Nigromància: diferència entre les revisions
m r2.7.3) (Robot: Canviant sv:Nekromantiker a sv:Nekromant |
|||
| Línia 41: | Línia 41: | ||
[[simple:Necromancy]] |
[[simple:Necromancy]] |
||
[[sr:Некромантија]] |
[[sr:Некромантија]] |
||
[[sv: |
[[sv:Nekromant]] |
||
[[tl:Nekromansya]] |
[[tl:Nekromansya]] |
||
[[tr:Nekromansi]] |
[[tr:Nekromansi]] |
||
Revisió del 00:32, 4 març 2013
La nigromància o necromància és una branca de la màgia, considerada generalment negra, que consisteix en l'adivinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers. És un pràctica antiga comuna a la tradició mística de diferents cultures: egipcia, mesopotàmica, persa, etc. També és practicada per religions provinents d'Àfrica com el ara vodú o altres branques provinents de l'espiritisme.
Els nigromants són bruixots mortals que han estudiat les arts prohibides per intentar escapar de la mort. Tenen un profund coneixement de la magia nigromàntica i es poden comunicar amb els esperits.
Etimologia
La paraula es deriva del llatí necromantia,que va adoptar aquest mot del grec antic νεκρομαντεία (nekromanteía), una barreja de les paraules νεκρός (nekrós), que significa "cadàver", i de μαντεία (manteía), "que vol dir profecia o adivinació". Aquesta combinació de les dues paraules la trobem per primera vegada en la Història al llibre "Orige d'Alexandria" escrit al segle III.[1] Pel que fa al grec clàssic el mot ἡ νέκυια (nekyia),el troben en un episodi de l'Odissea en què Odisseu visita el regne dels morts, νεκυομαντεία en grec hel.lenístic.[2]
Referències
- ↑ «necromancy, n.». A: Oxford English Dictionary (OED). 3rd. Oxford, UK: Oxford University Press, September 2003.
- ↑ necyomancy, n., OED.
- Guiley, R. E.. «Necromancy». A: The Encyclopedia of Magic and Alchemy. New York City, NY: Infobase Publishing, 2006, p. 215–216. ISBN 978-0-8160-6048-1.
- Homer [c. 700 BCE]. The Odyssey. S. Butler, trans. London, UK: Longmans, Green & Co, 1900. OCLC 4862683.
