Constitució Provisional de la República Catalana: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{ORDENA:Constitucio Provisional De La Republica Catalana}} |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{fusió a| +{{fusió a|data=abril de 2013|) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{fusió a|data=abril de 2013|Assemblea Constituent del Separatisme Català}} |
||
'''Constitució Provisional de la República Catalana''' fou un text constitucional aprovat a [[l'Havana]] el [[2 d'octubre]] de [[1928]] per l'[[Assemblea Constituent del Separatisme Català]]. Fou una obra personal de [[Josep Conangla i Fontanilles]], i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles. |
'''Constitució Provisional de la República Catalana''' fou un text constitucional aprovat a [[l'Havana]] el [[2 d'octubre]] de [[1928]] per l'[[Assemblea Constituent del Separatisme Català]]. Fou una obra personal de [[Josep Conangla i Fontanilles]], i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles. |
||
Revisió del 14:43, 19 abr 2013
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Assemblea Constituent del Separatisme Català». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
Constitució Provisional de la República Catalana fou un text constitucional aprovat a l'Havana el 2 d'octubre de 1928 per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català. Fou una obra personal de Josep Conangla i Fontanilles, i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles.
Contingut
Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal. Establia el vot universal i secret, l'elecció indirecta del cap d'estat, un parlament unicambral, abolia les províncies i instaurava els consells comarcals com a divisió administrativa. Separava església i estat i estructurava les forces armades en exèrcit i sometent.
També establia que tant per ser elector com elegible, era imprescindible parlar i escriure el català. Declarava el català única llengua oficial i establia l'obligatorietat de fer desaparèixer tot vestigi públic del període de domini espanyol (entre altres coses prohibia els toros i els rings de boxa). També atorgava la igualtat de sexes davant la llei, no reconeixia els títols nobiliaris i comprenia un programa mínim socialista a favor de les classes treballadores. Introduïa la possibilitat de formar una confederació amb Espanya o Portugal, renovable cada sis anys, però reservant a Catalunya la representació diplomàtica pròpia.
Aplicació pràctica
En la mateixa Assemblea es creà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya com a eina política de la Constitució, Estat Català com a braç militar i es refermà Francesc Macià com a cap del moviment separatista, amb l'encàrrec de no negociar res que fos inferior a l'aprovat en la Constitució. Tanmateix, en desconvocar Francesc Macià la República Catalana que havia proclamat el 14 d'abril del 1931 i iniciar el procés que desembocaria amb l'aprovació de l'estatut de Núria, va quedar en paper mullat, tot i que fou defensada encara pel Grop Nacionalista Radical i alguns grups radicals de la diàspora americana.