Ottava rima: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: « Octava rima o Ottava rima. Té l’estructura de rima igual que l’Octava reial ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmi...». |
Punt i a part |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)[http://www.gutenberg.org/zipcat.php/21700/21700-h/21700-h.htm Aquí]: |
Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)[http://www.gutenberg.org/zipcat.php/21700/21700-h/21700-h.htm Aquí]: |
||
Ampliació tema: |
Ampliació tema: |
||
[http://www.treccani.it/enciclopedia/sestina_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/ Teccani.it] (en italià) |
[http://www.treccani.it/enciclopedia/sestina_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/ Teccani.it] (en italià) |
||
Revisió del 19:04, 24 jul 2013
Octava rima o Ottava rima.
Té l’estructura de rima igual que l’Octava reial ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres iàmbics, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble rima final.
Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana.
Primer, digna hereva del seu origen italià, es conreà en les traduccions angleses de Torquato Tasso i Ludovico Ariosto del període isabelí.
Trobem alguns exemples com:
William Browne: Britannia’s Patorals, de 1613.
George Gordon Byron (Lord Byron): Beppo, de 1818 i Don Joan de 1819.
Shelley, Keats, etc.
ENLLAÇOS:
Browne, William: Britannia’s Patorals Aquí.
Byron, George Gordon (Lord Byron): Beppo, aquí:
Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)Aquí:
Ampliació tema:
Teccani.it (en italià)
Veure Octava reial
BIBLIOGRAFIA:
BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona. VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.