications System) en el Regne Unit, C-450 a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, TMA a Espanya, Radiocom 2000 a França i RTMI a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes; tres estàndards, TZ-801, TZ-802, TZ-803, desenvolupats per NTT, amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard JTACS.

Anteriorment a aquestes tecnologies es va utilitzar el grup de tecnologies 0G als Estats Units, Canadà, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Espanya, Filipines, Jamaica, Cuba, Xile, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe (en castellà). United Nations Publications, 31/10/2008, p. 133. ISBN 978-92-1-323173-9. 
  2. «Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos» (pdf) (en castellà). Universitat de Huelva, 10 - VII - 2002. [Consulta: 24 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Precedit per:
0G


Generacions de telefonia mòbil


Succeït per:
2G