Jaume Cascalls: diferència entre les revisions
| Línia 23: | Línia 23: | ||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Cascalls estava casat amb |
Jaume Cascalls,va néixer a la ciutat de Berga ell firmaba en el retaule de Cornella de Conflent "Iacobum Cascalli de Berga", en una data desconeguda , posteriorment passa a viure a Barcelona, es té constància documental entre 1341-1377 estava casat amb Maria Bassa , germana del pintor Arnau Bassa i amb el seu sogre [[Ferrer Bassa]], tingué una relació professional i artístiques molt productius. La semblança entre les robes amb la qual vestia els seus personatges i la que indumentaria de les pintures de Bassa es evident , i són manifestacions significatives d'aquesta col·laboració el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort. |
||
El retaule de la Mare de Déu de l'església de [[Santa Maria de Cornellà de Conflent]], que data del [[1345]] i té el seu nom gravat es l'obra més antiga que se li coneix és. |
|||
Va començar a treballar el [[1349]] amb el mestre [[Aloi de Montbrai]]en l'obra a la que va dedicar la major part de la seva son els sepulcres del panteó reial de [[Monestir de Poblet|Poblet]], que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa el rey [[Pere III el Cerimoniós]]. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a Aloi o be a Cascalls. |
|||
| ⚫ | En Cascalls quan fou nomenat mestre d'obres de [[la Seu Vella|catedral de Lleida]] ([[1360]]) abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció . Per al [[monestir de Ripoll]] féu algunes figures d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] policromat i tambe per a la [[catedral de Girona]], entre les quals destaca el cèlebre ''Sant Carlemany'' d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei [[Pere el Cerimoniós]] i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe [[Arnau de Mont-rodon]] instituí el culte a sant Carlemany l'any [[1345]]. |
||
| ⚫ | Al [[segle XIX]]van ser destruits els panteons del [[Monestir de Poblet|Poblet]], aquesta obra és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]], aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional. |
||
| ⚫ | Passà a treballar a la [[seu de Tarragona|catedral de Tarragona]],durant la dècada de [[1370]] però va haver de tornar a [[Monestir de Poblet|Poblet]] quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls va deixar aturats dos [[Oratori (edifici)|oratoris]] que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona.Des de [[1373]] s'afanyà a acabar la sepultura del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] i les parts essencials de totes les altres tombes. |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Cascalls |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
==Obra== |
==Obra== |
||
Revisió del 01:16, 10 gen 2013
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | començament s.XIV Berga |
| Mort | segle XV (>1406) 1378 |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
| Moviment | gòtic català |
| Alumnes | Jordi de Déu |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Obres destacables | |
Jaume Cascalls (Berga, principis del segle XIV – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Biografia
Jaume Cascalls,va néixer a la ciutat de Berga ell firmaba en el retaule de Cornella de Conflent "Iacobum Cascalli de Berga", en una data desconeguda , posteriorment passa a viure a Barcelona, es té constància documental entre 1341-1377 estava casat amb Maria Bassa , germana del pintor Arnau Bassa i amb el seu sogre Ferrer Bassa, tingué una relació professional i artístiques molt productius. La semblança entre les robes amb la qual vestia els seus personatges i la que indumentaria de les pintures de Bassa es evident , i són manifestacions significatives d'aquesta col·laboració el fet que ambdues famílies tinguessin el control del total dels encàrrecs de la cort.
El retaule de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cornellà de Conflent, que data del 1345 i té el seu nom gravat es l'obra més antiga que se li coneix és.
Va començar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de Montbraien l'obra a la que va dedicar la major part de la seva son els sepulcres del panteó reial de Poblet, que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa el rey Pere III el Cerimoniós. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a Aloi o be a Cascalls. En Cascalls quan fou nomenat mestre d'obres de catedral de Lleida (1360) abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció . Per al monestir de Ripoll féu algunes figures d'alabastre policromat i tambe per a la catedral de Girona, entre les quals destaca el cèlebre Sant Carlemany d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon instituí el culte a sant Carlemany l'any 1345.
Al segle XIXvan ser destruits els panteons del Poblet, aquesta obra és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del MNAC, aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional.
Passà a treballar a la catedral de Tarragona,durant la dècada de 1370 però va haver de tornar a Poblet quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls va deixar aturats dos oratoris que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona.Des de 1373 s'afanyà a acabar la sepultura del rei Pere III i les parts essencials de totes les altres tombes.
Pels volts del 1378,es considera, que es va produi la seva mort, ja que és la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, , a qui el rei Pere el Cerimoniós va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any [[1381]el gran escultor ]Jordi de Déu.
Obra
Representant de l'escola catalana d'escultura gòtica alliberada d'influències franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma més naturalista, donant així major dolçor a les femenines i més vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baronívoles degut al seu avesament als retrats reials .
Bibliografia
- Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context gironí", Estudi General, 10 (1990), 93-118
- Pere Beseran i Ramon, L'escultura gòtica als Pirineus: l'obra de Jaume Cascalls, a Michel Zimmermann (coord.), Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: art, culture et société, Canet de Rosselló, Trabucaire, 2005, pp. 237-248.
- Francesca Español Bertran, Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras., Locus Amoenus, 2 (1996), 65-84
- Emma Liaño Martínez, El tema del Juicio Final en la fachada de la catedral de Tarragona, Cuadernos de Arte e Iconografía, 2(3) (1989).
- Cristina Pérez Jimeno, En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona, D'Art: Revista del Departament d'Historia de l'Art, 5 (1979), 65-78.
- Miquel Pujol i Canelles, A propòsit d'un contracte inèdit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Mercè de Castelló d'Empúries, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 375-412.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Cascalls |