Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Tribunal De La Penitenciaria Apostolica}} |
|||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
{{ORDENA:Tribunal De La Penitenciaria Apostolica}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Tribunal De La Penitenciaria Apostolica}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
[[Categoria:Santa Seu]] |
[[Categoria:Santa Seu]] |
||
[[cs:Apoštolská penitenciárie]] |
|||
[[de:Apostolische Pönitentiarie]] |
|||
[[en:Apostolic Penitentiary]] |
|||
[[es:Penitenciaría apostólica]] |
|||
[[fi:Paavillinen penitentiariaatti]] |
|||
[[fr:Pénitencerie apostolique]] |
|||
[[id:Lembaga Pengampunan Dosa Apostolik]] |
|||
[[it:Penitenzieria Apostolica]] |
|||
[[ko:내사원]] |
|||
[[la:Sacra Paenitentiaria]] |
|||
[[nl:Apostolische Penitentiarie]] |
|||
[[no:Det apostoliske Pønitentiari]] |
|||
[[pl:Penitencjaria Apostolska]] |
|||
[[pt:Penitenciária Apostólica]] |
|||
[[ru:Апостольская пенитенциария]] |
|||
Revisió del 00:17, 16 març 2013
La Sagrada Penitenciaria Apostòlica té la seva seu al Palau de la Cancelleria, al Vaticà. S'encarrega dels assumptes de consciència i de l'administració d'indulgències.
Els seus orígens es remunten, a finals del segle XIII, el cardenal encarregat de rebre les confessions pel papa ( cardinals cinc confessions pro papa recipit ), és a dir, aquell que tracta tots els assumptes de consciència, tant interns (fins i tot fora de la confessió sacramental) com externs. Aquest cardenal, anomenat de vegades pœnitentiarius (penitenciari), està assistit pels capellans penitenciaris, un per cada una de les basíliques majors de Roma. La Penitenciaria va ser remodelada profundament per Pius V a 1569, Benet XIV a 1744 i Pius X que va reduir les seves competències en assumptes interns.
Les prerrogatives de la Penitenciària actual són obra de Benet XV que li va afegir la secció d'indulgències, encara que únicament s'encarrega de la concessió i de l'ús de les mateixes.
Avui en dia la Penitenciaria està dirigida per un cardenal prefecte, el Penitenciari major, assistit per un regent, dos oficials i un consell de prelats.