Marc Petrei: diferència entre les revisions
m Bot:Desambiguació assistida: Gneu Pompeu - Canviant enllaç(s) per Gneu Pompeu Magne |
|||
Línia 12: | Línia 12: | ||
[[Categoria:Prefectes romans]] |
[[Categoria:Prefectes romans]] |
||
[[Categoria:Governadors romans de l'Hispània Citerior]] |
[[Categoria:Governadors romans de l'Hispània Citerior]] |
||
[[bg:Марк Петрей]] |
|||
[[de:Marcus Petreius]] |
|||
[[en:Marcus Petreius]] |
|||
[[es:Marco Petreyo]] |
|||
[[fr:Marcus Petreius]] |
|||
[[it:Marco Petreio]] |
|||
[[ja:マルクス・ペトレイウス]] |
|||
[[la:Marcus Petreius]] |
|||
[[nl:Marcus Petreius]] |
|||
[[sh:Marko Petrej]] |
Revisió del 04:50, 11 març 2013
Marc Petrei (Marcus Petreius) fou un militar romà. Va servir a l'exèrcit durant trenta anys com a tribú militar, prefecte, llegat o pretor, i el 62 aC fou llegat del procònsol Gai Antoni en la seva campanya contra Catilina; Ciceró elogia la seva experiència i habilitat.
Gai Antoni va al·legar estar malalt per no combatre els catilinaris (amb els que havia estat embolicat segons es creu) i Petrei va assolir el comandament; a la batalla va morir Catilina.
El 59 aC apareix defensant Cató d'Útica contra Juli Cèsar. El 55 aC fou enviat a Hispània junt amb Luci Afrani, com a llegat de Gneu Pompeu. En esclatar la guerra civil era a l'Hispània Citerior i quan Cèsar va anar a la zona va unir les seves forces a les d'Afrani i es van fortificar prop d'Ilerda a la riba dret del Sicoris (Segre) i van posar en dificultats Cèsar, en l'episodi que es coneix com a campanya de Lleida, però finalment aquest va capgirar la situació i va obligar Petrei i Afrani a rendir-se; Cèsar va llicenciar les tropes pompeianes i va deixar anar els dos llegats a canvi de no tornar a lluitar més contra ell.
Petrei es va unir a Pompeu a Grècia; després de la derrota de Farsàlia va fugir a Patres a Acaia i després a l'Àfrica. Va participar a la campanya africana i el gener del 46 aC fou ferit a la batalla de Ruspina; després va estar present a la batalla de Tapse (Thapsus) a l'abril, al final de la qual va fugir amb Juba I de Numídia cap a Zama on els habitants no el van voler rebre i es van haver de refugiar a una casa del camp propietat de Juba; desesperats, es van matar l'un a l'altre.